Santa Creu, parròquia de la

Santa Creu, parròquia de la REL Quan el 1785 es va fer la divisió parroquial de la nova diòcesi d´Eivissa, totes les famílies d´extramurs de la ciutat, situades més enfora de la Creu, línia divisòria de la parròquia de Sant Salvador de la Marina, foren assignades a la parròquia de Sant Pere; però, per atendre-les, fou instituït l´ajut parroquial de Sant Cristòfol, nom que rebé perquè n´era temple provisional el del monestir d´aquesta denominació. Passant els anys, el nom de Sant Cristòfol fou arrelant i, en general, tothom l´utilitzava per anomenar la rodalia del pla de Vila i la part del de Sant Jordi que pertanyien al terme municipal d´Eivissa. Les famílies anaren creixent fins que es comprovà la necessitat d´instituir una parròquia a Sant Cristòfol, independent de la de Sant Pere. A l´hora d´escollir l´advocació que li donarien, varen aparèixer fortes discrepàncies, perquè la feligresia hauria volgut que la parròquia fos de sant Cristòfol, cosa que no semblà adient al bisbe Salvi Huix, que en el decret d´institució de la nova parròquia (1929) la va dedicar a sant Ciriac, que ja era tengut com a patró d´Eivissa, perquè ja existia l´antic temple dedicat a sant Ciriac; malgrat que després, per indicacions superiors, va creure que seria millor deixar el nom del sant i anomenar-la de la Santa Creu. El 1933 se celebrà l´any jubilar de la redempció cristiana i, per aquest motiu, un desig pontifici assenyalava la conveniència que totes les diòcesis del món celebrassin actes o esdeveniments dignes per recordar l´any jubilar; això va fer que el bisbe decidís dedicar a la Santa Creu la parròquia fundada feia poc, que encara no s´havia configurat bé ni havia pres, de forma definitiva, el nom de Sant Ciriac. Així fou publicada l´erecció de la parròquia de la Santa Creu per decret de 27 de febrer de 1933, que deia que havia d´assegurar l´assistència espiritual de la població de l´eixample nord i nord-oest, que creixia considerablement; més endavant tengué com a temple la capella del col·legi de la Consolació, a l´espera del temple nou que s´havia de construir. El 24 de juny de 1948, festa de Sant Joan, el bisbe Antoni Cardona Riera beneí la primera pedra de l´església de la Santa Creu, en un solar de la hisenda coneguda con s´hort del Bisbe. Uns anys després, el 1951, una part important ja pogué emprar-se provisionalment, mentre continuaven les obres amb algunes interrupcions; el 1957 es donaren per finalitzades. El projecte general, de notoris aires neoromànics, era obra de l´arquitecte mallorquí Guillem Moragues Costa, que fou substituït pel també mallorquí Rafael Llabrés; el mestre picapedrer fou Joan Tur Palau “Fita”. Té planta de creu, la porta principal davant de l´altar major i en té una altra de lateral al costat de l´evangeli. Com totes les esglésies urbanes, no té porxets. Cinc arcs de mig canó suporten el sostre, rematat amb un cassetonat de quarterons. Té 29 m de llarg per 12 d´ample i 12 d´alt. Els afegits de la casa rectoral i dels salons parroquials varen fer-se alguns anys després, escalonadament, segons les possibilitats de cada moment. Des de 1959 i durant molts d´anys, al campanar de l´església hi hagué els estudis de Ràdio Popular d´Eivissa . Cap a 1970 fou necessari canviar-li la coberta; el projecte fou de l´arquitecte Elias Torres Tur. L´espaiós temple, l´interior del qual ha sofert moltes reformes i fins i tot modificacions, a més de la coberta, no té ja el bell baldaquí del projecte original, del qual es cregué que feia nosa quan s´hi volgué instal·lar l´altar de pedra que hi ha. També és posterior l´orgue. El 1971 es fundà la parròquia de Sant Ciriac, amb territori que havia pertangut a Santa Creu i Sant Jordi. [JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments