Torres Tur, Elies

Torres Tur, Elies (Eivissa 1944) ARQUIT Arquitecte. Pertany a la família “Manyà”, de mestres d’aixa. Finalitzà els estudis d’arquitectura l’any 1968 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i des d’aquell moment comparteix estudi professional amb José Antonio Martínez Lapeña . Entre 1973 i 1977 fou l’arquitecte diocesà per designació del bisbe Teodor Úbeda. Es doctorà l’any 1993 per la Universitat Politècnica de Catalunya amb una tesi que portava el títol de “Llum zenital”. Des de 1969 és professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de projectes i composició (1969-77), d’arquitectura del paisatge (1977-99) i de dibuix (1978-88). Des de 1996 és professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, del Departament de Projectes. També ha estat professor convidat en diferents universitats com la University of California, Los Angeles (UCLA), els anys 1977, 1981 i 1984; The Graduate School of Design, Harvard University, Design Critic in Architecture els anys 1987, 1988 i 2002; professor visitant de Kenzo Tange, el 1994 i 1995; resident a l’Acadèmia Espanyola de Roma, 1990; professor visitant de la Università degli Studi Federico II de Nàpols, 2001, i a la Thomas Jefferson Foundation, 2008. Encara sent estudiant col·laborà amb l’arquitecte i catedràtic d’urbanisme Lluís Cantallops en diversos projectes. Ja arquitecte, col·laborà amb Rafael Moneo en la reforma de la Galeria Theo, que guanyà el Premi FAD d’Interiorisme el 1975, col·laboració que es tornà a produir l’any 2004 en el conjunt d’habitatges Vapor Sant Pere de Sabadell. L’estudi professional de Torres i de José Antonio Martínez Lapeña ha desenvolupat la seua tasca tant a Catalunya i a les illes Balears com a la resta de l’Estat i a l’estranger, i ha realitzat tipologies constructives d’habitatges residencials unifamiliars i plurifamiliars, equipaments sanitaris i educatius, edificis hotelers, museus, espais esportius, lúdics, cívics i culturals; rehabilitació i actuacions en edificis ja existents, alguns històrics i patrimonials; resolucions urbanístiques, paisatgisme, parcs i jardins, tant per a clients privats com per a institucions. Obres a les Pitiüses Per encàrrec del Ministeri de Cultura, restaurà l’església de l’Hospitalet per tal de destinar-la a usos culturals (1981), amb intervencions a la façana i a l’interior, a més de consolidar l’edifici. També el mateix ministeri li encarregà la intervenció de l’escala d’accés al Castell d’Eivissa i la restauració de l’antiga Casa de la Ciutat o Sala de les Voltes (1983). L’Ajuntament de Formentera li encarregà el jardí de les Eres, a Sant Francesc Xavier (1997), obra finalista del Premi FAD 2004, i el Centre Artesà Antoni Tur Costa “Gabrielet” (2010). També a Formentera i per encàrrec de “Sa Nostra” realitzà el projecte de Museu i Centre Cultural de Formentera, que el 2014 no ha estat encara portat a terme. Des dels primers moments com a arquitecte, ha desenvolupat diversos encàrrecs de particulars a les Pitiüses, entre els quals cal esmentar: la casa Van der Driesche (1969) a cala Molí; la casa Regina (1970) i la casa Gustau Gili (1985), ambdues as Cap Martinet; la casa Riera (1979), la casa Boenders (1979) i can Toni des Cocons (2008), a Sant Antoni de Portmany; aquesta última és la restauració d’una casa rural sense renunciar a les exigències més lúdiques del nou ús com a casa de vacances, amb un respecte a la tipologia i al paisatge que fou guardonada amb el Premi d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera en la seua sisena edició; la casa Villangómez (1987), a la costa de sa Caleta, Santa Eulària des Riu; la casa Vicent Marí (1990), i la casa Josep M. Costa, totes al municipi de Santa Eulària des Riu; la boutique Mana (1984), la ferreteria Torres Guasch (1985), els apartaments Els Molins (1979), els apartaments Ibitrmar (1989), habitatges i locals comercials a l’Illa Plana, etc., tots al municipi d’Eivissa. Obres a les Balears Per encàrrec del Ministeri de Cultura i de l’Ajuntament de Palma, realitzà la restauració del castell de Bellver (1983); la restauració del passeig de ronda de les Murades, amb la plaça de Llorenç Villalonga i el baluard de Berard (1998), que també permet mitjançant un antic túnel de ferrocarril la comunicació amb el parc exterior de les murades; aquesta intervenció fou mereixedora del Premi Espais Exteriors i Projectes Urbans 2004 del COAIB; la rèplica del tornaveu de la Seu de Mallorca (2005) que dissenyà Antoni Gaudí; execució del portal principal de l’església dels Sagrats Cors-Sant Gaietà (2006), obra guanyadora del Premi Guillem Sagrera d’Arquitectura 2009 i Premi d’Arquitectura 2011 de Mallorca. A Menorca, i juntament amb els arquitectes Salvador Roig i Xavier Pallejà, realitzà la intervenció en el convent de Sant Francesc de Maó, per a la instal·lació del Museu de Menorca (1991). També ha realitzat el projecte d’oficines per al Parlament Balear; projecte per al far de sa Punta de n’Amer (1989); ha aconseguit el Premi al Projecte més innovador per al Parc Bit (1994), i, amb un equip amb altres arquitectes, guanyà el concurs per a remodelació de la plaça i el mercat de Pere Garau (2010). Treballs a Catalunya Per encàrrec de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura portaren a terme la restauració del monestir romànic de Sant Pere de Rodes al Port de la Selva, Girona (1979), intervenció finalista dels Premis FAD 1991; per a la Diputació de Barcelona, la rehabilitació interior del Palau de les Heures, Barcelona (1986); la rehabilitació de l’edifici per a seu de Barcelona Activa, també finalista FAD. La intervenció en la façana d’El Corte Inglés a la plaça de Catalunya, Barcelona (1986), i també a l’edifici dels mateixos grans magatzems a Pamplona (2004); la remodelació del Saló Daurat (2005) del Palau de la Generalitat, guardonada amb el Premi FAD d’Opinió 2007; la remodelació i l’ampliació de l’antic teatre de la Casa de la Caritat per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aquestes actuacions sobre edificis històrics són considerades intervencions modèliques, que permeten establir un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics moderns. L’escriptor i crític arquitectònic sud-africà Peter Bucharan, referint-se a les intervencions de Torres i Martínez Lapeña, diu que “els elements nous no han de relegar els antics, són intervencions escrupoloses, sense deixar d’ometre l’expressivitat a l’obra ni l’esperit de modernitat de l’època”. Han projectat i executat diversos edificis educatius com l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Girona (1982), l’Escola d’Enginyers Superiors de Telecomunicacions de Barcelona (1984), la Facultat de Ciències Geològiques de Barcelona (1984); la biblioteca, sales d’estudi i aules (2001) per a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, etc; l’Institut d’Ensenyament Secundari a Olot (1992); l’hospital comarcal de Móra d’Ebre (1982), Gran Premi FAD d’Arquitectura 1988; els centres d’assistència primària de Gandesa (1982) i de Sant Sadurní d’Anoia (1994); la piscina dels Banys de Sant Sebastià, Barcelona (1988); l’edifici de Telefònica a la Zona Franca de Barcelona (1989); l’Hotel Hiberus, al recinte de l’Exposició Internacional de Saragossa 2008 o el Centre Cultural El Carme a Badalona (2012). Tipologies residencials plurifamiliars L’estudi Torres-Martínez Lapeña ha desenvolupat també infinitat de residències plurifamiliars, on s’aprecia la influència de l’anomenada Escola de Barcelona; racionalisme, geometria en la utilització dels materials tradicionals, un sentit de la perfecció amb habilitat i enginy, que es veuen en la Torre d’Habitatges Andrade (1971) o a Canovelles (1997). El Projecte de 138 habitatges de la Vila Olímpica de Barcelona (1989) que fou Gran Premi FAD 1992 d’arquitectura; 400 habitatges i biblioteca a la Colonia San José de Madrid (1991), Premi Hispalyt i altres conjunts a Màlaga, Olot, etc. Treballs a l’Estat espanyol Rehabilitaren l’edifici per a la Red Eléctrica de España (1984) i per encàrrec del Ministeri de Cultura realitzaren la llibreria del Centre d’Art Reina Sofia de Madrid (1985). Treballs internacionals Cal esmentar la casa Rauchwerch (1986) a Nova Orleans; el pavelló Folly Expo ‘90 a l’Exposició Internacional d’Osaka, al Japó; la reestructuració del Kumamoto Annex Museum (1990), també al Japó, guardonada amb el Premi Belca Prize 1995; el projecte i execució del Centre d’Acollida de Visitants i Jardins al poble de Gashos a Hamitaira-Mura, Patrimoni de la Humanitat, a Toyama, Japó (1996); el pavelló d’entrada i coberta per a les escales al Nizayama Forest Art Museum (1997); els habitatges Luxuriant City (2002), a Pequín. També ha participat per invitació a diferents concursos internacionals com el de l’Auditori de Copenhaguen (1993); els concursos de disseny urbà dels àmbits d’Spreeinsel i Lustgarten, a Berlín (1994); l’ampliació del Simeonstift Museum (1994) a Trier, Alemanya; el Palau d’Esports de Salerno, Itàlia (1999); el Concurs Asia Society Center a Hong Kong (2001); el d’equipaments per a la Universitat de Beirut, Líban (2002); el de la Martyr’s Square and the Grand Axis de Beirut; Toronto Waterfront International Competition (2006); el de l’Ajuntament de Saint Jacques de la Lande, França (2010), i el concurs per a la remodelació del passeig marítim Promenade des Anglais a Niça (2010). Treballs en espais exteriors També destaquen les intervencions en espais exteriors com parcs o jardins; una de les primeres obres foren els jardins Vil·la Cecília (1982) guardonats amb el Gran Premi FAD d’Arquitectura (1986); el parc Jinamar a Las Palmas de Gran Canaria (1987); el parc del Castell de Castelldefels (1987), Premi de l’Opinió FAD d’Espais Exteriors (1993); remodelació de la plaça de la Constitució de Girona (1988), realitzada amb altres arquitectes i que fou seleccionada a la III Biennal d’Arquitectura Espanyola (1995); el parc Princesa Sofia a la Línea de la Concepción, Cadis (1990), o la regeneració i adequació de l’Alameda de Hércules (2005), Sevilla, obra finalista del VI Premi Europa d’Espai Públic Urbà (2010). La restauració del banc perimetral i la sala hipòstila del parc Güell de Barcelona (1983), obra d’Antoni Gaudí, fou guardonada amb importants i diferents premis com el Rehabitec 1994 d’innovació a la qualitat en la construcció, finalista als FAD 1994, Diploma Europa Nostra 1995; aquesta obra també va obtenir el prestigiós Premi Dècada 2004, de la Fundació Óscar Tusquets, que es concedeix als deu anys de la finalització de l’obra per tal de valorar el pas del temps i la seua vigència. Les escales de La Granja a Toledo, ciutat Patrimoni de la Humanitat, que faciliten l’accés dels vianants, varen obtenir diversos premis com el FAD d’Espais Exteriors i, per una nova porta a la ciutat de Toledo, fou Premi d’Opinió 2011, guardó europeu Foro Civitas, obra seleccionada al Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea Mies Van der Rohe 2001, etc. També ha estat molt premiada l’obra de l’esplanada del Fòrum de Barcelona, que dissenyaren per cobrir la planta de residus i depuradora del Besòs, que en un dels seus extrems compta amb una subtil i elegant pèrgola fotovoltaica que s’ha convertit en emblema de tota la zona i que pot donar energia a uns 700 habitatges; va obtenir el FAD d’Espais Exteriors i d’Opinió 2003, el Premi Ciutat de Barcelona 2005, va ser finalista del Mies Van der Rohe 2005 i Premi de la IX Biennal d’Arquitectura de Venècia 2004. Disseny de mobiliari urbà L’equip ha dissenyat mobiliari urbà divers com la reconeguda marquesina d’autobusos Pal·li (1986), el fanal Lampelunas (1985); l’aplic encastable d’il·luminació rasant Rodes (1989), els bancs urbans Hebi (2006) i Alameda (2007), el paviment llamborda Palma (1988) i Alameda (2007), etc. Dissenys d’arquitectura efímera L’estudi de Torres també ha realitzat diversos dissenys efímers com els obstacles per a salts d’hípica (1991) dels Jocs Olímpics de Barcelona; l’escenografia de l’obra Noche de Molly Bloom (2000) per al Teatre Lliure de Barcelona; l’obra Què fan els arquitectes? = Cases, presentada a la Biennal de Venècia 2012; dissenys per a més de trenta exposicions de les sales BD de Madrid (1978-97); l’exposició “Situacionistes”, juntament amb els arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, entre altres. Torres és autor de nombrosos escrits, assaigs i publicacions, entre els quals cal destacar la Guía de arquitectura de Ibiza y Formentera (1980), la publicació Parc Güell (2002); la publicació de la seua tesi doctoral, Luz cenital (2005); el recull d’articles Hubiera preferido invitarles a cenar... (2005); Dibujos de Enric Miralles y Elías Torres en la India 1992 (2011) i Proyectos I y II. Ejercicios y lecciones. Curso 2009-10 (2012). Ha estat ponent en diversos cursos, jornades, taules redones i conferenciant a diverses entitats professionals i d’universitats d’arreu del món. Al Perú deia: “Admiro mon pare i l’avi —mestres d’aixa—, que em donaven la sensació que les coses no cal explicar-les... Un apreciava, veia actuar la gent i sabia del que es tractava... T’ensenyaven el respecte pels treballs, pels altres... admiro la gent que és lleial..., la confiança en el sentit de la gent que és capaç de dubtar... amb la gent que pugui compartit el dubte... sense el dubte no es pot avançar”. Les seues obres arquitectòniques, paisatgístiques i dissenys han rebut nombrosos premis i guardons i són recollides a llibres i monografies com J. A. Martínez Lapeña-E. Torres Tur. Documentos de Arquitectura 3 (1988). És l’arquitecte eivissenc de major projecció internacional; el també arquitecte australià Glenn Murcutt, Premi Pritzker 2002, diu d’ell: “És un dels arquitectes més destacats d’avui dia, el seu treball és de la més alta qualitat, aconseguint la categoria d’art”. Torres ha estat guardonat amb el Premi Ramon Llull (2008) en reconeixement a la seua feina “per l’exigència tècnica i l’aprofitament de totes les ferramentes que els nous camins de l’arquitectura fiquen a la mà del creador”. [MDJ]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments