Talaia, sa

Talaia, sa GEO/TOPON Nom que reben diversos punts elevats de les Pitiüses. Sempre es fa referència a llocs des dels quals s’aconsegueix una bona perspectiva d’un territori determinat, que acostumen a ser (encara que no sempre) els més elevats. Cada un d’aquestos territoris es coneixen, simplement, com sa Talaia, tot i que per diferenciar-les, s’hi afegeix el nom del territori corresponent. En el cas dels punts més elevats d’Eivissa i de Formentera, a Sant Josep i la Mola, respectivament, també se’ls coneix amb l’augmentatiu sa Talaiassa . Talaia de Cala Llonga Puig situat a la vénda de Cala Llonga de Fora del poble de Jesús, també conegut com puig d’en Llàtzer. Amb 156 m d’altitud, tanca per l’interior el canal de sa Gravada, per la qual cosa des del seu cimerol, cap a l’E, es gaudeix d’unes magnífiques vistes d’aquesta vall, la principal de les que desemboquen a cala Llonga. També cap a l’O domina un tram de la vall del riu de Santa Eulària, a la zona de Can Llàtzer, i de la part més alta del pla de Vila, a Santa Maria. El seu cimerol està ocupat per una gran edificació construïda a la darreria del s. XX. Talaia de Jesús Puig de la vénda de sa Marina, al poble de Jesús. Situat entre la carretera que porta as cap Martinet i la que porta a s’Estanyol, arriba als 174 m d’altitud. Des dels seus vessants s’obtenen magnífiques panoràmiques, especialment cap al S (badia de Talamanca, Dalt Vila...) i l’O (pla de Jesús, ses Feixes...); justament aquestos vessants han estat intensament urbanitzats, mentre que els que miren cap al N i l’E romanen coberts de vegetació natural. Al NE, s’hi observa el buit que hi deixà una antiga explotació d’àrids. Talaia de sa Cala (o de Sant Vicent) Puig situat a la banda de tramuntana del poble de Sant Vicent de sa Cala. Pel seu cimerol passa la divisòria entre les véndes de Cas Negres i Cas Rierons. Arriba als 303 m d’altitud al seu punt més elevat (hi ha un altre cim secundari, al NE del primer, conegut també com sa Talaia, que arriba als 212 m). Tanca pel N el sector central de la canalada del torrent de sa Cala, on van a parar les aigües d’aquestos estreps, amb pendents importants als quals s’arriba a formar alguna tartera. Per l’E, les collades de l’àrea coneguda com Ca la Figuera (per una antiga casa d’aquest nom) posen en contacte aquest puig amb el pla de ses Formigues. I per tramuntana, els vessants són encara més inclinats, amb pendents tan verticals que la vegetació pràcticament hi desapareix, formant-se uns tallserrats que cauen sobre el mar a la raconada coneguda com racó de sa Talaia. Uns certs replans d’aquestos penyals, però, han estat intensament aprofitats per situar-hi edificacions residencials amb vistes al mar i els camins per arribar-hi. Cap al NE el descens cap al mar es produeix amb més suavitat, fins a formar un esglaó amb petites raconades com el caló de s’Embarcador. El cimerol d’aquest puig, relativament desproveït de vegetació, és ben visible des de gairebé qualsevol punt del territori de sa Cala. Talaia de Sant Antoni Pujol situat just a tocar, per la banda de tramuntana, del nucli urbà central de Sant Antoni de Portmany. Es tracta d’una elevació allargada d’O a E, relativament aïllada, ja que només per l’E connecta amb els relleus interiors del poble, on hi ha els puigs de les véndes de Cas Ramons i de sa Vorera. Arriba als 137 m d’altitud, que assoleix primer suaument i, a partir de devers els 50 m, amb pendents més pronunciats. Pel N les aigües vessen cap al torrent de Cala Gració, mentre que per l’O i el S de forma natural haurien de baixar directament cap a la mar, tot i que en tractar-se d’àrees molt urbanitzades són endegades per la trama de carrers. Tota la part superior està recoberta de vegetació natural, bàsicament pins i brolla mediterrània, encara que a molts de llocs es troba molt esclarissada pels efectes de degradació que provoca la freqüent presència humana. Es tracta d’una àrea molt utilitzada per la població de Sant Antoni com a pulmó verd i zona d’esbarjo, amb nombroses senderes que la travessen en tots sentits. Al seu cimerol l’Ajuntament hi construí l’any 1942 una petita capella, amb donatius de particulars, on es col·locà una imatge de la Mare de Déu ( Talaia de Sant Antoni, capella de sa). Des d’aquest cim hi ha bones vistes sobre el nucli urbà i tota la badia de Portmany, així com dels illots de Ponent. Talaia de Sant Carles Puig situat a la banda de llevant del nucli urbà de Sant Carles de Peralta. Pel seu cim passa la línia que fa de divisòria entre les véndes de Peralta i des Figueral. Presenta una altitud relativa important, ja que es troba envoltat de terres més planeres: pel N la plana d’en Curt (sector més meridional de la plana des Figueral), per l’E la des Pou des Lleó, pel SE la plana d’en Pep de n’Andreu (als voltants de cala Mestella), pel SO la plana coneguda com sa Cova Negra i per l’O el pla de Peralta. Arriba als 231 m d’altitud, amb diversos cimerols secundaris, especialment al seu sector més occidental, com el puig des Molí (187 m) o el puig des Cap Gros (177 m). Els seus forts pendents, especialment al voltant del cimerol central, i la seua exposició oberta cap a llevant fan que aquesta serra produeixi un cert efecte barrera respecte als vents humits d’aquest sector, la qual cosa provoca que sigui un dels punts de màxima pluviometria de l’illa. El vessant de tramuntana aboca bàsicament cap al torrent des Figueral, mentre que el vessant de migjorn ho fa cap al torrent Socarrat o de Cala Mestella. Diverses terres que s’havien treballat s’han anat abandonant i a començament del s. XXI pràcticament tot el massís està cobert de vegetació natural, tret dels espais on s’han fet edificacions per aprofitar les vistes. Des de dalt d’aquest puig es domina tot el territori del poble de Sant Carles, així com amplis sectors de la plana d’Arabí i fins i tot de la de Balàfia. Talaia de Sant Joan Puig situat al sector occidental del poble de Sant Joan de Labritja; el seu vessant de migjorn forma part de la vénda de Cas Vidals, mentre que les terres que miren cap a tramuntana pertanyen a les véndes de Xarraca, al NE, i Xarracó, al NO. Forma part de l’àmplia àrea elevada des Amunts, de la qual és un dels punts més elevats, ja que arriba als 361 m d’altitud. Tanca pel N les terres més planeres de Labritja, per on passa el torrent del mateix nom, el principal afluent del riu de Santa Eulària. Pel vessant de tramuntana, en canvi, les terres són més trencades i formen diverses torrenteres, com la de Xarraca. Està cobert de vegetació natural, especialment per damunt dels 200 m d’altitud, que és on comencen els pendents més pronunciats, encara que fins passada la meitat del s. XX bona part de les terres, a excepció només dels punts més elevats, s’aprofitaven agrícolament. Talaia de Sant Josep Puig situat al poble de Sant Josep de sa Talaia, a la vénda de sa Talaia, encara que alguns vessants de l’E i del S es troben dins terres de la vénda de Cas Marins i també de la vénda de la Flota, del poble des Cubells. Amb 476 m, assoleix la màxima altitud de l’illa d’Eivissa, motiu pel qual a vegades se l’anomena també sa Talaiassa. Es tracta d’un grup de puigs allargat de SO a NE que forma part del conjunt muntanyós que, des de l’extrem SO de l’illa, s’estén cap a la seua zona central. Curiosament, els pendents més forts es troben entre els 200 i els 400 m d’altitud, però per damunt d’aquesta cota el seu cimerol el constitueix un territori quasi pla (la plana de Dalt sa Talaia). L’extrem NE es coneix com es cap de sa Talaia, mentre que l’extrem SO rep el nom des cap de Dins sa Talaia. Diverses collades connecten amb altres elevacions properes: pel NE, pel coll des Vent s’arriba al puig d’en Cardona, a l’altra banda del qual hi ha el nucli urbà de Sant Josep; per l’E, pel coll d’en Guerxo (a 354 m), s’arriba al puig d’Enmig (388 m) i al puig d’en Corda (359 m), mentre que pel SO el coll anomenat Forn Figuera (a 302 m) connecta amb la serra de ses Roques Altes (392 m). Hi són presents fenòmens càrstics, com alguns avencs ben profunds que faciliten la infiltració de l’aigua de pluja i la circulació subterrània, que sembla que és ben abundant. Al seu voltant neixen alguns dels torrents més importants de l’illa: un petit sector a l’extrem N vessa cap al torrent d’en Pujolet, en direcció a la badia de Portmany; la resta del vessant de tramuntana, amb diversos canals (com el canal Geneta), fonts i fins i tot ullals que brollen en temps de pluja, forma el tram més alt del torrent de Can Nadal, que es dirigeix a cala Molí; pel S i SE diverses canalades (es Torrentàs, que forma un gran solc en el territori, o es canal de s’Avenc) alimenten el torrent de s’Aigua, i per l’E el canal de sa Font des Murtar endega les aigües que baixen cap al torrent de ses Fonts o de Cas Berris, que més avall es coneix com torrent des Jondal. La vegetació natural habitual de les Pitiüses, amb pins i sotabosc, cobreix pràcticament tota la