Sección Femenina

Sección Femenina SOC/POLÍT Organització constituïda el 1934 com a branca femenina del partit polític Falange Española y de las Jons , que es va dissoldre el 1977 després de la mort de Franco i la liquidació del seu règim. Fou dirigida, sempre, per Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio, fundador de la Falange. Abans de la Guerra Civil va dur a terme tasques de suport a la preparació de la rebel·lió. Durant la Guerra Civil fou quan s’establí d’una manera organitzada a Eivissa i posà en funcionament els menjadors benèfics d’Auxili Social i tasques de recollida de roba i aliments, així com de suport moral als soldats, el que es coneixia com el padrinatge dels combatents. La primera dirigent eivissenca fou Consuelo Montero, funcionària d’Hisenda i esposa del capità del cos de carrabiners Josep Cardona Riera, encara que aviat deixà el càrrec a causa del canvi de destinació del seu marit. Al menjador d’Auxili Social desenvolupà el càrrec de dirigent la infermera Maria Torres Torres, primer al carrer de Bartomeu Vicent Ramon i després al carrer d’Amadeu I. A partir de 1937 Franco concedí a la Sección Femenina el control del Servei Social de la Dona, obligatori per a les dones que volguessin obtenir algun càrrec públic i, més endavant, fins i tot per a altres assumptes com l’obtenció de la llicència de conducció de vehicles. En el servei social les joves aprenien la confecció de l’aixovar d’una casa, la cistella dels nounats, consells de puericultura, l’assistència a les guarderies de protecció de menors, etc. La Sección Femenina va esdevenir un instrument de formació política de les dones i impulsà l’estereotip proposat pel sector més conservador de l’Església i del règim franquista; assumí també noves funcions, com impartir determinades assignatures obligatòries del batxillerat i dels estudis de magisteri, com la “formación del espíritu nacional” (FEN), l’educació física, “hogar”, música, etc. que en general eren impartides per les dirigents locals de l’organització. També controlaven que a les escoles s’ensenyàs la formació política a què obligaven els plans d’estudis vigents en aquells moments. La Sección Femenina organitzà també activitats esportives com atletisme, bàsquet, handbol o voleibol i, pel que fa a la cultura popular, aconseguí la recuperació de les danses típiques eivissenques i, enquadrada dins l’agrupació de Coros y Danzas de la Sección Femenina, a començament de la dècada dels anys cinquanta constituí l’Agrupació Folklòrica d’Eivissa d’Educació i Descans , que obtengué diversos reconeixements en festivals nacionals i internacionals; aquesta agrupació va reunir sonadors i balladors de diversos pobles d’Eivissa, persones que encara conservaven el coneixement del folklore i a les quals s’afegiren filles de la petita burgesia de Vila i de dirigents del règim. Quan aquesta agrupació es va desfer, va donar pas a nous grups folklòrics a diversos pobles de l’illa, com a Sant Josep de sa Talaia i a Sant Miquel de Balansat, els primers en la recuperació del ball pagès. Algunes de les dirigents eivissenques de la Sección Femenina foren Magdalena Pereira Soliva, Maria Riquer o Maria Bonet, entre altres. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments