Seminari, torre des

Seminari, torre des HIST Construcció de forma octogonal i color rogenc d’almànguena que es troba a Dalt Vila . Rep el nom per haver fet part de l’antic Seminari conciliar, on tants de joves eivissencs varen seguir la carrera eclesiàstica o, posteriorment, uns estudis de batxillerat. Aixecada al bell mig del vessant N del puig de Vila, el fort desnivell respecte de la base la fa visible des de diferents punts de la ciutat, i resulta especialment destacada des de la ronda de la muralla fortificada amb baluards que duu el nom d’Antoni Costa Ramon. Aquest autor, en la seua obra La triple muralla de l’Eivissa àrab (1962, amb versió catalana posterior), reprodueix per primera vegada el plànol del mestre Simó, que mostra el projecte d’obres per reforçar les muralles medievals, en bona part realitzades el 1554; aquest projecte va ser tanmateix abandonat a la vinguda de Gianbattista Calvi , autor de la traça de les noves muralles amb baluards, de tecnologia capdavantera, més avançada i adient a les noves arts de la guerra en el Renaixement. Antoni Costa numera en el dit plànol totes les figures amb aparença de torre i dóna a la del Seminari el número XVIII. Però com han assenyalat successivament Bartomeu Escandell Bonet i Eduardo Posadas López , la XVIII no és en realitat una torre medieval, sinó una de les restes visibles de les obres del mestre Simó (l’enginyer de Mallorca, Simó Ballester , enviat a Eivissa pel virrei per tal de millorar la defensa de la vila, molt dèbil, en un moment d’avanç dels turcs per la Mediterrània i, llavors, aliats dels francesos). Segons les llegendes que acompanyen aquest plànol, reproduïdes completes per Escandell, es tracta d’un “terraplè”, adossat a un “revellí fet” i a un nivell superior a aquest darrer, per instal·lar-hi artilleria, els quals, juntament amb un altre “cavaller ja fet terraplè” i un “revellí fahedor” (no aixecat encara), venien a reforçar, respectivament, els extrems de llevant i de ponent del tram de murada medieval que separava la Vila d’Avall o raval murat de la Vila d’Amunt o vila emmurallada (superior i mitjana), amb l’objectiu de defensar el port i el raval fora murs d’un hipotètic atac enemic. Al mateix tram de muralla medieval estan dibuixades tres torres (XIX, XX i XXI de Costa), cada una retolada “torra”, i un accés vora la XIX que comunica aqueixes dues parts de la vila (la portella de la Santa Faç, sense retolar); les altres dues torres, amb el recreixement que se’ls va fer al s. XVI, i restes del mur medieval encara queden destacades al carrer de Sant Josep. La posterior construcció del Seminari sobre aquesta part de la vella fortificació va absorbir la torre XIX i el terraplè del mestre Simó, del qual va modificar l’aspecte i li va donar la forma octogonal que ha conservat fins al 2012. El revellí adossat va fer un temps les funcions d’hospital reial (per atendre-hi pacients socialment pertanyents al braç militar), després es va conèixer com la casa Lavilla; és visible des de la plaça del regent Gotarredona. El plànol dibuixa, vora la torre XVIII, una entrada a la vila des de l’exterior, i encara a la darreria del s. XIX quedaven restes de l’arc d’accés a la façana del Seminari; és la que un temps es va conèixer com la portella de J. Francolina. Aquest conjunt d’elements de fortificació, tècnicament obsolet ja des del moment que es va edificar, no fou considerat apte per a la funció per a la qual havia estat concebut; però malgrat que queda molt humil en comparació amb les potents muralles reinaxentistes amb baluards, sí que ha tengut una altra utilitat, de cara a la investigació i el treball de camp. Correspon a la meitat del s. XVI, un moment de transició en la concepció de la fortificació, amb temptejos que demostren intents d’adaptació a unes noves armes de foc d’una potència destructiva molt superior a la coneguda fins aleshores; en els documents, el llenguatge dels diversos elements tampoc no hi està ben fixat, ja que hi ha termes genèrics, de vegades equivalents (bastió, cavaller, revellí, terraplè, través...). També ha servit per assenyalar, en l’àmbit de Dalt Vila, quins eren els límits de la vila medieval per llevant, a principi del s. XXI ja fossilitzats; gràcies a la seua major altura i el volum en relació amb les cases de l’entorn, encara el 2012 es pot resseguir des de diferents indrets la línia visual que uneix la torre del Seminari amb la torre XVI, vora sa Portella (porta d’accés a la vila superior des de l’exterior; s’hi arribava pel camí de la Mar, que conduïa al port). La comparació, en un espai tan reduït, de la diferent estructura urbanística de la vila medieval i la vila nova postrenaixentista, i entre les muralles medievals, juntament amb les primeres obres d’adaptació a l’artilleria i les poderoses muralles de la Reial Força , és un luxe que molt poques ciutats es poden permetre, no debades Eivissa és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1999. És també una lliçó de les generacions passades a les presents, perquè se sàpiga preservar per a les futures un patrimoni que s’ha rebut graciosament i que es té el deure de conservar, sense hipotecar estudis futurs, amb tècniques probablement molt millorades respecte de les actuals. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments