Talamanca

Talamanca GEO Nom que rep una platja i la seua zona turística de la ciutat d’Eivissa. Situada al NE del port, és al fons d’una badia que, fins a principi del s. XX, havia fet part de la badia d’Eivissa. La connexió terrestre amb l’Illa Plana feu que la banda N, on es troben Talamanca i ses Figueres, quedàs emmarcada en una rada segregada de la primigènia. L’àrea de Talamanca consisteix en un franja estreta de terreny, amb una extensió d’uns 900 m i uns 25-30 m d’amplada màxima, que està entre la mar, a l’E, l’Illa Plana, al S, les feixes del prat de ses Monges —o de Talamanca—, a l’O (una part de les quals situada en el vesí municipi de Santa Eulària des Riu), i la platja i barriada de ses Figueres, al N i NE. El seu origen està intrínsecament associat a la zona humida coneguda com ses Feixes , de la qual la platja és la seua transició oriental entre els aiguamolls i la mar. S’ha de remarcar, a més, que la riquesa ambiental de la zona va més enllà de les zones inundades i de la platja, atès que al seu fons se situa un dels exemplars més extensos de la Mediterrània de praderia de Posidonia oceanica. L’evolució de la zona humida també ajudà a formar la platja, tant aèria com submergida, ja que actua com a barrera de contenció sobre l’arenal i la zona inundada del darrere. El 2014, a la platja, tota d’arena, a penes hi resta cap duna dempeus. A principi dels anys 2000, s’hi instal·là una passarel·la de fusta perquè el trànsit de vianants no malmetés més el delicat estat d’aquestes dunes. Les seues aigües són de poca profunditat. És una de les principals platges amb què compta el municipi d’Eivissa. Cal tenir en compte, a més, la pressió ambiental afegida induïda per la freqüentació humana a la zona de bany, la instal·lació de petits restaurants i bars, d’algun xalet i de no massa antics vessaments d’aigües residuals provinents d’immobles i hotels propers. També s’ha de tenir present que a la rada de Talamanca passa i desemboca l’emissari submarí de l’estació d’aigües residuals de la ciutat d’Eivissa i que les aigües que en surten, o alguna avaria, han pogut malmetre també l’estat de la zona submarina. Al límit de la platja amb ses Figueres, hom instal·là, fa unes dècades, un mur de contenció i un petit passeig pavimentat (passeig de Pompeu Fabra). Allí, algunes vegades, s’hi han fet aportacions d’arena provinents del fons marí, sense que hi romangués més que una estació. L’any 2014, la platja de Talamanca compta amb accés rodat a través de diversos carrers i una avinguda, accés marítim (entre el port d’Eivissa i el proper embarcador de Marina Botafoc), línia d’autobús, dues zones d’aparcament, elements de lloguer (embarcacions, gandules, para-sols) i diversos hotels, hostals, restaurants i algun quiosc. Durant la temporada d’estiu, s’hi combinen recollida mecànica i manual de fulles de Posidonia oceanica que l’onatge acumula a la riba de la mar. En el seu tram central, el Club Nàutic d’Eivissa hi té una escola de vela amb una zona per emmagatzemar-hi petites embarcacions. La platja està abalisada durant tot l’estiu i compta amb diversos canals de navegació, a més d’estar dotada de servei de vigilància i socorrisme. El 2011 rebé una distinció sobre gestió ambiental consistent en la bandera verda ISO 14001. Hi ha un punt de bany adaptat a invidents, deficients visuals i persones majors. Com a nucli, Talamanca es troba associada a les zones urbanes limítrofes: el Passeig Marítim i el port esportiu de Marina Botafoc al S, l’Illa Plana al SE i ses Figures, al N i NO. Talamanca, l’Illa Plana i ses Figueres conformen l’àrea d’actuació d’una associació de vesins, presidida el 2014 per Josep Colomar Serra. La població resident a Talamanca és ben escassa i es limita a les persones empadronades en els xalets existents, fet que contrasta amb la densitat poblacional dels limítrofs barris de l’Illa Plana i de ses Figueres. Les feixes del prat de ses Monges reben la qualificació de sòl rústic protegit, així com el tram de la platja, pròpiament dita. A la part de la platja propera a ses Figueres, la qualificació és de sòl urbà amb ús turístic i, a continuació, sòl urbà destinat a habitatges unifamiliars, ja construïts fa anys. En canvi, els barris limítrofs, l’Illa Plana i ses Figueres, reben la de sòl urbà i presenten una evident saturació quant a la superfície edificada, tant pel que fa a usos residencials com a allotjament turístic i oferta complementària. Els escassos immobles residencials establerts són edificacions unifamiliars amb el seu propi jardí, i estan situats sobre la platja. Talamanca és una de les subzones turístiques que el Pla d’ordenació de l’oferta turística (POOT) preveu per a la ciutat d’Eivissa; encara que la seua denominació sigui la de Talamanca, inclou l’Illa Plana i ses Figueres. [MCL]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments