Santa Agnès de Corona

Santa Agnès de Corona Poble de l´illa d´Eivissa, del terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Situat al NO de l´illa a la zona des Amunts. Limita al S i al SE amb Sant Antoni de Portmany, al N i NE amb Sant Mateu d´Albarca i a l´O amb la mar. La població total és d´uns 416 habitants segons dades de la revisió del padró municipal de 2007. Està format per tres véndes: ses Rotes, es Pla i Sant Gelabert. Formen part de Santa Agnès l´illa de ses Margalides i es Picatxo, davant de la costa de ses Balandres, així com l´illa de Cala Salada, al N de cala Salada.

Història
La parròquia de Santa Agnès fou creada l´any 1785 arran de la publicació de l´edicte de la constitució de les parròquies d´Eivissa i Formentera, pel bisbe Manuel Abad y Lasierra, primer bisbe d´Eivissa; l´edicte diu el següent: “Entre els ports de Sant Antoni i de Balansat, on es troba la major elevació de l´illa, existeix un territori anomenat Corona, molt allunyat de tots els temples fins ara existents, causa excessivament dificultosa perquè els seus pobladors hi puguin assistir a rebre les atencions espirituals que voldrien. Les serralades que volten la vall per totes bandes, junt amb l´estat pèssim dels camins, són la causa del gran abandó en què es troben aquells pobladors, perquè poques vegades cada any els és possible de poder assistir a missa, i encara són més pocs els dies que poden escoltar les ensenyances del catecisme. I són molts els qui han de morir sense poder rebre els sagraments. L´estat tan dificultós en què es troben els mencionats feligresos i la fertilitat de les seues terres, que tot i les dificultats esmentades es troben suficientment poblades, ofereixen la conveniència d´erigir a Corona una nova parròquia, dedicada a santa Agnès, verge i màrtir, de la qual els pobladors mencionats són molts devots”. El nou temple s´havia d´aixecar a la vénda de Corona, del quartó de Balansat, que des d´aleshores quedava constituïda en nova demarcació parroquial. El terme parroquial de Santa Agnès, en línies generals, correspon a l´antiga vénda de Corona de la vicaria de Sant Miquel de Balansat, malgrat que des que va fer-se l´església de Sant Josep (1727) la vénda de Corona havia estat assignada, com una compensació, a la vicaria de Sant Antoni i restada de la de Sant Miquel, i era atesa des de Sant Antoni; també cal tenir present que una petita porció de Portmany fou agregada al terme de Santa Agnès. Santa Agnès és una de les poques parròquies de les quals es coneix el motiu de l´advocació que li fou donada: el decret parroquial deixa ben clar que els pobladors d´aquella comarca eren molt devots de santa Agnès i, en especial, de la capella i cova dedicada a aquesta santa situada prop del port i poble de Sant Antoni de Portmany, on els coroners anaven a celebrar la festa el dia 24 d´agost juntament amb els habitants de Portmany. El temple, com a la resta de les noves parròquies, havia de ser aixecat per les famílies assignades a cada parròquia i ben aviat començaren les gestions encaminades a iniciar els treballs, aquell mateix any de 1785. La tradició popular recorda de manera molt indefinida les diferències que existiren amb els pobladors d´Albarca, perquè els uns i els altres volien acabar primer el seu temple, per tal de merèixer algun premi promès pel bisbe als qui l´acabassin primer. Això hauria estat la causa per la qual l´església de Santa Agnès és molt baixa, ja que, havent caigut una bona part de l´obra, encara pogueren acabar-la abans que la de Sant Mateu. Mirant els nivells diferents i únics que presenta la part exterior de la coberta del temple de Santa Agnès, es pot endevinar l´existència d´alguna causa de tal irregularitat i testimoni clar de l´accidentat ritme de les obres aturades, represes i segurament modificades més d´una vegada. Els pocs documents que existeixen manifesten desavinences entre els mateixos feligresos, perquè no tots veien bé que s´edificàs on s´havia començat. Les formes del terrat assenyalen interrupcions importants durant la construcció. Antoni Costa, obrer major l´any 1806, fou acusat de voler tombar l´obra començada per fer-la en algun altre indret, però l´edifici ja es trobava molt avançat. Mentre l´església s´anava aixecant, les celebracions religioses es feien a can Jordi, vella casa de la vénda des Pla, que, per la forma d´una finestra acabada en ogiva, encara mostra a l´exterior quina era la part de l´edifici destinada a temple provisional. El 1812 el temple es considerava acabat del tot, malgrat que des d´algun temps abans ja s´hi deia missa. L´església sorprèn tot d´una que s´hi entra, perquè és molt més baixa que no les altres de la pagesia. Això, però, no li lleva gens del seu valor artístic, ans el fa créixer amb abundor, perquè ressurten més les senzilles i bellíssimes línies de la nau. La porta original és al costat de la nau que dóna a migjorn, com la tenien les vicaries de Sant Antoni i de Sant Miquel. Davant la porta es construí el porxo, entre els anys 1825-30. El 1870, segons es creu per causa d´un crim de sang que s´hi cometé, molts de coroners, familiars i amics del mort, decidiren no emprar més la porta, per això s´hagué d´obrir la que dóna a la plaça i la primera es va tapar. La porta original es tornà a obrir l´any 1965, sense que es paredàs la porta nova, i per això ara les té totes dues. Pel que fa a les imatges de l´interior del temple, cal esmentar la de la Mare de Déu del Roser, que es troba a la capella, immediata al presbiteri, a la banda de tramuntana; és una talla de 1812, d´autor desconegut. La resta d´imatges de les capelles laterals, totes de cartó pedra, no tenen mèrits artístics. La de santa Agnès, del centre del presbiteri, és de talla decorada, però moderna. Lés véndes parroquials són: es Pla de Corona, ses Rotes i Sant Gelabert. Els primers padrons parroquials anoten unes 135 famílies. [JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments