Sord

Sord TOPON/ONOM Nom de família ben freqüent a l’illa d’Eivissa, que apareix documentat a partir de 1533 en els Llibres d’Entreveniments per referir-se a una família de llinatge Tur, establerta a Albarca; més endavant ja n’apareix una altra, de llinatge Torres, a Alcalà (1576), Beniformiga (1621), Benitasta (1623) i en molts altres indrets de l’illa; alguna vegada també apareix amb la forma femenina Sorda.
En altres llocs existeix també aquest nom, p. ex. a Sant Rafel de sa Creu, a la vénda de sa Bassa Roja, cas Sord (1814-1962), de llinatge Escandell.

És també un nom de família molt abundant al poble de Sant Llorenç de Balàfia, registrat des de 1741 quan Margarida Ferrer de Pere “Sord” tenia una casa i terres devora la cavalleria de Labritja; igualment abunda a Sant Joan de Labritja, on el 1713 hi ha registrat Pere Ferrer d’Andreu “Sord”, amb terres dins la cavalleria de Labritja. A Sant Vicent de sa Cala hi ha des de 1914 la casa i hisenda del torrent d’en Sord. [EEiF]

Aquest nom popular també abunda a Formentera, corresponent a algunes famílies amb el cognom Ferrer distribuïdes especialment per la parròquia de Sant Francesc Xavier, a les zones des Cap, es Mal Pas i Migjorn. El nom, documentat el 1797, no sols ha donat lloc a topònims referits a cases, com can Pere Sord, can Toni Sord o can Sord, sinó també a indrets d’interior (ses tanquetes d’en Sord) i costaners (es torrentó d’en Toni Sord, es picatxo d’en Toni Sord). A la Mola es troba can Xomeu Sord i l’extensió boscosa coneguda com es bosc d’en Sord, a llevant de la vénda de sa Talaiassa. El conjunt de casa i edificacions adjacents (corrals, forn...) de can Xomeu Sord s’inclogué a la Guía de Arquitectura de Ibiza y Formentera (Islas Pitiusas), d’Elias Torres (1981), per les seues peculiaritats constructives i el manteniment de la fesomia tradicional. [VFM]

Descàrregues

Col·laboradors