muntanya, tret d’alguns llocs on aflora la roca calcària. Hi ha, però, una clara diferenciació de vessants, ja que al de xaloc (SE), més assolellat, hi ha espècies pròpies d’espais poc humits (esteperes, romanins...), mentre que al vessant de gregal (NE) hi són més freqüents espècies pròpies d’espais més humits, com les molses; les primeres dècades del s. XX se’n treballaven tots els vessants, tret dels llocs on el pendent ho feia impossible, i també la plana de Dalt sa Talaia, on encara es poden observar la primera dècada del s. XXI marges de pedra seca i fins i tot un antic aljub on s’acumulava aigua per al bestiar. S’hi accedia per diversos carreranys que aprofitaven les collades més elevades (pel coll des Vent des de Sant Josep, o pel coll d’en Guerxo des de la vénda de Cas Marins) fins que a la segona meitat del s. XX es construí el camí rodat, que parteix de la carretera de Sant Josep a cala Vedella, va enfilant-se fins a la collada des Forn Figuera i a continuació, amb forts pendents, puja fins a la plana, que travessa longitudinalment, passant pel punt més alt i arribant al cap de sa Talaia. Al punt més elevat hi ha un vèrtex geodèsic, diverses antenes i instal·lacions de telecomunicacions i una casa utilitzada per l’encarregat de tenir-ne cura. Al cap de sa Talaia també hi ha situades diverses antenes. Al cim no hi ha molt bona visibilitat per mor de la vegetació, però especialment al cap de sa Talaia sí que s’observa una fabulosa panoràmica de gran part de l’illa d’Eivissa i també de Formentera. Per això és, i sobretot ha estat, un punt important de vigilància, com demostra el fet que hi hagi les restes d’una caseta per a refugi de les persones que complien aquesta funció, amb un aljub al costat per disposar d’aigua. Tots els terrenys del massís muntanyós estan qualificats d’àrea natural d’especial interès (ANEI) i són inedificables segons el Pla territorial d’Eivissa, tret de les instal·lacions de telecomunicacions sempre que rebin una declaració d’interès general. Talaia de Sant Llorenç Puig situat al punt on conflueixen els pobles de Sant Llorenç de Balàfia (véndes de Safragell i Bellmunt), Santa Gertrudis de Fruitera (véndes de sa Picassa i es Savions) i Santa Eulària des Riu (vénda des Novells i es Trull d’en Vic). Tot i que la seua altitud màxima no és molt gran (278 m s.n.m.), la seua situació relativament central a l’illa, així com el fet que es troba entremig d’àrees planes d’una certa extensió fan que tengui un paper destacat en el paisatge. Aquestes planes són, per l’O, el S i el SE, les terrasses del riu de Santa Eulària, ben amples en aquest sector dels voltants del nucli urbà de Santa Gertrudis, de Cas Savions i des Trull d’en Vic; per l’E i el NE el pla de Balàfia, i pel NO la plana d’en Vidal. A banda del seu punt més alt, hi ha altres cimerols secundaris, com el puig des Pi Alt (258 m) o el puig d’en Coll (242 m). Totes les aigües dels seus vessants es dirigeixen cap al riu de Santa Eulària, directament o a través d’alguns torrents com el des Verger, al N del puig, que es dirigeix cap a l’E, al torrent de Labritja, i aquest circula de N a S cap al riu. Està en bona part cobert de vegetació natural, tret de les parcel·les on s’han construït grans xalets, especialment al vessant de migjorn, però a altituds considerables. Des d’aquest puig es divisa pràcticament tota la franja central de l’illa, des de Sant Antoni a Santa Eulària, i també el pla de Vila i la ciutat. Per això s’hi han instal·lat diverses antenes de telecomunicacions, que fan que en ocasions se l’anomeni el puig de s’Emissora; s’accedeix al cim per un camí asfaltat per la banda de Bellmunt. [JPS] Talaia de Formentera Indret elevat situat a migjorn de sa Talaiassa, al vessant meridional de l’altiplà de la Mola, a Formentera, on forma una mena de graó abrupte que destaca en el pendent cap al mar d’aquesta zona i que és identificable des de la part de baix de l’illa i des del mar, on és usat pels pescadors per prendre senyes. S’hi troben unes restes constructives poc estudiades que podrien correspondre a un antic lloc de vigilància com els que apareixen en la documentació tardomedieval comentada per l’historiador Isidor Macabich. Pel vessant O de sa Talaia discorre el torrent de sa Talaia, que té el seu desguàs entre s’Estufador i cala Llenya. Existeix també un indret costaner conegut com sa Talaia al cap de Barbaria, entre la punta Rasa i la punta des Cap. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments