Saona, cala

Saona, cala TOPON/GEO/HIST Entrant de la costa de ponent de Formentera. La cala estricta té com a extrems la punta des Caragol cap a l’O i l’indret conegut com la Guaita Vella a mestral. Per extensió, el topònim fa referència també a una vasta zona interior i costanera que abraça des de la punta Rasa (O) al caló d’en Trull (N). Cala Saona és l’extrem occidental de la depressió situada entre sa Mirada i el puig d’en Guillem, que són les elevacions principals de la parròquia de Sant Francesc Xavier. En aquesta depressió, d’uns 25 m s.n.m., s’inicia el canal de Cala Saona, que arriba a la mateixa platja en l’eix NO-SE i esdevé la conca més gran de l’illa, amb 5,62 km2. Arriba també a cala Saona en sentit N-S el canal de sa Cova. Potser darrere d’aquesta confluència de cursos d’aigua es troba l’origen del topònim es Canalons. Altres topònims associats al lloc, com el pou de Cala Saona, el camí Vell de Cala Saona, la carretera de Cala Saona o la vénda de Cala Saona, testimonien la importància d’aquesta contrada en la història i la demografia de Formentera. Pel que fa al relleu i la vegetació, cal dir que a cala Saona acaba la costa alta d’espadats des Cap i comença la costa d’esglaó que acabarà a la punta de sa Pedrera. Solament la platja estricta presenta un relleu de costa baixa arenosa, en les proximitats del qual es desenvolupen sistemes dunars amb la corresponent fesomia vegetal: espècies com el jull de platja, el jonc, la canya, el borró, la campaneta de mar, el molinet, la lletrera de mar, el fonoll marí, el lliri de platja, etc. Els espais dunars més consolidats acullen vegetació arbustiva (savina i mata) que dóna pas a una destacable massa forestal de pi bord entre la qual es troben extensions artigades destinades al conreu. No consten registres d’època prehistòrica a cala Saona. Les primeres troballes pertanyen a l’època romana, a la punta Rasa, i a l’època medieval islàmica. A final del s. XIII es troba ja documentat el topònim, quan s’esmenta la cria de falcons en aquesta zona. L’indret costaner torna a aparèixer en els mapes de 1555 i 1556 atribuïts a Gianbattista Calvi, on s’especifica que en aquest lloc es poden arrecerar fins a 400 embarcacions i que hi ha aigua, referència aquesta darrera que pot ajudar a fixar l’antiguitat del conegut pou de Cala Saona, el qual, declarat bé d’interès cultural, presenta alguna particularitat constructiva, com l’escala de maçoneria adossada al coll, que el diferencia d’altres pous costaners de l’illa. Al s. XVIII la zona de Cala Saona va ser repoblada, tot i que els assentaments caigueren fora de les gràcies reials a Marc Ferrer i Antoni Blanc. Els estudis de Joan Marí Cardona situen en aquesta zona sis hisendes a final de l’esmentat segle, vinculades als cognoms Castelló, Costa, Escandell, Navarro, Serra, Sunyer, Torres i Tur, i amb 1.200 tornalls de terra conreada. En les divisions territorials antigues, de caràcter defensiu o religiós, cala Saona s’englobava dins les véndes des Cap, Porto-salè o l’àrea de vigilància de la torre de la Gavina. No és fins entrat el s. XX que ja figura una vénda de Cala Saona, que l’any 1950 tenia assignades 44 cases. En la divisió administrativa encetada el 1983, els territoris de cala Saona queden englobats dins les véndes municipals des Cap, la Miranda-Cala Saona i Porto-salè. Les activitats econòmiques tradicionals a cala Saona no es diferencien gaire de les de la resta de l’illa: explotacions agrícoles de cereal i conreus arboris de secà destinats durant els s. XVIII i XIX bàsicament a la subsistència, complementats amb una activitat pesquera familiar de la qual, a principi del s. XXI, resten una vintena d’escars repartits entre els dos extrems de la cala. També es troba un nucli d’escars al caló d’en Trull. A mitjan s. XX, alguns fets esdevengueren símptomes del canvi econòmic cap a la modernitat: els horts regats de cas Coronel i la inauguració del primer establiment turístic de la zona, l’hotel Cala Saona, que obrí les portes el 1955 dirigit per Joan Ferrer Castelló, que abans havia impulsat i regentat la fonda Plater al poble de Sant Francesc Xavier. Aquest hotel esdevengué l’epicentre del desenvolupament semiurbà de la zona. Entre les vies de comunicació cal ressenyar el camí Vell de Cala Saona, que avança cap a Porto-salè en l’eix SO-NE; la carretera de Cala Saona, que uneix la cala amb la carretera des Cap en l’eix O-E, i el camí de sa Punta Rasa, que condueix a aquest indret travessant una vasta zona boscosa densament edificada de segones residències i apartaments turístics. Sobre l’origen del nom Saona, força opac, s’han proposat algunes teories, basades o bé en la relació amb el verb assaonar, o bé amb la semblança del nom amb altres indrets mediterranis. Cal no descartar la possibilitat d’un origen antroponímic, atès que el cognom Saona es troba documentat a Mallorca el 1233. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments