Toni Rei, torre de can

Toni Rei, torre de can ARQUIT Torre predial de defensa situada a la vénda de Can Llaudis del poble de Sant Francesc de s’Estany, de l’antic quartó de ses Salines. Apareix documentada per primera vegada al s. XVIII, encara que degué ser construïda a la segona meitat del s. XVI o primera del XVII. Es troba situada al S de les pistes de l’aeroport des Codolar i integrada amb l’antiga casa rural del mateix nom, que a la darreria del s. XX fou ampliada, reformada i dividida en diversos habitatges. És una torre de grans dimensions i de forma gairebé cilíndrica. Els murs són bastits amb paredat de carreuó, pedra calcària compacta, dita pedra blava, de carreuons lleugerament cairejats, aparellats en filades, provinents de la propera platja des Codolar, cosa que la diferencia de moltes altres, fetes amb pedra morta. Té dues plantes amb una única cambra, amb cobriment de volta apuntada, amb la peculiaritat que la superior sobresurt del nivell de la plataforma, formant un andador o camí de ronda perimetral, protegit per un parapet de maçoneria, que ha sofert diverses intervencions, l’última a la dècada dels anys cinquanta del s. XX, amb blocs massissos de formigó. La porta original en arc de mig punt, accessible des de l’interior de la casa, es troba a la planta baixa; el passadís d’accés era en recolze, però fou modificat enderrocant el matxó frontal per facilitar-hi l’accés. Una altra porta, practicada a mitjan s. XX, s’obre a l’exterior. A l’esquerra de l’entrada apareix, condemnada, la trapa d’accés a la planta superior; és utilitzada com a habitatge i presenta un bon estat de conservació. Conta una llegenda que les diferències de factura del parapet es deuen a la maledicció del seu constructor, un esclau moro que pactà amb els seus senyors bastir la torre a canvi de la seua llibertat; va ser assassinat per ells abans de poder-la enllestir, per això no va complir el seu compromís, i així no es va acabar la torre de forma correcta, ja que cada volta que intentaven completar-la, el coronament del mur remollava. Fou un llamp el que causà la caiguda de part de l’ampit, que es va haver de reformar amb els blocs de formigó que la coronen. El 1949 fou declarada bé d’interès cultural. [JSR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments