Uc

Uc MÚS Grup musical que es formà l’estiu de 1973, quan el duo Isidor i Joan, format per Joan Marí Muñoz i Isidor Marí Mayans , que havia començat a actuar l’any 1963, incorporà Victorí Planells Lavilla per al concert “Provem altra vegada”; aquest trio continuà treballant, llavors ja amb el nom d’Uc, i celebraren les primeres actuacions a Eivissa. El seu repertori era format per cançons pròpies, traduccions i algunes cançons tradicionals eivissenques actualitzades amb una estètica folk; l’èxit d’aquestes adaptacions va fer que intensificassin la recollida i l’adaptació de cançons i romanços eivissencs i en aquella primera etapa gravaren tres discos de llarga duració: Cançons d’Eivissa (1974), En aquesta illa tan pobra (1976) i Una ala sobre el mar (1978), aquest darrer gravat únicament per Isidor Marí i Victorí Planells. El primer va tenir una acollida espectacular a les Pitiüses, va marcar una inflexió en la música folk dels Països Catalans i en altres grups, com per exemple el valencià Al Tall, que va néixer amb la voluntat de realitzar una tasca semblant amb la música tradicional valenciana. El segon disc significà una evolució cap a cançons de tema social i polític, d’acord amb el temps de la Transició Democràtica que es vivia, a la vegada que introduïa temes propis com la cançó “Flors de baladre”, i els arranjaments eren més elaborats. El tercer elapé d’aquella primera etapa va insistir en la introducció de temes propis; mantenia la senzillesa de la música popular i incorporava nous instruments electrònics, com el sintetitzador. Durant aquell temps participaren dues vegades en el concert “6 hores de Cançó a Canet”, a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, a la Sala Zeleste de Barcelona, a Mallorca, València, etc., i també participaren en la pel·lícula La Nova Cançó de Francesc Bellmunt. El 1978 Isidor Marí deixà de cantar i Joan i Victorí tornaren a fer-ho en solitari, amb actuacions a totes les illes Balears. L’any 1985 es tornaren a reunir a petició de l’Institut d’Estudis Eivissencs amb motiu del 750è aniversari de la conquista catalana de 1235, amb un concert a Eivissa i un altre a Formentera. El 1987 s’inicià una segona etapa, llavors amb Joan Marí i Victorí Planells i amb la incorporació esporàdica d’altres músics i nous instruments; també el tractament de la cançó tradicional era ben diferent: no es tractava d’afegir unes guitarres, sinó que el tema musical es desenvolupava i donava pas a noves estrofes que enriquien notablement la cançó. Durant aquella segona etapa gravaren quatres discos: Cançoniues, cançons infantils i de festa (1987), Camins de migjorn (1993), Entre la mar i el vent. Uc canta Marià Villangómez (1996) i Toc i repicó (1998); també participaren en molts de discos col·lectius, entre els quals cal esmentar Sons de les Illes Balears, amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Joan Pons, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Toti Soler, Antologia de la Nova Música Tradicional (2003), Per al meu amic... Serrat (2006) en què participà amb la cançó “Bon dia”, escollida per ser la banda sonora del film La larga agonía de los peces fuera del agua, que té el ritme de sonada de la llarga , interpretada per Joan Manuel Serrat i Teresa i rodada a Eivissa. Com a conjunt, Uc ha col·laborat amb cantants i grups com Marina Rossell, Traginada, Al Tall, Guillermina Motta, Joan Bibiloni, Tomeu Penya, la Coral Universitària de la UIB, la Banda i Coral de la Ciutat d’Eivissa, etc. Ha esdevengut un mite pel que fa a la recuperació i la modernització de multitud de cançons i romanços populars de les Pitiüses, donant-los un estil folk, que d’altra manera haurien caigut en l’oblit. També ha estat important la seua tasca de donar a conèixer el cançoner tradicional eivissenc arreu dels territoris de parla catalana; fins i tot altres grups seguiren el seu exemple de recuperació i adaptació del folklore pitiús; a més d’aquesta revalorització de la música i de les cançons tradicionals, també ajudà en gran mesura a la normalització de la llengua catalana a Eivissa i a la recuperació dels valors culturals. Se’ls es deu el naixement d’iniciatives com Ressonadors, la segona dècada del s. XXI. El grup Uc ha obtengut diversos premis i reconeixements, com la Menció d’Honor Sant Jordi (1992) atorgada per l’Institut d’Estudis Eivissencs, el Premi Baladre (1992) del GEN-GOB, Importante (1993) de Diario de Ibiza, el Premi Bartomeu Oliver (1995) concedit per l’Obra Cultural Balear, el Premi Ramon Llull (2002) del Govern de les Illes Balears, la Medalla d’Or (2005) de l’Ajuntament d’Eivissa, el Premi Illes Pitiüses (2008) de Diario de Ibiza i el Premi a la Producció Cultural (2009) de l’Institut d’Estudis Baleàrics. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments