Serra Melgosa, Joan

Serra Melgosa, Joan (Lleida 1899 — Barcelona 1970) ART Pintor.

Fill de Ramon Serra Prenafeta, mestre i dibuixant; els primers anys de la seua infantesa transcorregueren a Lleida. El 1909 la família es traslladà a Barcelona i Joan Serra combinà la feina com a delineant i en el taller d’escenografia de Josep Castells amb la seua formació pictòrica a l’Escola de Belles Arts de la Llotja. Fou alumne de Francesc Labarta, que l’apropà a l’obra de Cézanne.

Serra fou un dels fundadors del grup Els Evolucionistes, constituït el 1917 i que estava integrat, entre d’altres, per Alfred Sisquella (pintor), Josep Viladomat (escultor) i Joan Cortès (crític i historiador de l’art), que Serra conegué a la Llotja. La primera exposició del grup tengué lloc a les Galeries Dalmau de Barcelona el 1918. El grup estava unit per una voluntat de reacció davant el noucentisme i proposava una pintura lligada a les innovacions de Cézanne i de les avantguardes arribades de França. En aquella etapa, Serra conreà la natura morta, el nu femení i el retrat. El 1926 el grup es dissolgué i, l’any següent, Serra exposà individualment a la barcelonina Sala Parés.

L’èxit d’aquesta primera mostra i de les que s’anaren succeint li permeteren signar contractes que el vincularen a aquesta galeria fins a la seua mort. Durant aquella etapa la seua obra s’orientà cap a la pintura de paisatge feta a l’aire lliure. L’any 1928 entrà a formar part de Les Arts i els Artistes, nucli destacat de l’art català del moment. L’estiu d’aquell mateix any el passà a Tossa de Mar. Aquesta estada significà l’inici de l’abundant temàtica dins la seua creació de marines i de paisatges en diversos espais de la Mediterrània: Calella de Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, Cadaqués i Eivissa.

L’hivern de 1931-32 féu la seua primera estada a Eivissa, instal·lat a la fonda La Esmeralda de Sant Antoni de Portmany. Entre els anys 1931 i 1936 (any en què hi passà una llarga temporada abans de l’inici de la Guerra Civil), Eivissa esdevengué el motiu principal per a les seues marines, que incorporaren una lluminositat més intensa i suposaren l’abandonament de la paleta de colors terrosos que aplicava Serra en la seua obra anterior. L’obra Barca a la platja. Eivissa, de 1934, n’és un bon exemple. Des de 1936, mostrà preferència per les estades a Calella, però l’any 1948 encara passà un temps breu a Eivissa, del qual han quedat testimonis com Cases d’Eivissa.

A partir dels anys cinquanta del s. XX, continuà amb la pintura de paisatge, sense innovacions destacables respecte a l’obra dels anys trenta, però tornà a incorporar a la seua producció la figura humana en retrats i escenes de circ. Una llarga malaltia, conseqüència dels problemes de salut que marcaren tota la seua vida, fou la causa de la seua mort. A més de la Sala Parés de Barcelona, exposà a Lleida, a Bilbao, a Madrid, a València i a Conca, i participà en mostres col·lectives a París, Venècia, Cincinnati, Nova York, l’Havana, Caracas, Montevideo i Buenos Aires.

Rebé diversos guardons com la Medalla d’Or Jaume Morera atorgada per la ciutat de Lleida o la Medalla d’Or del Reial Cercle Artístic de Barcelona. [RiRB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments