Sonia Gabriela Masiques

Sonia Gabriela Masiques NÀUT Vaixell mercant de ferro construït a Bilbao el 1966 per encàrrec d’Equimar Marítima S.A. Les seues mides eren: 46,4 m d’eslora, 8,52 m de mànega, 3,60 m de puntal i 373 tones de registre brut. Se li instal·là un motor dièsel de 460 CV, amb una velocitat de 10 nusos. Inicialment rebé el nom de Rocío del Mar. Més tard va ser adquirit per l’empresa Naviera Masiques S. A., de Barcelona, i el seu nom li va ser canviat pel de Sonia Gabriela Masiques. El 1978 va ser comprat per un grup de 27 empresaris de Formentera reunits en l’empresa Naviera Comercial de Formentera S. A., els quals eren a la vegada els principals clients d’aquesta naviliera, formada amb la finalitat de rebaixar els costos del transport marítim amb el sistema d’unir directament els ports de la península Ibèrica amb el de la Savina i no haver de passar necessàriament pel d’Eivissa, encara que també acceptava càrrega general per a altres ports. El matí del dimarts 13 de març de 1984 el Servei Meteorològic havia anunciat per al mar Balear vents de força 3 a 4 augmentant a força 5, i a la mar, maror amb àrees de maregassa i forta maregassa. A pesar d’aquest pronòstic de temporal, a primera hora de la tarda el Sonia G. Masiques sortí de Vallcarca —port prop del de Barcelona especialitzat en la càrrega de ciment— en direcció al de Sant Antoni de Portmany, amb un carregament de 460 tones de ciment en sacs (9.200 sacs) consignats a l’industrial Antoni Ramis Marí. A les poques hores l’estació de ràdio costanera de Barcelona rebé una primera comunicació del patró en què advertia que el vaixell s’estava escorant perillosament per la causa probable d’un desplaçament de la càrrega provocat per les males condicions de la mar. Alguns minuts més tard, a les 18,45 h, es rebé una altra comunicació en què s’indicava que el vaixell s’estava enfonsant i que se n’havia ordenat l’abandonament immediat. Tot seguit es va tallar la comunicació i no va ser possible establir un nou contacte. Atès el senyal d’alarma, tots els vaixells que navegaven per la zona es varen dirigir al lloc indicat pel patró, L 01º 54’ E, l 40º 24’ N, a més de dos avions del Servei Aeri de Rescat (SAR). Concretament foren el vaixell de la Trasmediterránea Manuel de Soto, els mercants Mar y Joya i Verdaguer i dos vaixells de l’Armada, el remolcador Cartagena i el patruller Deva. Més tard s’hi varen incorporar altres mercants. A l’arribada a aquest indret solament trobaren alguns caps i una gelera surant, de la resta del Sonia G. Masiques absolutament res. A les 11,00 h del matí del dia 14 un pesquer va trobar un bot de salvament del Sonia G. Masiques, però sense senyal d’haver estat utilitzat en cap moment. A última hora de la tarda del divendres 17 de març, després de tres dies d’intensa recerca, el cap del Sector Naval de la Mediterrània ordenà la supressió de les tasques de salvament, encara que un vaixell de l’Armada rebé ordre de seguir voltant per la zona, sense cap resultat. La tripulació estava formada pels naturals de Formentera Josep Tur Ferrer, patró, de 46 anys; Joan Riera Riera, cuiner, de 40 anys; Joan Mayans Mayans, mariner, de 56 anys; a més de Luis Martínez Guillamón, contramestre, natural de Cartagena, de 61 anys; els gallecs naturals de Corme, Serafín Ferreiro Bermúdez, primer mecànic, de 56 anys; Jesús Camino Suárez, segon mecànic, de 50 anys; José Gómez Blanco, mariner, de 36 anys, i José Manuel Monzo, mariner, de 23 anys. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments