Trutmann, Beni

Trutmann, Beni (Locarno, Suïssa 1935 — Formentera 2002) SOC/ART Karl Werner Thomas Trutmann, conegut per Beni Trutmann, fou el segon d’una família de tres fills. L’ofici de geòmetre del pare, Friedrich Aloïs Trutmann, obligà la família a fer nombrosos viatges a l’estranger, en particular a Veneçuela, país en el qual s’instal·laren des dels 4 fins als 10 anys de Beni i on passà una infància envoltat de naturalesa salvatge que deixà forta empremta en el seu tarannà. La mare, Frieda Maria Trutmann, era rigorosa en l’educació dels fills i insistia en el valor de la feina ben feta. El petit Beni era dislèxic però els seus mestres aviat s’adonaren que el nen preferia expressar-se amb imatges més que amb paraules: els seus quaderns de deures s’omplien de dibuixos amb detalls meticulosos, paisatges i estudis de perspectiva. Cal mencionar també l’admiració de Beni pel seu avi patern, artista de l’escultura i home generós i extravertit. De tornada a Suïssa, Beni, jove adolescent ple d’energia, mostrà gran afecció per l’esport, especialment per la natació, i competí amb gran èxit entre els anys 1952-57. Paral·lelament i mentre els seus germans es preparaven per a alts estudis científics, Beni trià l’Escola d’Art de Zuric, on es preparà i descobrí la seua vocació per la fotografia. En acabar, viatjà a París, on va fer d’ajudant del famós fotògraf Harry Meerson, de qui va ser considerat alumne prodigi; se n’independitzà dos anys més tard i s’instal·là definitivament a París, on treballà per a la revista francesa Jardin des Modes, encara que també va fer reportatges per a periòdics de gran tiratge sobre la desfilada a la 5a Avinguda, Bob Kennedy, Nova York… L’any 1958 va conèixer Espanya i va fer les seues primeres fotos sobre corregudes de toros i visità les Balears. Tenia 23 anys quan va conèixer Formentera i en quedà enlluernat. Tot just després de casar-se amb Martine Fabrikant, l’any 1960, tornà a l’illa per comprar-hi una finca en la qual construí la casa dels seus somnis. L’any següent va néixer el seu fill Romain. Com a fotògraf és considerat precursor i perfeccionista; per a Trutmann és la composició la que importa en una fotografia. Fou ràpidament captat per les agències de publicitat de la capital francesa, gràcies al seu original estil i a les seues escenificacions. Treballà per a Chanel, Cacharel, Laroche, Fiat, Mercedes, Kodak, Grundig, Canon, Air France, Air Africa, les revistes Elle i Marie Claire… Treballador infatigable i curiós de tot, res no el detenia. Amant dels riscos i amb la seua excel·lent condició física com a gran nedador que era, es podia permetre realitzar reportatges, molts subaquàtics, en les condicions més extremes: Groenlàndia, els fiords de Noruega i les serralades de Finlàndia, la pesca al mar del Nord, les pedreres de marbre de Carrara, el Gran Atles del Marroc, els oasis de Tunísia, l’escalada al Mont Blanc, vistes aèries de les muntanyes suïsses, ones i surfistes de l’Àfrica del Sud, cabussades a la mar Roja i a les Seychelles, peixos i corals de les Maldives, Senegal i l’illa de Gorée, els pobles de la Costa de Marfil, l’arxipèlag de les Bahames… Beni Trutmann fou un fotògraf independent tota la vida, i a partir de 1978 exercí el seu magisteri entre els joves fotògrafs col·laboradors. Entre els anys 1986 i 1988 consagrà part de la seua tasca a l’art de l’arquitectura: Barcelona i Gaudí, París la Defensa, Nova York… I, la dècada dels noranta, destacà pel seu compromís amb la defensa del medi i amb les associacions ecologistes, com Greenpeace. Abans de centrar-se en l’obra de la seua vida, Formentera, l’Índia va ser el seu gran reportatge. Beni Trutmann hagué d’esperar fins al 1969 per començar les obres de la seua casa de la Mola, que s’allargaren durant deu anys, seguint un disseny concebut com la vista de l’objectiu de la seua càmera, arquitectura única amb una panoràmica excepcional sobre l’illa. Enamorat de Formentera, on residia sis mesos a l’any, ha deixat un llegat de més de 30.000 imatges que reflecteixen els seus quaranta-quatre anys de relació amb aquest entorn excepcional: paisatges i una especial atenció a l’element humà, protagonista de tot tipus d’esdeveniments: tasques tradicionals, festes i celebracions civils i religioses… Beni trobà present en cada un d’aquestos moments l’eternitat amb la intenció de preservar l’herència cultural per a les generacions futures, guardant i arxivant escrupolosament les dades de cada imatge. L’admiració que Beni Trutmann sentia pel pagès formenterer es troba expressada en una sèrie de retrats que començà el 1976. Les expressions captades aporten una dimensió profundament humana, en la qual l’emoció és ben present. Es pot descobrir la bellesa interior, el pudor i la simplicitat dels seus personatges, els formenterers, i també els artistes instal·lats a l’illa. Davant la fragilitat de l’illa, Beni Trutmann posà el seu talent al servei d’associacions ecologistes com el GOB de Formentera. Els paisatges que volia eternitzar es recullen en el seu llibre Formentera (2000), per a l’edició del qual estigué més de deu anys treballant i seleccionant imatges i que ell entenia, amb un gran sentiment d’humilitat davant la bellesa de la natura, com un simple testimoni de la bellesa que oferim a la mateixa natura. Beni Trutmann va morir el 28 d’abril de 2002 a la seua casa de Formentera, però la seua obra plena d’emocions i el seu esperit han quedat a l’illa. Part d’aquesta feina portada a terme a Formentera es va poder incorporar a l’Arxiu d’imatge i so de l’aleshores Consell Insular d’Eivissa i Formentera; en destaquen els lots anomenats Fotos antigues i El pagès i la terra. [CSC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments