Torres Juan, Joan

Torres Juan, Joan (Eivissa 1883 — 1936) POLÍT/HIST Comerciant i polític nascut al si de la família anomenada de ca na Xica de sa Serra.

Ben jove emigrà a l’Argentina, on va fer una llarga estada. El 1924 fou proposat per ocupar la presidència de la Cambra de Comerç d’Eivissa, encara que finalment ell mateix va proposar-hi l’exalcalde Marià Marí Torres.

El 1929 va ser nomenat representant per Eivissa a la Cambra Provincial de la Propietat Rústica de Balears, juntament amb Vicent Costa Ferrer, de Sant Antoni de Portmany, i Enric Fajarnés Ramon.

El 1931 va ser elegit president de la societat Casino d’Eivissa , club social aleshores molt actiu i que gaudia d’un gran prestigi entre la societat illenca. Juntament amb ell va ser elegit secretari el jove llicenciat Alexandre Llobet Ferrer. Pocs mesos més tard ambdós varen renunciar als seus càrrecs per haver resultat elegits regidors de l’Ajuntament.

A les eleccions municipals de 1931 formà part de la candidatura presentada pel Bloc Monàrquic Conservador, patrocinat per les famílies Tur i Matutes. Fou elegit regidor en representació del districte anomenat del Teatre o l’Ensanche i fou el més votat de tots els regidors. Després de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, es va formar una comissió provisional integrada per membres de la coalició Aliança Republicana : alcalde, Joan Arabí Verdera; regidors: Josep Pineda, Bernat Tur, Àngel Prats, Ramon Bonet, Víctor Llombart, Josep Marí, Francesc Redolat, Joaquim Gadea Fernández, Antoni Marí, Josep Roselló, Jaume Mut i Francesc Vilàs Gómez (aquest últim era cunyat de Joan Torres Juan).

El 18 d’abril prengueren possessió dels càrrecs els regidors elegits democràticament a les urnes; Joan Ferrer Hernández fou alcalde, les eleccions municipals es varen haver de repetir el 31 de maig, amb el mateix resultat i Torres fou designat segon tinent d’alcalde.

El maig de 1932 Joan Torres Juan assistí a l’acte fundacional del Partit Tradicionalista al Centre d’Acció Social cedit pel Bisbat per a aquella ocasió.

Ferrer Hernández va dimitir el febrer de 1934 i Torres fou elegit alcalde; tot seguit mostrà la seua preferència política per Lluís Tur Palau, del Bloc Monàrquic Conservador, enfront del corrent dels Matutes. A causa de la penúria econòmica que patia l’Ajuntament, aquell mateix estiu de 1934 l’alcalde va negociar amb la Diputació de Balears l’amortització del deute amb quotes anuals i va demanar un projecte d’ordenació de les zones de sa Capelleta, el Puig des Molins i ses Figueretes. Es col·locaren els primers senyals de trànsit i es varen reprendre les gestions perquè l’Estat cedís a l’Ajuntament els quatre solars sobrants del port: els dos del posteriorment anomenat carrer de Lluís Tur i Palau, el de la plaça d’Antoni Riquer i el de sa Riba, així com els antics projectes d’un nou mercat i un nou edifici per a les oficines de Correus i Telègrafs a la plaça des Parc, malauradament sense èxit a causa de la mala situació econòmica.

Foren moments de conflictes socials amb vagues, detencions o fets com que els estibadors es negaren a descarregar un vaixell per dur banderes i símbols nazis. L’octubre fou també ben convuls a causa de la Revolució d’Astúries, amb el tancament de les seus eivissenques dels partits d’esquerra. Al final d’aquell any Torres Juan demanà un vot de confiança per a la seua gestió, que aconseguí unànimement.

Com a alcalde formà part de la comissió gestora per a la commemoració del VII Centenari de la Conquista d’Eivissa, 1935, promoguda per Isidor Macabich. Aconseguí finalitzar les obres de l’Escola Graduada, la construcció de l’Escola d’Arts i l’inici del clavegueram de la ciutat. A causa del resultat de les eleccions de febrer de 1936 el Front Popular cessà els ajuntaments conservadors i una gestora encapçalada per Vicent Colom Torres presidí l’Ajuntament d’Eivissa. Arran del colp militar del 18 de juliol va destituir la corporació municipal regida per Vicent Colom i Joan Torres Juan fou restituït com a alcalde, fins al 8 d’agost, en què amb l’arribada de les forces republicanes encapçalades per Alberto Bayo, Torres fou empresonat al Castell, juntament amb un bon nombre de ciutadans. Morí en els esdeveniments del 13 de setembre, al Castell, juntament amb molts altres.

Home discret, es va saber mantenir apartat de les freqüents baralles polítiques del seu temps i va gaudir de la consideració fins i tot dels seus adversaris polítics. Figura a la placa de l’Ajuntament, juntament amb els regidors morts al Castell. [JPB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments