Santa Gertrudis de Fruitera

Santa Gertrudis de Fruitera GEO Poble de l´illa d´Eivissa que pertany al municipi de Santa Eulària des Riu. Té una extensió de 33,5 km2 i una població de 2.053 habitants segons dades de la revisió del padró de 2009. Limita al N amb Sant Miquel de Balansat, a l´O amb Sant Mateu d´Albarca, al SO amb Sant Rafel de sa Creu, al S amb Jesús, al SE amb Santa Eulària des Riu i a l´E i NE amb Sant Llorenç de Balàfia. El formen les véndes des Poble, de Cas Serres, de Cas Ramons, de sa Picassa, de Cas Savions, de Can Llàtzer, de Santa Maria, de Parada i de Fruitera.

Geografia
Espai físic
Geomorfologia
Santa Gertrudis pertany a la unitat estructural de Sant Rafel. La major part del territori té materials de l´època quaternària, encara que també del miocè, com les margues al S del poble, i del juràssic, a la serra des Forn Nou. Pel que fa al relleu, les planes formen una important part del paisatge de la parròquia ja que són conreades aprofitant les seues fèrtils terres; és el cas del pla Roig, que ocupa bona part de la parròquia. El S d´aquesta plana és la part més elevada del pla de Vila, a la plana d´en Vidal, al NE del poble, al límit amb Sant Llorenç de Balàfia. Envoltant les planes hi ha els puigs que en molts casos serveixen de partió amb les parròquies de la rodalia i d´on es recull l´aigua que enriqueix les terres de la parròquia. Aquest poble està situat al centre geogràfic de l´illa i és una de les tres parròquies d´Eivissa que no toca amb la mar. Gairebé tot el territori es troba situat a més de 100 m d´altitud, tot i això no és una àrea gaire accidentada. El puig més elevat de Santa Gertrudis és sa Torreta (344 m), a la serra des Forn Nou, al NO, just al límit amb Sant Mateu. El puig d´en Bassetes, al N, té 263 m. I a llevant hi ha el puig des Pi Alt (258 m), al massís de sa Talaia de Sant Llorenç. La majoria d´elevacions són per davall dels 300 m d´altitud. La serra d´en Costa, que assoleix una altura de més de 150 m, està situada a llevant del camí Vell de Sant Mateu, entre els puigs de Can Cases Noves i des Fontasser. Al S hi ha petites elevacions que tan sols contribueixen a ondular el paisatge.

Biogeografia
El clima característic d´aquest poble és el mediterrani sec amb hiverns suaus i estius càlids. Per tant no hi ha diferències destacables amb la resta de l´illa. Pel que fa a la vegetació natural de Santa Gertrudis de Fruitera, encara que una part important del territori del poble és de conreu, també hi ha zones amb vegetació forestal i matollars. Les pinedes són la vegetació arbòria més comuna encara que al sotabosc hi ha molts d´arbustos xeròfits esclerofil·les, és a dir, de fulles petites, coriàcies, reforçades per teixits mecànics, com són el coscoll, la mata, l´olivella, l´ullastre, la savina i el ginebre. També hi predominen els xeròfits de fulla acicular o estreta, els espinosos i malacofil·les, que són plantes que presenten fulles blanes que es marceixen quan hi ha eixut. En són alguns exemples el cepell, el romaní, la garlanda, la ginesta o les estepes. A les torrenteres i a les zones baixes la presència del baladre assenyala l´existència de sòls humits. En alguns camps de conreu, als camps d´ametllers i de garrovers, hi ha una vegetació ruderal i segetal amb roselles, bolig o llevamà. Aquestos tipus de vegetació són cada vegada més comuns per tot arreu i acoloreixen els camps a la primavera. Els sòls de Santa Gertrudis es poden dividir en dos grans tipus: d´una banda, la terra fonda de les planes, profunda, vermellosa i amb poques pedres i d´una gran fertilitat, en part resultat de la deposició dels torrents, i d´una altra, la terra prima dels llocs més elevats i amb una major inclinació, més pedregosa, amb un color més blanc i molt menys rendible agrícolament que l´anterior. A més, aquesta última en molts de llocs està coberta de bosc.

Hidrografia
Pel que fa a la xarxa hidrogràfica superficial, Santa Gertrudis té alguns dels cursos fluvials més importants de l´illa, sobretot el riu de Santa Eulària, que amb 94,42 km2 forma la major conca hidrogràfica de l´illa i travessa Santa Gertrudis de NO a SE. La seua feina d´erosió, transport i dipòsit de materials ha conformat també una important conca hidrològica amb abundants aigües subterrànies, intensament aprofitades per l´home, així com una terra rossa sedimentada al llarg dels anys pel riu i que ha estat aprofitada per a l´agricultura. El torrent de Fruitera és l´altre dels cursos d´aigua importants de la parròquia i de l´illa, amb una conca hidrogràfica de 56,57 km2. Desguassa cap al S i, en confluir amb altres torrenteres, forma la séquia Llavanera (Llavanera, sa ), que ha configurat una altra gran plana al·luvial al pla de Vila i desemboca a la badia d´Eivissa. Altres torrents de menor importància són el torrentó de Can Serra, que neix al bosc de Can Serra i que discorre cap a llevant, on aviat rep el nom de torrent d´en Bofí i finalment conflueix amb el riu de Santa Eulària; el torrent de sa Plana d´en Vidal, que neix a Sant Llorenç de Balàfia, cap al S fa de partió amb la vénda de Parada, del poble de Santa Gertrudis de Fruitera, i transcorre per la part de llevant de la plana d´en Vidal. Un altre torrent és el de sa Marina, al S de sa Talaia de Sant Llorenç, que endega les seues aigües al riu de Santa Eulària. Al vessant SO del puig de sa Marina també hi ha el canal del mateix nom, igualment situat a la vénda des Savions. També s´ha de parlar dels canals, torrentons acondiciats agrícolament, que es troben per moltes àrees del territori de Santa Gertrudis, com són el de Fruitera, que s´uneix amb la séquia Llavanera; el de n´Andreu i d´en Pep Serra, situat al NE del nucli de Santa Gertrudis, a ponent del camí de sa Plana d´en Vidal, o el des Mal, una canalada situada a la banda de llevant de la serra des Forn Nou, a la vénda de Cas Ramons. Quant a àrees humides, a la vall del riu de Santa Eulària hi ha nombrosos pous i sénies, però una de les millors formes tradicionals d´aprofitament de l´aigua al riu han estat les basses, que no són més que petites represes que elevaven el nivell de l´aigua per canalitzar-la i regar considerables extensions de terreny. Va arribar a haver una vintena de basses a Santa Gertrudis; alguns exemples eren la bassa d´en Miquelí, la des Passadís o la de s´Escanyacà, entre d´altres. Pel que fa a les aigües subterrànies, la parròquia té també un gran nombre de fonts, algunes molt abundants; n´és una la de sa Fontassa, que es troba situada a la vénda des Poble. Altres fonts de la parròquia són la d´en Costa o des Taronger, la d´en Joan Rafal, la d´en Joan Armat, la d´en Miqueló, la de sa Pedra, la d´en Tanqueta o d´en Simon, la de Cotella, la de cas Ramons, la d´en Macià, la d´en Pintat o de ca na Marqueta, la font Patrona i la des Covards. Pel que fa a pous, hi ha el d´en Ribes, molt prop de l´església, el d´en Tanqueta, el de s´ Escanyacà, el des Cans, el d´en Joan Serra o el de sa Font Patrona, entre altres. El pou d´en Gatzara està considerat el centre geogràfic de l´illa. Un fet destacable és la contaminació que varen patir pous de la zona propera al nucli per la pèrdua de benzina en un dels tancs de l´estació de servei de la zona. Aquest fet va produir que les aigües subterrànies no poguessin ser utilitzades per al consum humà.

Població
Tradicionalment, Santa Gertrudis havia estat un poble agrícola amb una densitat de població no gaire elevada, ja que el desenvolupament turístic dels anys setanta del segle passat no havia transformat la seua estructura tradicional pel fet de no tenir sortida a la mar. Santa Gertrudis, com la resta de l´illa, havia tengut un poblament dispers. El nucli del poble gairebé no tenia població i la majoria de la gent es dedicava a l´agricultura a les terres de la plana al·luvial del riu de Santa Eulària. Però la gran pressió urbanística que ha sofert l´illa a final del s XX i principi del XXI ha transformat el seu nucli urbà així com els seus camps, encara que en menor mesura si es compara amb altres àrees de l´illa d´Eivissa. Santa Gertrudis, segons dades del padró municipal de 2009, compta amb 2.053 habitants, dels quals 391 formen part del nucli de població. La resta, 1.662, es troben disseminats. La població d´aquesta parròquia representa l´1,58% de la població de l´illa i el 6,56 % del total del municipi de Santa Eulària des Riu. S´ha de dir que el nucli de Santa Gertrudis ha crescut molt els darrers anys. Majoritàriament s´hi han construït cases unifamiliars i alguns edificis de poca alçada, intentant, en general, mantenir el perfil del poble.

Activitats econòmiques
Sector primari. L´agricultura en aquest poble, com a la resta de l´illa, ha tengut un caràcter familiar i havia estat les darres dècades del s XX el suport principal de les famílies del poble. Santa Gertrudis ha comptat sempre amb una major abundància d´aigua, la qual cosa ha permès que hi hagi algunes explotacions de caire més comercial i que elaboren productes típics eivissencs que després venen a diferents establiments de l´illa. A diferència d´altres pobles d´Eivissa, hi ha més sembrats de regadiu, com hort o cítrics, encara que també hi ha vinya, ametllers, oliveres, garrovers, figueres i cereals. Encara que potser a Santa Gertrudis l´agricultura té una importància major que a la resta de l´illa, la gent que es dedica al camp majoritàriament ho fa a temps parcial. Com a la resta de l´illa, a les zones boscoses, dècades enrere s´hi obtenia calç, a partir de la pedra viva calcària dels puigs, per mitjà dels diferents forns que es poden trobar pels boscos, la majoria en condicions d´abandonament total. Els boscos també eren explotats per obtenir carbó i fusta, així com pega, per a la qual cosa utilitzaven sitges i forns de pega.
Sector secundari. Pel que fa al sector secundari, s´han de destacar l´empresa Companatge i la Granja de Santa Gertrudis, que pertanyen a la indústria agroalimentària i que són les dues empreses més grans que hi ha a l´illa d´aquest sector, on té un caràcter residual.
Sector terciari. Santa Gertrudis, en no tenir sortida a la mar, no ha estat un poble que hagi tengut un desenvolupament turístic gaire important. Ha estat a final dels anys noranta del s XX i a principi del s XXI quan s´hi han instal·lat alguns hotels rurals aprofitant antigues cases pageses. Aquest tipus d´establiments turístics busquen mantenir l´harmonia amb el medi que els envolta, ja que són cases pageses restaurades, encara que en molts de casos ampliades, amb un petit nombre d´habitacions. El que hi ha al nucli del poble és una oferta de bars i restaurants als quals arriben visitants d´altres zones de l´illa, turistes i gent que viu al mateix poble. Pel que fa a les comunicacions principals, per Santa Gertrudis de Fruitera passen la carretera PM-804, que uneix la ciutat d´Eivissa amb Sant Miquel de Balansat, i la PM-812-2, que uneix Sant Llorenç de Balàfia amb Sant Rafel. La PM-804-1 uneix Santa Gertrudis amb Sant Mateu.

Ordenació territorial
La major part de la parròquia de Santa Gertrudis és considerada sòl rústic. Només el nucli urbà és sòl urbà; els terrenys que l´envolten són considerats sòl de transició que delimiten el seu creixement. S´ha de destacar que la serra des Forn Nou, al NO de la parròquia, està catalogada com a àrea natural d´especial interès (ANEI) i altres punts concrets, com el puig de sa Torreta i altres puigs propers, tenen una protecció màxima, és a dir, estan catalogats com a àrees d´alt nivell de protecció (AANP). El S de la mateixa serra està catalogada com a ANEI però les terres de cultiu de les parts baixes són una àrea rural d´interès paisatgístic (ARIP). El puig d´en Bassetes, al NE de la parròquia, també compta amb una protecció especial, ja que està catalogat com a ANEI, mentre que el cim del puig és AANP. [MaTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments