Santa Gertrudis de Fruitera

Santa Gertrudis de Fruitera GEO Poble de l´illa d´Eivissa que pertany al municipi de Santa Eulària des Riu. Té una extensió de 33,5 km2 i una població de 2.053 habitants segons dades de la revisió del padró de 2009. Limita al N amb Sant Miquel de Balansat, a l´O amb Sant Mateu d´Albarca, al SO amb Sant Rafel de sa Creu, al S amb Jesús, al SE amb Santa Eulària des Riu i a l´E i NE amb Sant Llorenç de Balàfia. El formen les véndes des Poble, de Cas Serres, de Cas Ramons, de sa Picassa, de Cas Savions, de Can Llàtzer, de Santa Maria, de Parada i de Fruitera.

Història
El decret d´erecció de la parròquia de Santa Gertrudis és de juliol de 1785, juntament amb la resta de parròquies foranes quan es va erigir el bisbat d´Eivissa. S´assignaren a aquesta parròquia un total de 136 cases, que quedaren distribuïdes de la manera següent: 71 a la vénda des Port, 8 a la des Rubió, 12 a la de Santa Maria, 31 a la de Cala Llonga i 14 a la de sa Picassa. La tradició oral diu que, mentre s´acabava el temple parroquial, es digué missa a can Puig, al puig d´en Bet, situat a mestral de l´església, ja en el camí que va cap a Sant Mateu d´Albarca. El decret del bisbe Manuel Abad y Lasierra diu: “Just al mig de l´illa, que és la part més allunyada de totes les vicaries, perquè aquestes foren edificades a les costes, correspon a un indret on brolla una copiosa font anomenada sa Fontassa, malgrat que les generoses aigües no tenguin altra utilitat que la de fundar-hi una nova parròquia, per tal que, amb la immediata assistència del rector i la possibilitat de participar en les celebracions religioses, siguin més fàcils el poblament de les terres i el seu conreu. Per tot això ha semblat convenient d´establir una parròquia nova en el mencionat indret, dedicada a la verge santa Gertrudis, el terme de la qual té devers una llegua, confinarà amb les parròquies de Sant Miquel, Sant Antoni [sic], la Mare de Déu de Jesús i Santa Eulària, de les quals s´han pres per formar-lo rodalies que tenien a la part més interior de l´illa. Les famílies de Santa Gertrudis passen de cent.” Cal corregir l´errada del decret quan diu que confina amb Sant Antoni, ja que realment limita amb la parròquia de Sant Rafel. També establia un cementeri suficient per donar sepultura als difunts. L´indret en què es proposava construir el temple sembla que havia pertangut a l´alqueria de Fruitera, a la porció del pla de Vila assignada a Balansat, per tant era de la vicaria de Sant Miquel. Aquest indret sembla que corresponia a les antigues alqueries de Beniformiga i Xerhabil, del temps de la dominació andalusina. El terme que li va ser assignat eren les següents explotacions, que més endavant esdevengueren véndes: Cas Savions, Can Llàtzer, Fruitera, part de l´alqueria de Santa Maria, l´alqueria de Cas Serres i Cas Ramons; únicament el nom de la vénda de sa Picassa és nou. Les cases que l´any 1785 foren assignades a la nova parròquia eren 136, distribuïdes per véndes de la manera següent: vénda des Port 71, vénda des Rubió 8, vénda de Santa Maria 12, vénda de Cala Llonga 31 i vénda de sa Picassa 14. El temple parroquial començà a edificar-se just en haver-se erigit la parròquia; el 1794 hi ha constància que ja se n´havia construït una part. Es pogué inaugurar el 1797, poc després que el de Sant Rafel, encara que únicament comprenia la part essencial de l´església. Pel que fa a la façana principal, ha estat molt modificada al llarg del temps. Inicialment no tenia el porxo de davant. Si en el projecte inicial no es pensava en el porxo, molt menys es pensava a aixecar un pis damunt del porxo, ja que d´altra manera no tendria sentit que hi haguessin deixat el finestró ovalat que, en adossar-li la nova construcció, va quedar tapat. El ninxolet que hi ha damunt la porta resta també dins el porxo. També l´escaleta que puja al cor té l´entrada pel porxo i no per dins la nau. La reforma que s´ha dut a terme a cavall del pas del s XX al XXI és l´obertura de les finestres grans damunt el porxo, que donen a la plaça i que havien restat tapades durant molts d´anys. Per tot l´anterior es pot inferir que el campanar no pot ser el primitiu senzillament perquè no existia la paret sobre la qual s´aguanta. L´actual, un dels més grans de tota l´illa, sembla que és de final del s XIX. La campana, feta a Barcelona, du la data de 1899. A la banda de tramuntana de la nau s´aixecà a començament del s XX l´anomenada capella nova o fonda, també dita del Cor de Jesús. La volta de la nau destaca per les formes i els ornaments molt diferents de la resta d´esglésies de la pagesia. Segons l´arxiduc Lluís Salvador, els pobladors de Santa Gertrudis eren 816 l´any 1840, 1.020 el 1850 i 956 el 1860, any en què hi havia 13 cases agrupades als voltants de l´església. [JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments