Trasmediterránea, companyia

Trasmediterránea, companyia NÀUT/ECON Companyia naviliera fundada el 1916 en el transcurs de la Primera Guerra Mundial. Les necessitats de la guerra varen convertir Espanya en un dels principals proveïdors dels països bel·ligerants. El subministrament i el transport marítim de minerals com el ferro, el carbó, productes tèxtils manufacturats, aliments i en general tota mena de matèries primeres varen tenir l’efecte de fer canviar la situació de l’economia espanyola, mentre creixia la demanda de transports marítims de les potències en guerra; però també va tenir l’efecte d’una crisi sobre aquelles companyies navilieres que en aquell moment servien línies oficials subvencionades a l’empara de la Llei de comunicacions marítimes de 1909, ja que no podien abandonar els seus compromisos contractuals per aprofitar l’abundància dels ingressos que oferia la guerra a la navegació lliure. Aquesta situació va ser aprofitada per un grup de naviliers que es posaren d’acord per crear una nova companyia amb les finalitats, per un costat, de donar resposta a les necessitats del transport dins de les fronteres espanyoles i, per l’altre, d’aprofitar la neutralitat espanyola per atendre les necessitats de la guerra, ja que l’organització de la navegació mercant espanyola al començament del s. XX era anàrquica. Fins que es va produir l’entrada en la guerra dels Estats Units d’Amèrica, els aliats patiren una greu crisi per no disposar de la capacitat de bodegues que necessitaven per conservar les seues comunicacions amb Àfrica i Àsia. Amb aquesta situació els naviliers José Juan Dómine, Ernesto Anastasio i l’home de negocis mallorquí Joan March Ordinas, qui posseïa una extraordinària organització comercial al llevant de la península Ibèrica i al nord d’Àfrica, participaren en la constitució de la companyia Trasmediterránea juntament amb altres com Joaquim Maria Tintoré, Vicent Ferrer Pesset i Enrique García Corrons. L’any 1916 l’acció dels submarins alemanys contra la marina mercant espanyola es va veure incrementada fins al punt que en quatre mesos foren enfonsats vaixells amb un total de més de 80.000 tones, a més de la pèrdua de nombroses vides humanes. Els creadors de la nova companyia publicaren un fullet en el qual exposaven la declaració de principis, el motiu i l’objecte de la nova empresa. Amb les seues drassanes havien de contribuir a la nacionalització de les indústries de construcció naval disperses i a l’augment del patrimoni marítim nacional, alhora que deixava ben clar que la nova companyia no havia nascut per aprofitar la situació circumstancial del moment sinó per garantir la seguretat i les necessitats del futur. El grup fundacional va ser la Societat Anònima de Vapors Tintoré i la Companyia Valenciana de Vapors Correus d’Àfrica. El 31 de desembre de 1916 la companyia Trasmediterránea comptava amb 44 vaixells repartits per tot el litoral espanyol, però les seues aspiracions eren absorbir tot el trànsit marítim dels serveis de la península amb les Illes Canàries, les Balears i les comunicacions internes d’aquestos dos arxipèlags. Quant a les Balears aquestes comunicacions eren servides per Isleña Marítima i la Marítima Companyia Mahonesa de Vapors. La Trasmediterránea va començar les gestions per absorbir aquestes dues empreses marítimes el 1917. El 1920 es presentà al concurs públic per a la prestació dels serveis i va ser l’única companyia que optava a totes les comunicacions, dividides en tres grups, i així passà a ser la responsable de les comunicacions de les Balears i entre illes. En el moment de ser signat el nou contracte entre l’Administració i la companyia Trasmediterránea el mes d’abril de 1931, la flota comptava amb 75 vaixells amb un registre total de 143.000 tones. El canvi polític que va suposar la proclamació de la República Espanyola va tenir com a conseqüència el canvi del nom de tots els vaixells que fins a aquell moment portaven noms de personatges de la família reial o polítics afins per altres que sempre començaven per les paraules Ciudad de... La sublevació militar del 18 de juliol de 1936 contra el govern de la República significà l’escissió de la flota en dues parts pràcticament iguals que varen quedar a cada una de les zones en què es va dividir el territori nacional i els respectius vaixells varen ser destinats al trànsit regular entre les zones de la seua influència i també a missions de guerra i transport de material bèl·lic. Cal recordar que el personatge italià Arconovaldo Bonaccorsi al front dels anomenats Dragons de la Mort arribà al port d’Eivissa el 20 de setembre de 1936 a bord del vapor de la companyia Trasmediterránea Ciudad de Palma . El mes de març de 1939 va ser constituïda la Companyia Auxiliar de Comerç i Navegació (Aucona), com a entitat consignatària filial de la Trasmediterránea, que funcionà fins que el 1983 es va acordar la fusió de les dues companyies. Durant el transcurs de la guerra la companyia Trasmediterránea va perdre un total d’11 vaixells, per la qual cosa es varen veure seriosament afectades les línies dels sectors de les Balears, les Canàries i Fernando Poo (Guinea Equatorial). El 1973 la Trasmediterránea es va fer càrrec de bona part de les accions de la Naviera Mallorquina, dedicada al transport de càrrega general entre Palma, Barcelona, València, Eivissa i Maó, i també entre Vigo, Portugal i les Balears. Durant els anys que la Naviera Mallorquina va operar a Eivissa, tant abans com després de ser adquirida per Trasmeditarránea, sempre va tenir oficina pròpia oberta. El 1978 l’Estat va assumir la totalitat de la cartera d’accions de la companyia Trasmediterránea, fins que el 1991 va passar a mans privades, i el seu principal accionista és l’empresa Acciona, corporació empresarial especialitzada en infraestructures, energies renovables i serveis. Pel que fa a les Pitiüses, el maig de 1938 quedà establert un servei setmanal entre Palma i Eivissa, el primer que es va organitzar a les Balears des del començament de la Guerra Civil, tot i que en precàries condicions fins al final de la guerra el 1939. Una vegada arribada la pau es va restablir el servei amb una línia setmanal entre Palma-Eivissa-Alacant. Alguns mesos més tard, amb la incorporació del vapor Rey Jaime II es va fixar la línia Palma-Eivissa-València. A mitjan dècada dels cinquanta es va inaugurar un servei entre els ports d’Eivissa i la Savina, a Formentera, amb el vaixell Ciudad de Alcudia i el 4 d’agost de 1987 entre Eivissa i Alacant, amb una embarcació del tipus hidrofoil, mentre que el 1995 s’inaugurava el servei entre els ports insulars i els peninsulars amb vaixells tipus fastferry. Els serveis de corresponsalia varen ser adjudicats a la firma Pedro Matutes Noguera, que actuà de consignatària per molts d’anys, fins a la mort del titular el 1971. Des de l’any 1972 fins al final de 1983 la consignació va quedar a càrrec de l’empresa filial Aucona. El 1984 la companyia Trasmediterránea va obrir delegació pròpia a Eivissa fins al setembre de 1991; a partir d’aquell moment els serveis de consignatària varen córrer a càrrec de l’empresa Umafisa fins a l’octubre de 2003. Entre novembre de 2003 i juliol de 2011 ho va ser l’empresa naviliera Ibicon, participada per Trasmediterrània i dirigida per Josep Torres Escandell. Des de l’agost de 2011 exerceix la corresponsalia l’empresa Ibiza Mar Consignatarios SL (IMC). [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments