Tià, molí d’en

Tià, molí d’en CULT POP Molí hidràulic situat a una quarantena de metres des Broll de Buscastell. De temps immemorials pertanyia a la família “Tià”, de la vénda des Racó d’Alcalà, del poble de Sant Mateu d’Albarca.

Aquest molí es nodria directament des Broll, amb la qual cosa tenia possibilitat de moldre moltes més hores que la resta de molins. No se sap de quina època és, però cal pensar que es podria tractar del “molí d’aigua novament fabricat” que consta en el document del Llibre de Regidoria conservat a l’Arxiu Municipal d’Eivissa, en el qual dos regidors i el secretari acudiren as Broll de Buscastell per resoldre algunes dificultats que s’havien originat en el repartiment de les aigües d’aquest indret.

Sembla que és un molí que en substituí un altre d’anterior, per la qual cosa cal deduir que pot ser de mitjan s. XVIII i que es va fer per un altre que devia ser d’origen andalusí, tal com apunta Miquel Barceló. No és gaire gran, però amb força d’aigua i les moles ben picades, arribava a moldre quasi una quartera per hora, és a dir, uns 50 quilos.

Tot l’enginy era de fusta excepte les dues moles, això feia que freqüentment s’haguessin d’anar substituint trossos de fusta que amb el temps es podrien. Era molt emprat per la gent de Sant Mateu i, per tant, molia generalment blat i ordi, i molt poca dacsa, ja que en ser productes procedents de terrenys de secà, els pagesos no produïen aquest darrer cereal.

A principi dels anys cinquanta del s. XX i quan la importància dels molins d’aigua començava a minvar, substituïts per altres moguts per motors, aquest molí fou adquirit per la família “Tonico” mitjançant el bescanvi per un tros de terra proper.

L’any 1954 els nous propietaris li canviaren tota la maquinària, que encara era de fusta, per una nova de ferro de fosa; substituïren el molí de rodet o horitzontal per un altre de roda vertical o d’inèrcia, la qual cosa va requerir algunes modificacions: les moles es canviaren de lloc, ja que no es movien directament sinó que ho feien mitjançant un engranatge, i per donar cabuda a la roda, d’uns 2,5 m de diàmetre, s’hagué de modificar l’antic carcavà o cacau, es va guanyar un cert espai al torrent i es va construir l’actual galeria feta amb murs de maçoneria en sec i coberta amb lloses de pedra.

El Consell Insular d’Eivissa va promoure la rehabilitació del molí segons projecte que redactà l’arquitecta Ana Belén Villafranca Villanueva, que es va executar el 2011 i, tot seguit, el casament fou declarat bé catalogat a petició del Departament de Política Patrimonial i Agrícola. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments