Sert i López, Josep Lluís

Sert i López, Josep Lluís (Barcelona 1902 —1983) ARQUIT Fill d’una família burgesa catalana d’industrials tèxtils d’arrels aristocràtiques, era nebot del pintor i muralista Josep Maria Sert. D’ideals republicans, va ser un dels introductors de l’arquitectura moderna a l’Estat espanyol; compromès socialment va lluitar per la modernització d’aquest país. Represaliat pel règim franquista, s’exilià als EUA, on aconseguí prestigi i repercussió mundial amb les seues obres i ensenyances. És el primer espanyol degà de l’Escola Superior d’Arquitectura de Harvard (Graduate School of Design –GSD–) i president del Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM). Està considerat un dels arquitectes més importants del s. XX. Les seues obres arquitectòniques i propostes urbanístiques porten la influència dels llocs on va residir: Barcelona, París, Eivissa, Nova York i Boston. El 1923 ingressà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i era crític amb els mètodes academicistes d’ensenyança de l’època. Juntament amb Josep Torres Clavé fundà l’Associació d’Alumnes de l’Escola (1926), embrió del futur GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). El 1927 viatjà a París, on estudià i conegué l’obra de Le Corbusier, a qui l’associació convidà a donar un cicle de conferències a Barcelona. Acabats els estudis, el 1929 es traslladà a París, on començà a treballar al despatx de Le Corbusier; ambdós mantengueren sempre una estreta relació professional i acadèmica. Impulsà la fundació del GATCPAC (1930), amb Torres Clavé; en la seua primera junta directiva hi havia els arquitectes Rodríguez Arias, Illescas, Churruca i Alzamora, i més tard s’hi incorporaren Subirana, A. Bonet i altres. És el grup introductor a l’Estat del moviment modern d’arquitectura, “l’Esprit Nouveau” i de les tendències racionalistes i d’avantguarda. Editaren la revista A.C. (Documentos de Actividad Contemporánea), publicada entre 1931 i 1937, que constituí una plataforma de coneixements de les expressions artístiques i de difusió de les noves tendències de l’època, tant en el camp de l’arquitectura i de l’urbanisme com de la fotografia, el cinema, les arts visuals i decoratives, la literatura, la jardineria i el mobiliari. Posteriorment, a Saragossa, el 1932 crearen el Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea (GATEPAC) . Va assistir i participar en algunes reunions del CIAM, com a la segona, a Frankfurt el 1929, on va conèixer el fundador de la Bauhaus, Walter Gropius. Les primeres tasques professionals, les desenvolupà entre París i Barcelona (1928-39), principalment per a la Generalitat de Catalunya, amb diferents projectes i ordenacions urbanístiques, entre els quals cal apuntar el projecte “Hotel de platja a Eivissa” (1933). Juntament amb Le Corbusier i Pierre Jeanneret presentaren el projecte d’ordenació urbanística per a la ciutat de Barcelona, segons els principis moderns de la “Ciutat Funcional”, més conegut com Pla Macià (1933-35). En aquella època i de vegades juntament amb altres arquitectes com Torres Clavé i Subirana, construí la Casa Bloc i el Dispensari Central Antituberculós, dos exemples del primer moviment modern a Espanya, que incorporen les innovacions tècniques, formals i de llenguatge racionalista. També projectà edificis d’habitatges, cases de cap de setmana, edificis escolars, hospitals, etc., com el projecte “Cases a Cala Blanca a Eivissa”, 1932. Sert va mantenir sempre un ampli i profund interès per totes les arts i les seues manifestacions: constituí el 1933, juntament amb Joan Prats i Joaquim Gomis, l’agrupació Amics de l’Art Nou (ADLAN). La Generalitat li encarregà el comissariat de l’Art Català per a l’exposició d’art medieval català a celebrar a París (1937). Participà també en el Pavillon des Temps Nouveaux de Le Corbusier a l’Exposició Internacional de l’Art i la Tècnica a París (1937) i “Histoire de l’Urbanisme”. El govern de la Segona República li encarregà, juntament amb Luis Lacasa, el projecte del Pavelló Espanyol per a l’Exposició Internacional a París (1937), aparador i ensenyament sobre els valors que la república pregonava i defensava. Per la seua importància arquitectònica, el pavelló fou reconstruït a la zona olímpica de la vall d’Hebron de Barcelona. Finalitzada la Guerra Civil, durant la qual morí al front el seu soci Torres Clavé, Sert fou jutjat per un tribunal militar que l’inhabilità per exercir professionalment a Espanya. El 1939 fixà la seua residència a Nova York. Col·laborà amb Paul Lester Wiener amb projectes en què utilitzava estructures prefabricades per a l’administració de guerra americana. Amb Wiener i Paul Schulz fundà l’oficina tècnica Town Planning Associates (TPA, 1945-1958), que realitzà importants assessories sobre projectes i dissenys urbanístics, a instàncies del govern dels Estats Units, destinats principalment a països llatinoamericans. Va mantenir contactes amb intel·lectuals americans i europeus com Fernand Léger, André Masson, André Breton, Marc Chagall, Marcel Duchamp, Jacques Lipchitz, Max Ernst, Piet Mondrian, Amédée Ozenfant, Alexander Calder, Walter Gropius, etc. Aquest últim, el convidà el 1943 a donar un cicle de conferències a la Universitat de Harvard, d’on era professor. Paral·lelament, recollí en diverses publicacions les seues reflexions sobre arquitectura i urbanisme, com Can our Cities Survive? (1942), sobre el creixement insostenible de les ciutats; posteriorment publicà el llibre The Heart of the City, dues obres de referència en el món anglosaxó sobre l’urbanisme i l’arquitectura moderna. També el 1960 publicà un llibre sobre Antoni Gaudí, personatge que sempre va estudiar i admirar. El 1953 fou nomenat director de la facultat d’arquitectura de Harvard com a successor de Gropius, càrrec que ocupà fins a la seua jubilació el 1968. Per les obligacions del càrrec és traslladà definitivament a Cambridge (Massachusetts); s’inicià així la seua segona etapa professional americana, amb el seu soci Ronald Gourley, i es convertí en un dels més prestigiosos arquitectes de l’Establishment americà. Sert va mantenir vincles amb les seues amistats de joventut: Joan Miró, Joan Prats, Sixte Illescas, Rodríguez Arias... Va poder visitar Espanya el 1946 per raons familiars, però hi continuava inhabilitat com a arquitecte; tot i així projectà l’estudi de Miró a Palma i diversos projectes a Catalunya. El 1975 fou readmès com a membre de ple dret del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears; es publicà el llibre Sert: Arquitectura Mediterrània (1974) i Arquitectura d’en Sert a la Fundació Miró. La inspiració eivissenca. Quan Rodríguez Arias va arribar per primera vegada a Eivissa, l’estiu de 1930, impressionat per l’illa i per la seua arquitectura, va fer nombroses fotografies i en arribar a Barcelona les va mostrar als seus companys del GATCPAC, els quals s’entusiasmaren notablement per les imatges i l’arquitectura original i moderna que hi observaven. Trobaren en aquestes antiquíssimes construccions un model a seguir, un model mediterrani per projectar la nova arquitectura que estaven desenvolupant. Aquesta arquitectura popular eivissenca fou recollida a la revista A.C., ja des de la portada, com a modèlica. Sert va escriure el 1934 que era una “arquitectura sense estil i sense arquitectes. Unes construccions geomètriques senzilles, purament utilitàries, d’una dignitat exemplar, un repòs per als ulls i per l’esperit... tots els seus elements tenen la mida justa, la mida humana”. Sempre va tenir l’esperança de poder residir a l’illa i Rodríguez Arias i la urbanització al cap Martinet ho aconseguiren. A Eivissa, no només construí la casa a Dalt Vila (1961), obra seguidora dels models lecorbusierans i d’una clara integració al lloc on s’ubica, sinó també, entre els anys 1964-71, Sert projectà i executà sis cases unifamiliars aïllades al cap Martinet juntament amb els seus col·laboradors Antoni Ferran i Rodríguez Arias: la casa Jutta von Seht (1965), primer edifici i que assenyalà la pauta general per a les següents; la casa Gomis (1967); la casa per al pintor francoxinès Zao Wou-Ki (1967); la casa Valls (1968) i la pròpia casa Sert (1968); la casa Francesc Sert (1968), i el conjunt d’apartaments es Fumerals (1970) a Can Pep Simó, adaptades a la topografia del lloc. Sert comentava que procurava establir un diàleg entre l’arquitectura rural eivissenca i alguns aspectes cultes de la disciplina, com l’ús del sistema de mida ideat per Le Corbusier que dóna escala humana a aquesta arquitectura; volia perpetuar un llenguatge, un sistema de formes existents des de segles i adaptar-lo als usos i les necessitats del moment. Sert expressa la seua admiració i el compromís amb Eivissa al pròleg del llibre Ibiza Fuerte y Luminosa del fotògraf Joaquim Gomis (1967). També com a observador dels llocs, es preocupava i lamentava el 1983, quan el deteriorament de l’illa ja començava a ser una realitat, amb un excés de construccions, de cotxes, de carreteres, que podien portar finalment a la paralització, a la catàstrofe; paraules expressades a la conferència realitzada amb motiu de l’exposició i homenatge celebrats al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), organitzat pel Col·legi d’Arquitectes i coordinat per Raimon Torres Torres , que col·laborà en el projecte de Sert a la cala d’en Serra (1970), Sant Joan de Labritja, projecte turístic no especulatiu, preconcebut com una ciutat de repòs i de vacances, per acollir-hi gent jove i amb un programa cultural, lúcid, docent i de contacte amb la natura, un somni i una idea que no va fructificar. Sert va morir el 15 de març de 1983 a Barcelona. Per l’especial significat que Eivissa tenia per a ell, demanà que les seues restes reposassin a l’illa; es troben dipositades al cementeri de Jesús. Jubilat, fou nomenat professor emèrit i doctor honoris causa per la Universitat de Harvard. També rebé el doctorat honoris causa per les Universitats de Boston (1970) i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (1981), i la Medalla i la Càtedra Honorífica d’Arquitectura Thomas Jefferson (1970), la més alta condecoració professional dels EUA. El 1981 el Consell Superior d’Arquitectes d’Espanya li atorgà la Medalla d’Or d’Arquitectura i la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or. L’Estat espanyol el 1982 li concedí la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts. Anys després de la seua mort, Sert continua ben present i diverses institucions, i especialment el Col·legi d’Arquitectes, promouen estudis, seminaris, jornades, exposicions... com va ser el seminari sobre l’obra, l’any 1995, organitzat per la Fundació Miró a Mallorca i la demarcació a Eivissa del Col·legi d’Arquitectes, o l’exposició “J. Ll. Sert i la Mediterrània. Dibuixos i Maquetes” (1997). També es reedità el llibre Arquitectes a Eivissa. Josep Lluís Sert (2002), amb pròleg de Félix Julbe Moreno . L’any 2007 s’edità el llibre J. Ll. Sert 1902-2002, textos de les conferències pronunciades amb ocasió del centenari del seu naixement, de Jaume Freixa, Raimon Torres i Mario Corea, entre altres. El 2007 la demarcació a les Pitiüses del Col·legi d’Arquitectes va acollir la mostra itinerant “Sert. Mig segle de l’arquitectura. 1929-1979”, comissariada per Freixa i Rovira. La fundació Documentación y Conservación de la Arquitectura y el Urbanismo del Movimiento Moderno catalogà la urbanització de Can Pep Simó dins de l’apartat L’habitatge modern. Aquesta urbanització fou declarada el 2009 bé d’interès cultural. La Fundació Joan Miró conserva l’Arxiu Josep Lluís Sert, amb uns 3.000 documents, que varen ser donats per Sert l’any 1982 i per Jaume Freixa. Entre aquestos documents hi ha esbossos, plànols, correspondència i fotografies relatius als projectes de Sert a Catalunya, Mallorca, Eivissa, França, els Estats Units, Amèrica del Sud i l’Orient Mitjà. El catedràtic d’arquitectura J. M. Rovira recollí i estudià l’obra de Sert a Josep Lluís Sert. 1901-1983 (2000). [MDJ]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments