Santa Agnès de Corona

Santa Agnès de Corona Poble de l´illa d´Eivissa, del terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Situat al NO de l´illa a la zona des Amunts. Limita al S i al SE amb Sant Antoni de Portmany, al N i NE amb Sant Mateu d´Albarca i a l´O amb la mar. La població total és d´uns 416 habitants segons dades de la revisió del padró municipal de 2007. Està format per tres véndes: ses Rotes, es Pla i Sant Gelabert. Formen part de Santa Agnès l´illa de ses Margalides i es Picatxo, davant de la costa de ses Balandres, així com l´illa de Cala Salada, al N de cala Salada.

Geografia

Geomorfologia
Santa Agnès de Corona, estructuralment, pertany a la unitat d´Albarca i forma part de la unitat tectònica resultat de la interacció de diferents processos, interns i externs, que s´han desenvolupat al llarg de 223 milions d´anys i que han estat responsables de la seua riquesa natural, ja que han donat lloc a una costa on hi ha àrees d´encavalcaments, com és el cas des cap Negret, i una àrea de falles que va des de la punta des Castellar a la punta Vermella. Els materials que formen el poble són originaris del cretaci (darrera etapa del mesozoic, fa entre 140 i 65 milions d´anys) i del miocè (en el terciari, fa entre 23 i 11 milions d´anys). Corona és a la zona nord-occidental des Amunts. Aquesta àrea, que va des de Cala Salada a Portinatx, rep aquest nom perquè està formada per puigs de considerable altitud pel que fa a la mitjana de l´illa, els quals sobrepassen en molts casos els 300 m. Les característiques físiques principals d´aquest poble són els nombrosos puigs que formen un paisatge relativament muntanyós. Una altra característica són els penya-segats fruit dels processos geològics ja esmentats anteriorment que donen forma a la seua abrupta costa, on es poden destacar ses Balandres o la cala d´en Sardina, entre d´altres. En tot aquest tram de costa els únics accessos al mar són ben complicats i el descens fins a les petites raconades, on s´han situat escars d´embarcacions, és sovent perillós. Al llarg de la costa de Corona hi ha algunes coves que han estat formades per l´existència de fenòmens càrstics; un exemple és el que es coneix com la cova des Vi, situada entre sa Foradada i el cap Nunó, a uns 20 m sobre el nivell del mar. Aquest abric rocós és freqüentment anomenat cova de ses Fontanelles, ja que és proper a una cova que té surgència d´aigua dolça, situada gairebé al nivell de la mar. Dels puigs que hi ha a la costa, cauen cap al mar el puig Nunó i, en menor mesura, el puig d´en Joan Andreu en el seu vessant N. El punt més elevat de Corona és es Camp Vell (400 m), situat al N, molt prop de la costa en un punt estratègic des del qual es domina bona part de l´illa, fins i tot la ciutat d´Eivissa, per la qual cosa s´hi situà un vèrtex geodèsic. Altres puigs amb altures importants són: al N del poble, el puig d´en Joan Andreu (386 m), el puig d´en Racó (326 m) i el puig d´en Baló (239 m); entre el S, el SO i el SE hi ha el puig d´en Rota Vella (301 m), el puig d´en Joanot (275,9 m), el puig de Can Vengut (248,87 m), el puig d´en Francolí (283,81 m), el puig d´en Blai (278,87 m), el puig de Cas Iai (291 m), el puig Nunó (258 m, que cau cap al mar) i el puig de s´Empenyo (257,45 m). Com es pot veure, les majors altures del poble són cap al N, encara que la major part de Corona es caracteritza per tenir molts puigs d´alçades d´entre 200 i 400 m: és el cas de ses Marrades de Corona, nom amb el qual es coneix el S del poble i per on s´han de voltar nombrosos puigs abans d´entrar a la depressió que forma el pla de Corona. L´altre fet destacable són els dos pòlies, el del pla de Corona, dels més destacats de l´illa, i el de Sant Gelabert. Està format per argiles vermelles amb graves i crosta calcària al sostre. Hi ha una gran quantitat de materials carbonatats que fa que els processos exocàrstics deixin una important empremta en forma de cocons, rasclers i clotades, molt especialment al pòlie de Santa Agnès. El pla de Corona és una depressió d´origen càrstic tancada amb una orientació de N-NO a SE, que té més de 2,9 km2 i està situada a 170-200 m d´altitud sobre el nivell del mar amb pendent cap al SE. El fons del pòlie es formà per dissolució de les roques calcàries que conformen un sector més o menys ovalat. Al seu fons resten dipositats els sediments argilosos de color vermellós i relativament profunds mentre que a les vores es manté el substrat calcari. La circulació hidrogràfica del pòlie és endorreica. El pla de Sant Gelabert es formà per la dissolució superficial de les roques calcàries i hi ha terres vermelles i relativament profundes. La composició calcària de la zona també ha donat lloc a la formació d´avencs, el més conegut dels quals és el des Pouàs. Pel que fa a la costa de Santa Agnès, hi ha l´illa de Cala Salada, situada davant les costes de la cala que rep el mateix nom, i l´illa de ses Margalides, formada per dues illes, s´Illa i es Picatxo, que estan davant de ses Balandres i en les quals es troben, entre d´altres, espècies endèmiques de sargantanes i on viuen altres espècies d´alt valor ecològic, com l´espècie de lletrera única Euphorbia margalidiana, descoberta pel botànic alemany Heinrich Kuhbier .

Climatologia
El clima característic d´aquest poble és el mediterrani sec amb tendència cap a l´aridesa, amb hiverns suaus i estius càlids. Per tant no s´hi destaquen diferències climàtiques amb la resta de l´illa.

Hidrografia
La xarxa hidrogràfica de Corona, com la de la resta de l´illa, està formada per torrents d´escorrentia, és a dir, la major part de l´any estan secs però en èpoques de pluges, a la tardor i a la primavera, ocasionalment s´hi pot veure que hi baixa aigua. Podem dividir els torrents en dos vessants: el vessant O, que són torrents petits amb molt de pendent cap als penya-segats que travessen abans de desembocar al mar, i el vessant E, on aquestos torrents són en general més llargs i desemboquen fora del territori de Santa Agnès. Pel que fa als torrents del vessant de ponent (O), de N a S de la costa hi ha, en primer lloc, el torrent de s´Aigua, que neix al coll que hi ha entre el puig d´en Racó i el d´en Joan Andreu i va a parar als penya-segats de la cala d´en Sardina. El següent que es troba és el torrent des Gànguil, que també acaba als penya-segats situats més al S des Corrals d´en Guillem, conegut amb el nom del pas del Porc. Més al S d´aquest darrer hi ha el torrent de s´Escala, que neix als peus des pujol des Cocons, just al costat des cocons d´en Fructu i la tanca Vella d´en Fructu. Forma part d´aquest torrent el torrent Gros, que neix al bosc d´en Vicent. Ja més al S, a cala Salada, el següent torrent que hi ha és el d´en Besora, torrent curt que neix prop del puig de sa Tanca i que arriba al mar entre la punta de s´Escala i s´Arenal. El torrent més llarg d´aquest vessant és el de Cala Salada. Desguassen en aquest torrent el d´en Tur i el d´en Nicolau, al N, que més avall s´uneixen al torrent des Collet; més a l´E hi ha el torrent des Forn Roig i cap al S el canal d´Allà Darrere. Tots van a parar al torrent de Cala Salada, nom que rep en els darrers 350 m a causa del lloc on desemboca, abans d´arribar a la mar i que fa de partió entre Santa Agnès i Sant Antoni. El torrent de Cala Salada té una superfície de 3,75 km2 i per tant és dels més importants de Santa Agnès, ja que n´hi ha d´altres que passen per Corona que tenen una major superfície, com és el de Buscastell, però gairebé no hi té presència. Pel que fa al vessant E, hi ha molts torrents petits que neixen a les fondalades dels puigs que formen ses Marrades, on destaquen el torrent de Can Rota Vella, que surt del canal d´en Parra, ja fora dels límits de Santa Agnès, i el torrent des Bruc. Al SE del poble hi ha el torrent de sa Font de sa Plana i a l´E hi ha el torrent de sa Tanca, que s´uneix al de Buscastell a la zona des Broll, just al punt on s´engorja per baixar cap al pla de Portmany. Les àrees humides naturals que tenia el poble de Santa Agnès eren les que es coneixen com pla de Corona. Antigament va ser una cubeta càrstica amb forma quasi perfecta de circumferència amb un diàmetre, a la seua part més alta, de 210 m. L´àrea d´acumulació hídrica, on apareixen els aparells d´absorció, està localitzada a la part occidental i més profunda, que es coneix significativament amb el nom de ses Basses. A causa dels materials càrstics que formen la superfície de Corona, el que més predominen són les aigües subterrànies que eren aprofitades a través dels pous i les fonts. La primera dècada del s XXI encara hi ha vesins que utilitzen les seues aigües, però la majoria estan secs a conseqüència de la sobreexplotació dels aqüífers que els alimenten. Aquestos pous i fonts servien per regar alguns horts així com per proveir els vesins del poble. Tant el pla de Corona com el de Sant Gelabert constitueixen àrees endorreiques, la qual cosa vol dir que les aigües que hi cauen no tenen sortida a la mar, sinó que han d´infiltrar-se en el mateix pla. La resta del territori aboca les aigües cap al mar a través de torrenteres. Corona compta amb nombrosos pous i fonts per tot el seu territori, molts dels quals són de difícil accés ja que el seu estat d´abandonament ha provocat que la zona s´hagi emboscat i amb això que el seu estat de conservació estigui molt deteriorat. Tal és el cas del pou des Bruc, a la carretera PM 812-1 al seu pas per ses Marrades. Un altre pou és el de Sant Gelabert, just a la vora del camí que uneix Sant Mateu amb Santa Agnès, que servia per regar els horts que se sembraven al pla de Sant Gelabert. El seu estat de conservació encara és bo i es pot veure que disposa d´una fibla, encara que l´any 2010 no està ben conservada. El pou de Can Curt, junt amb el safareig de què disposava al seu costat, és un altre pou que es troba en males condicions, a més que els seus voltants estan emboscats perquè en aquesta finca ja no es treballa la terra. Aquest pou és l´últim que hi ha en terrenys de Corona abans de passar a Sant Mateu. A part dels pous ja existents al poble, la segona meitat de la dècada dels noranta del s XX, fruit de l´existència de nous mitjans mecànics, s´han fet moltes perforades privades i a grans profunditats, fet que ha provocat encara una major pressió sobre els aqüífers de la zona. En un poble com Santa Agnès, on la terra ha estat difícil de treballar i l´aigua ha estat escassa, els vesins no han desaprofitat mai cap oportunitat que la naturalesa els ha donat; és per això que fins i tot als penya-segats se sembraven horts, ja que hi havia naixements d´aigua que es perdien al mar, com és el cas dels horts des Corrals o es Hortets. El 2010 encara s´hi recull aigua en safareigs que fa molts d´anys varen ser construïts per poder aprofitar-ne l´aigua, encara que l´ús que es dóna a aquesta aigua no té res a veure amb el que se li donava antigament. Pel que fa a les fonts, hi ha la font de sa Plana, que es troba en una fondalada de molt difícil accés perquè anys enrere tota la zona s´havia cremat i el bosc hi neix molt espès; aquesta font, normalment sense aigua, s´utilitzava per regar el horts que se sembraven als voltants, on s´havien construït feixes per condicionar el terreny. Encara queden restes de parres, tarongers i magraners, vestigi del fet que abans els habitants de Santa Agnès no desaprofitaven un palm de terreny.

Vegetació
La vegetació dominant és la brolla de romaní i cepells amb una coberta arbòria de pi bord. La brolla és una vegetació arbustiva no gaire alta i de fullatge poc dens, que permet el pas de la llum del sol fins al nivell de la terra (la brolla és principalment representada per romaní i cepell). Altres arbustos són la mata, el coscoll o bellotera borda i el raspall o granerola. Als boscos són abundants l´estepa negra, l´estepa borda i l´estepa blanca. També destaca en alguns llocs l´argelaga. El pi bord, la savina i el ginebre també hi són abundants. Als fons dels canals, on hi ha més humitat, es troben brucs, murta, arbocers, argelaga vera o coscoll. Els microclimes de ses Balandres i la cala d´en Sardina, per ser llocs ombrívols i humits, ofereixen cingles i relleixos que permeten la presència d´espècies vegetals d´interès biogeogràfic, com l´alavern, la llentiera borda, la frígola de penya, la col de penya, l´arínjol i el palmer, entre altres.

Transformacions de l´espai
Santa Agnès és un dels pobles, per no dir el poble, que més bon estat de conservació presenta en relació amb dècades passades. El seu paisatge ha canviat poc si es compara amb els grans canvis que ha sofert la majoria del paisatge illenc. Però així i tot no s´ha salvat de l´especulació urbanística, com en el cas de la casa Cretu, de grans dimensions, que va ser construïda en un espai protegit de la costa de Corona i ha estat demolida per sentència judicial (2009). Totes aquestes pressions que rep el territori donen certa incertesa pel que esdevendrà en el futur d´aquestes terres. Un altre cas de modificació que ha sofert Santa Agnès és l´asfaltat de molts de camins secundaris, fent que la gent no respecti el medi natural, com el cas del camí que volta el pla de Corona.

Demografia
Pel que fa al poblament tradicional, Santa Agnès de Corona es caracteritza principalment per tenir una població dispersa: al nucli central del poble, on hi ha l´església i diversos negocis, només hi ha comptabilitzats 12 habitants en xifres de la revisió del padró de l´any 2007. La resta dels 416 habitants estan repartits per tot el territori i és al voltant del pla de Corona on n´hi ha la major densitat, ja que aquesta àrea ha estat agrícolament molt productiva. El poblament del pla no sembla massa antic atès que les característiques del terreny no facilitaven que fos conreat fins que es va poder disposar de les eines necessàries per treballar aquestes terres pesades i profundes. L´evolució demogràfica que ha sofert el poble s´ha caracteritzat per la pèrdua de població, sobretot de gent jove que anava a buscar treball al sector serveis quan a l´illa es començava a desenvolupar el turisme. Fins a la darreria dels anys noranta del s XX la població estava al voltant dels 250 habitants, però el fort creixement que va patir l´illa des de final dels noranta fins a la primera dècada del s XXI ha afectat també Santa Agnès, ja que la població gairebé s´ha duplicat. Santa Agnès representa el 2,09% de la població del municipi de Sant Antoni de Portmany i el 0,32% del total de l´illa d´Eivissa. La majoria dels habitants que viuen al poble són nascuts a les illes Balears i, a diferència d´altres poblacions eivissenques, a Corona hi ha un major percentatge d´habitants estrangers que d´espanyols nascuts fora de les illes Balears. El 2010 el poble compta amb una escola unitària i una associació de vesins.

Activitats econòmiques
Activitats primàries. Santa Agnès de Corona sempre ha estat un poble on la principal activitat econòmica ha estat l´agricultura. Com a la resta de l´illa, ha estat de subsistència, a causa dels factors físics propis del medi i els factors humans; aquesta activitat econòmica ha estat tradicionalment familiar. Es podria dir que l´activitat agrícola de la zona és moltes vegades a temps parcial atès que no és la principal font d´ingressos de les famílies del poble. La principal característica és que es tracta d´una agricultura de secà típica del clima mediterrani càlid i sec. S´hi troba la clàssica trilogia mediterrània de cultius: cereals, vinya i olivera, a més de l´expansió de l´arboricultura de secà, molt estesa a Santa Agnès, com és l´ametller, la figuera i els garrovers. Cal dir que al pla de Corona hi ha la major extensió d´ametllers de l´illa. A això s´han de sumar els llegums de secà: faves, pèsols, veça, llenties i guixes. Pel que fa a la ramaderia, és una ramaderia familiar de cabres i ovelles i d´animals de corral com aviram, conills i porcs. Fins fa uns anys hi havia també animals de tir, com les mules, però la dècada dels noranta varen ser reemplaçades pels tractors i altra maquinària. A Santa Agnès, fins a la dècada dels anys setanta, en aquesta economia agrària tradicional els vesins de la zona aprofitaven tots els recursos naturals disponibles: obtenien calç, gràcies als diferents forns de calç que es poden trobar pels boscos, encara que la majoria en condicions d´abandonament total, a partir de la pedra viva calcària dels puigs, i els boscos eren explotats per a l´obtenció de carbó i fusta. També feien pega, per a la qual utilitzaven els forns de pega, i hi havia famílies que practicaven la pesca de cala com a activitat complementària. Al llarg de la costa de Corona hi ha molts de varadors, de difícil accés a causa de la costa escarpada que va des de cala Salada a ses Torretes; en són exemples la cala d´en Sardina, ses Balandres o es Corrals d´en Guillem, entre d´altres.

Activitats secundàries. Les activitats secundàries que té Santa Agnès són quasi inexistents ja que aquest sector, al poble, està enfocat a les necessitats familiars i no de caire industrial.

Activitats terciàries. Tradicionalment Corona, per les seues característiques físiques, no ha estat un poble on el turisme s´hi hagi desenvolupat gaire; té una costa amb penya-segats i això ha provocat que el turisme de masses existent a altres punts de l´illa no s´hi hagi desenvolupat. Però a final de la dècada dels noranta del s XX ha nascut un nou tipus de turisme: el turisme d´interior o l´agroturisme. Aquest tipus de turisme busca espais allunyats de la multitud o vol treure profit dels paisatges de l´interior de l´illa. A Corona hi ha dos establiments d´agroturisme: Es Cucons i Can Pujolet. Aquestos establiments turístics busquen mantenir l´harmonia amb el medi que els envolta, ja que són cases pageses restaurades, encara que en molts de casos ampliades, amb un nombre petit d´habitacions. Pel que fa a les comunicacions que té Santa Agnès amb la resta de l´illa són escasses, també per l´escassa població del nucli urbà i la distribució aïllada de les cases. Hi ha la carretera PM 812-1 que comunica amb Sant Rafel, la carretera de ses Rotes que uneix Corona amb Sant Antoni, i una altra carretera que uneix Corona amb Sant Mateu; després hi ha camins que surten a diferents punts de Sant Mateu o de Buscastell. Però totes aquestes vies formen part de la xarxa de carreteres secundàries de l´illa. Pel que fa als autobusos, hi ha una línia que uneix Santa Agnès amb Sant Mateu, es Puig d´en Valls i la ciutat d´Eivissa, i una altra que va a Sant Antoni. Pel que fa als comerços del poble, hi ha dos bars que a la vegada fan de botiga, un restaurant i una botiga de venda de productes artesans fets de pell, una escola, de les poques escoles unitàries que queden a l´illa, amb poc més de deu alumnes, i al centre hi ha l´església junt amb la casa parroquial i el centre social de majors, inaugurat el 2008.

Ordenació territorial
La zona des Amunts, en què es troba Corona, està protegida per la Llei d´espais naturals que va aprovar el Govern Balear l´any 1991. Aquesta llei permet construir sempre que es compleixin certs requisits com és la superfície en m2 i una cota determinada. El 60% del municipi de Sant Antoni de Portmany, al qual pertany Corona, està protegit per aquesta llei. A més, es Amunts formen part de l´àrea natural d´especial interès (ANEI) més gran i variada de l´illa d´Eivissa. Ocupa una superfície de 12.327 ha. Finalment el poble de Corona també està situat dins de l´àrea rural d´interès paisatgístic (ARIP). [MaTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments