Santa Agnès, capella de

Santa Agnès, capella de REL/HIST Capella i cova situades a la vénda de Cas Ramons, del poble de Sant Antoni de Portmany, als estreps del puig des Molí, a llevant de sa Talaia de Sant Antoni i just abans d´arribar a la zona escolar i esportiva de Can Coix. La senzilla capelleta, al fons de la cova, pot ser obra dels primers segles del cristianisme, quan es va estendre la devoció a santa Agnès. Al s XIV aquesta cavitat era coneguda com la cova Santa, a causa de la veneració que es tenia a una imatge de la màrtir romana santa Agnès, que no se sap per quins camins hi va arribar; en un capbreu de 1395 apareix el coll de la Cova Santa, que no podia ser cap altra que la cova de Santa Agnès. Al s XVII ja existia a Sant Antoni una nombrosa i activa confraria de Santa Agnès, religiosa de la qual havia pres el nom tota la rodalia de la cova. El 1672 se sap que es feren obres de manteniment a la cova: s´hi posaren unes portes noves, es va adobar el reixat de la capella i poc després s´aixecà una ermita vora la porta, desapareguda, que estava adossada a l´alta paret de davant la cova. Llegendes de tot tipus que ponderen els fets miraculosos de la santa i festes populars en què s´ajuntaven tots els pobladors del redol per fer-hi festa el dia de Sant Bartomeu constitueixen un conjunt de realitats plenes de llum i de fosca al mateix temps. Una llegenda diu que els navegants d´un vaixell que duia una imatge de santa Agnès, en perill enmig d´una maregassa, la nit del 23 al 24 d´agost, prometeren deixar-la en el primer port que trobassin, si podien salvar-se. Una altra llegenda, també recollida per l´arxiduc Lluís Salvador, diu que s´hi trobava a final del s XVI o començament del XVII una talla de santa Agnès i que un rector de Sant Antoni cada nit s´enduia la imatge a l´església i que l´endemà apareixia dins la cova, fet que s´interpretà com un senyal que no volia estar a cap altre lloc que no fos la cova. La veu popular va fer córrer, a mitjan s XIX, just abans del dia de Sant Bartomeu, que la cova cauria durant la festa i per això aquesta festivitat començà a celebrar-se fora. I, finalment, una altra llegenda diu que un bisbe encarregà a Barcelona dues imatges de la santa, una per a la parròquia de Sant Antoni i una altra per a la de Santa Agnès, perquè totes dues pretenien la imatge vella, de la qual el prelat s´havia apropiat per esvair diferències. La primera meitat del s XVIII els habitants de Portmany i d´algunes parts del quartó de Balansat, com Corona, volgueren aixecar una església dedicada a santa Agnès, que pogués admetre tots els devots que assistien a la festa anual, el dia 24 d´agost; l´església no fou mai acabada del tot, però se sap que el 1744 se´n finalitzà la volta, tot i que amb moltes dificultats, perquè els feligresos no treballaven tant com hauria estat desitjable. Amb el temps, el temple quedà abandonat i després passà a propietat particular. La institució de la diòcesi d´Eivissa (1782) i el pla parroquial promogut pel primer bisbe, Abad y Lasierra, significaren la mort de l´església començada. El 1726 els pobladors des Vedrans i de Benimussa ja havien fet interrompre les obres per algun temps. Aixecaven l´església pròpia a Sant Josep i es negaren a seguir participant en les feines de l´altre temple començat anteriorment. Abad y Lasierra, sembla que amb criteri encertat, no veié que fos possible que el temple s´acabàs, perquè la seua proximitat al de Sant Antoni no aconsellava fer-lo parroquial. Decidí que, a causa de la gran devoció que tota aquella rodalia demostrava tradicionalment a santa Agnès, se li dedicaria la parròquia que s´erigí a Corona, comarca de Balansat, i que confinava, per aquella banda, amb la de Sant Antoni de Portmany. Encara que l´església no arribà a finalitzar-se, s´hi celebraren misses per la festivitat d´agost. La cova s´havia anat deixant de banda, segons es creu perquè els devots de la santa temien que algun dia pogués caure i també perquè els assistents eren tants que no hi cabien, circumstància que motivà que la festa començàs a celebrar-se a l´esplanada de fora, on es va construir primer una capelleta i més endavant la capella. El 1808 l´estat d´abandó de la capella anava empitjorant. Hi hagué febles intents d´acabar-la, però ja fou en va. De la cova, ja quasi se n´havia esborrat tot record. La celebració de la festa de Santa Agnès, que mai no va decaure, se celebrava amb missa i processó a l´església parroquial, el dia de Sant Bartomeu. El fet que un rector, Bartomeu Ribes Noguera, celebràs la seua onomàstica aquell mateix dia va fer que durant uns anys la festa fos tenguda com la de Sant Bartomeu, no de Santa Agnès; segons la tradició, el dia de Sant Bartomeu havia arribat al port aquella embarcació amb la imatge de la santa que fou deixada dins la cova. En les excavacions arqueològiques que es realitzaren a la cova a començament del s XX es trobà una gran quantitat d´objectes dins sepultures de construcció ordinària, tapades amb lloses grans: àmfores, gerretes de test, monedes romanes i bizantines, uns gots grans de vidre ben conservats, un valuós vas de fang saguntí molt adornat, una imatge d´Hèrcules lluitant amb un lleó, fletxes àrabs, etc. Aleshores fou descoberta de bell nou l´església, dins la cova, que recobrà el nom de Santa Agnès i que va fer pensar que es tractava d´un indret on els cristians, als s III o IV celebraven cultes i, després, els sarraïns hi havien celebrat actes religiosos. L´església de dins la cova conservava, en relatiu bon estat, l´altar i dos lòculs laterals, dos bancs adossats a la nau principal i un arc de rajoles, com els de construcció àrab. La cova fou parcialment explorada el 1907 per Artur Pérez-Cabrero i Tur i un grup d´amics, membres de l´aleshores recentment creada Societat Arqueològica Ebusitana, de la qual Pérez-Cabrero era subdirector. En el seu interior va aparèixer una petita església cristiana, ben conservada; era una nau rectangular amb bancs de pedra adossats a la paret; un arc toral separava el presbiteri; el sòl estava enrajolat amb lloses de pedra i la volta era la natural de la roca; les parets i els bancs estaven referits i emblanquinats. No es va trobar l´entrada per la qual hi accedien els fidels; els descobridors hi entraren per un forat obert a causa d´una esllavissada en el fons de la fornícula del costat dret. Darrere de l´altar hi havia una galeria cegada per pedres i terra que devia haver estat el primitiu accés. L´abat Henri Breuil en la seua estada a Eivissa el 1917 va visitar la cova i confirmà que es tractava d´una església antiquíssima, anterior a la dominació àrab i de gran interès històric; per les restes de ceràmica trobades, va deduir que hauria pogut estar arruïnada pels àrabs, que l´empraren d´abocador. Macabich diu que el presbiteri té una superfície de 2,70 x 1,85 m i l´altar, escapçat, 1,70 x 0,80 m de superfície i 0,75 m d´alt. Lateralment s´obren a la paret dues fornícules, de fons pla, d´1,60 m d´altura i 0,30 m de profunditat, amb una esmotxadura quadrangular a la seua base. L´arc toral del presbiteri midava 2,45 m de base i 2,90 d´altura i s´havia derruït feia temps. La capella fou declarada bé d´interès cultural en la seua categoria de monument (BOE 9-3-1962). Diversos estudiosos la consideren una església mossàrab, basant-se en l´arc toral que separava el presbiteri de la nau, mentre que uns altres la consideren medieval per presentar l´altar adossat a la paret. El 1981 una nova restauració li llevà bona part de l´antiga fesomia, encara que es deixà en perfectes condicions per a les celebracions que cada any hi fan portmanyins i coroners des de fa segles; el projecte, de l´arquitecte Luis Cervera Miralles , fou finançat pel Ministeri de Cultura; el cost d´aquesta restauració va ser de 5,6 milions de pessetes. [JMC/EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments