Soler i Rabassa, Miquel Gaietà

Soler i Rabassa, Miquel Gaietà (Palma de Mallorca 1746 — Malagón, Ciudad Real 1809) HIST Assessor de la Cúria de Governació d’Eivissa i potser la figura més representativa de la Il·lustració a les Pitiüses. No està clara la seua classe social. Si bé ell al·legà sempre que provenia, tant per part de pare com de mare, de famílies de “cristians vells”, probablement això es va dir perquè pogués ocupar determinats càrrecs reservats a classes benestants. A Mallorca estudià amb els jesuïtes i el 1766 aconseguí el batxillerat en cànons i lleis; poc temps després, es doctorà en “ambdós drets” (civil i eclesiàstic) per la Universitat Literària de Mallorca. Ben aviat es traslladà a la Cort, com a advocat de l’Ajuntament de Palma i del Capítol de la Catedral. Hi restà quatre anys i aconseguí ocupar diferents càrrecs, entre els quals el d’“Abogado de los Reales Consejos”, quan només tenia 25 anys. En tornar a Mallorca es trobà que els jueus mallorquins havien promogut un memorial davant el rei perquè es reconeguessin els seus drets com a ciutadans. Com és de suposar, totes les institucions mallorquines hi estaven en contra, en considerar encara els xuetes una classe social inferior, gairebé sense drets. Soler tornà a la Cort, on presentà un memorial contra els jueus en nom de les autoritats mallorquines, però advertint els seus autors que les al·legacions que es recollien en el document anaven en contra de les idees del rei Carles III, oposat a marginar sectors socials. Després de tornar a Mallorca, començà a ocupar càrrecs cada vegada més importants i així el 1775 passà a ser fiscal de la Intendència de Mallorca, introduint-se ja en el món de la fiscalitat, que va ser la seua principal dedicació. Una mostra dels seus contactes a la Cort va ser que influí en l’elecció del nou bisbe de Mallorca, ja que afavorí el candidat més proper a les seues idees. Seguint la seua carrera a la Intendència de Mallorca, el 1784 passà a ser-ne fiscal. Aquell mateix any es traslladà a Eivissa per ocupar el càrrec d’assessor togat de la Cúria de Governació. Si bé la seua funció es limitava a ajudar el governador a prendre decisions en les causes judicials, ben aviat s’implicà directament en tots els projectes de millora promoguts pel bisbe Manuel Abad y Lasierra . Així, el 1785, quan es reberen del rei instruccions per crear una Junta d’autoritats encarregada de redactar diferents documents per a la millora de la situació econòmica de les Pitiüses, Soler s’hi implicà directament i des del principi participà, junt amb el bisbe i el governador Juan de Sierra , en l’elaboració dels diferents plans de millora, elaborats a partir de final de juliol de 1786. Deu mesos després s’enllestí l’elaboració del darrer, i la Junta d’autoritats felicità Soler com a responsable directe de la redacció dels documents esmentats. Al mateix temps, el bisbe Abad y Lasierra va comunicar que, per motius de salut, deixava la seu episcopal d’Eivissa. El setembre de 1789 des de la Cort es comunicà l’aprovació dels plans, amb unes poques modificacions. L’anterior Junta d’autoritats es convertí en Junta perpètua de govern i assumí la major part de les funcions de l’ajuntament. Aquest organisme estava dirigit per Soler, que es convertí en la màxima autoritat de l’illa, la qual cosa creà un profund malestar en una part de la classe dirigent eivissenca. El 1796 anà a la Cort a presentar un informe de totes les actuacions que s’havien realitzat fins a aquells moments i, després d’una breu estada altra vegada a Eivissa, es traslladà a Madrid. De tota manera, continuà fent el seguiment de tot el que es feia a les nostres illes, en ser nomenat ministre comissionat per a Eivissa i Formentera. Tornà només una vegada a Eivissa, per realitzar una capbrevació que recollia totes les propietats de les nostres illes, amb finalitats fiscals. A Madrid formava part del Consell Suprem de Castella i fou nomenat director secretari del Despatx d’Hisenda, càrrec equivalent al de ministre. La seua tasca va ser conflictiva, perquè davant l’augment de la despesa pública es dedicà a fer un important augment de diferents impostos, a més de crear-ne d’altres. El més destacable de la seua feina varen ser els que es coneixen com Interrogatorios del ministro Soler (1800-1802), que pretenien recollir, a partir d’un qüestionari, una gran quantitat d’informació, especialment de caire fiscal, de tots els municipis espanyols. En esclatar la guerra del Francès (Francès, guerra del ), el 2 de maig de 1808, Soler, a diferència d’altres il·lustrats, no es posà del costat de Napoleó i decidí marxar cap a Cadis. Al poble de Malagón (Ciudad Real), va ser confós amb un general francès. En presentar-se com a ministre d’Hisenda, la situació encara empitjorà perquè tota la comarca s’havia vist fortament afectada per un impost sobre el vi. El poble, enfurismat, el matà el 17 de maig de 1809. S’ha de dir que algunes fonts situen la seua mort just un any abans. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments