Sant Rafel de sa Creu

Sant Rafel de sa Creu GEO Poble de l´illa d´Eivissa, del terme municipal de Sant Antoni de Portmany. Situat al centre de l´illa, ocupa una extensió d´uns 35,5 km2. Segons el padró municipal de 2009, tenia una població de 2.137 habitants. Limita al N amb Sant Mateu d´Albarca, al NE amb Santa Gertrudis de Fruitera, a l´E amb Jesús, al SE amb es Puig d´en Valls, al S amb Sant Jordi de ses Salines i el municipi d´Eivissa, al SO amb el poble de Sant Josep de sa Talaia i a l´O amb el de Sant Antoni de Portmany. Deu el seu nom a la parròquia que el conforma sota l´advocació de l´arcàngel sant Rafel. El poble inclou les véndes de sa Bassa Roja, Forca, es Fornàs i sa Creu.

Geografia
Espai físic
El territori del poble de Sant Rafel de sa Creu està constituït fonamentalment pels sectors més interiors de tres grans unitats de relleu disposades a la part occidental de l´illa. Pel SE, abasta una part de l´àrea més interior del pla de Vila i pel NO, la part interior de l´extens pla de Portmany. Aquestos dos plans entren en contacte a Sant Rafel, fet que és més visible al coll de sa Creu, a uns 115 m d´altitud, punt on conflueixen diferents vies de comunicació, d´aquí el nom de sa Creu, en el sentit de cruïlla, on s´assenta el nucli principal del poble. D´altra banda, l´eix bàsic d´elevacions, situat a la meitat S del poble, pertany al sector nord-oriental del conjunt muntanyós que s´estén per la zona central i sud-occidental de l´illa i, en la seua part central, forma l´extensa vall per on circula el torrent des Fornàs, que travessa d´O a E la vénda que li dóna nom. S´articula a partir del puig de sa Pega o des Merlet (403 m), en què se situa un vèrtex geodèsic, iniciant el tram d´elevacions que, d´O a E, tanca el poble i la vall des Fornàs per la part de migjorn. Són la serra de sa Murta, que assoleix els 350 m d´altura, la serra d´en Font (341 m), la serra de sa Vinya Llarga o serra Llarga (302 m) i, en direcció SE, els cims que formen la Granada (310 m), que continua cap a llevant incloent la serra de Can Jaume (277 m) i la serra de Can Simon Gall (173 m). Entre la Granada i el puig des Collet (268 m), al N, circula d´O a E el torrent o canal de la Granada, que baixa de sa vinya Llarga i conflueix amb el torrent d´en Capità en el punt on limiten els pobles de Sant Rafel i des Puig d´en Valls i el municipi d´Eivissa. El puig des Fornàs (270 m), situat al N del puig de sa Pega, fa de nexe amb el tram d´elevacions que tanca la vall per tramuntana i separa la vénda des Fornàs de la de sa Creu. El formen, en direcció SO/NE, el puig des Savinar (297 m), la serra d´en Gaspar de sa Barda, que en la seua part més elevada, al Cap de sa Serra, assoleix 314 m, i el puig de Beniferri o d´en Cardonet (295 m); continuant cap a l´E, el puig de na Parentona (268 m) i, al seu SO, la serreta d´en Palau (203 m), la qual gairebé tanca pel llevant la sortida de la vall des Fornàs. El terreny va perdent alçada cap al N, on se situen les terres de la vénda de sa Creu, fins a les àrees interiors del pla de Portmany, que constitueixen la part central i de ponent de Sant Rafel. El coll Blanc, situat a 236 m entre el puig des Fornàs i el puig des Savinar, comunica es Fornàs amb la vall tancada pel SO pel puig des Fogueró (256 m), per on circula de S a N el torrent des Fumeral. Entre la serra d´en Gaspar de sa Barda i el puig de na Parentona hi ha el pas que comunica amb la zona de Beniferri. A ponent de la meitat N del poble, es configura una àmplia zona amb un relleu pla i sòls de certa fondària: correspon a la zona de Cas Arabins i de sa Bassa Roja, aquesta darrera integrada a la vénda del mateix nom. La tanca, cap al N, l´àrea de sa Tallada, que limita amb els pobles de Sant Mateu d´Albarca i de Santa Gertrudis de Fruitera, i per la banda de llevant, i en primer terme, el conjunt format pel puig d´en Jaume (168 m) i el puig d´en Lluc (165 m) i, en direcció SE, el puig d´en Nicolau (140 m), el puig d´en Llorenç (135 m) i el puig d´en Cosmi (138 m). Entre aquestes elevacions es formen les collades que separen el pla de Vila del pla de Portmany. El terreny descendeix en sentit SE fins a arribar a les parts més interiors del pla de Vila, corresponents a la vénda de Forca.

Climatologia

Com a la resta de les illes Pitiüses, el clima d´aquest poble és mediterrani, amb tendència cap a l´aridesa. No obstant això, el territori que ocupa dins la geografia de l´illa d´Eivissa fa que hi hagi algunes particularitats climàtiques. Sant Rafel es troba a l´interior de l´illa i entre els dos principals conjunts d´elevacions, es Amunts i les muntanyes de Sant Josep, cosa que provoca l´increment dels valors de les oscil·lacions tèrmiques, amb una temperatura mitjana anual que se situa al voltant de 16-17º C. Quant a les precipitacions, la mitjana anual està entorn dels 400 mm, que augmenta fins als 500 a la vénda des Fornàs, on es localitzen les principals elevacions del poble.

Hidrografia

La xarxa hidrogràfica superficial s´estructura bàsicament en tres grans zones. A la part de ponent del poble, circulen el torrent de sa Bassa Roja i el des Fumeral; els dos són afluents que constitueixen les principals aportacions per l´esquerra del torrent de Buscastell, fora ja del territori de Sant Rafel. El torrent de sa Bassa Roja transcorre pel NO i està format per dos ramals: d´una banda, pel S, el torrent d´en Lluc Gasparó, conegut també amb el nom de canal d´en Bonet, que neix prop del nucli parroquial i, en direcció NO, discorre en paral·lel i a ponent de la carretera de Sant Rafel a Corona i recull les aigües de les planes circumdants; d´una altra banda, pel N, el torrent o canal d´en Costa, que neix entre el puig d´en Frit i sa Llisana d´en Pere, a Sant Mateu, descendeix cap al S i passa per Santa Gertrudis abans d´entrar a la vénda de sa Bassa Roja. Quan es troben els dos ramals, el torrent de sa Bassa Roja es dirigeix a ponent i, fent de partió amb la vénda de sa Creu, entra al poble de Sant Antoni. A l´O del poble, el torrent des Fumeral endega les aigües de la comarca del mateix nom i també les d´un sector del pla de Portmany, transcorre de S a N i una bona part del seu tram fa de límit amb el poble de Sant Antoni abans de desembocar al torrent des Baladre, nom amb el qual es coneix el tram del de Buscastell quan arriba al pont de Forca. El torrent de Beniferri també baixa cap al N, en el seu cas des del puig del mateix nom. L´altra gran zona hidrogràfica s´estructura a través del torrent des Fornàs que, a causa del fort pendent del relleu, excava un profund solc en el terreny. Neix al coll des Rossellons, a 190 m d´altitud, i circula de ponent a llevant per la part central de la vénda del mateix nom fins a penetrar en el pla de Vila. Travessa la carretera de Sant Antoni al pont de sa Coma per, tot seguit, entrar a la parròquia des Puig d´en Valls, on rep el nom de torrent de ses Dones, abans d´abocar les seues aigües a la séquia de Can Manyà. Actua com a eix vertebrador de les diverses canalades que endeguen les aigües dels vessants interiors que envolten la vall: per la part de tramuntana, el canal des Fornàs, el canal de Can Tieta i el canal de sa Trona; per la part de migjorn, el canal de ses Oliveres, el canal des Garrovers i el canal de sa Coma. Pel torrent des Fornàs circula aigua tan sols en temps de pluges abundants. El torrent de Can Mosson o de s´Hort d´en Lluc, nascut al vessant SE del puig de Sant Rafel o de sa Creu de Portmany, és l´eix principal de les aigües superficials que es localitzen dins la vénda de Forca, endegades per algunes canalades i petites torrenteres; recull les aigües que circulen pel torrent de Can Negre i el torrent Fondo, provinents dels vessants N de les elevacions que separen aquesta vénda de la des Fornàs, i finalitza el seu recorregut a la séquia Llavanera, vora el camí Vell de Sant Mateu. Hi ha també el canal d´en Parra que transcorre en direcció SE. Al N de la vénda, el torrent de s´Hort Nou agafa el nom de la hisenda que adaptà el territori per a l´agricultura aprofitant la séquia Llavanera. D´altra banda, el torrent de la Granada baixa en direcció O-E pel vessant S de la serra de sa Vinya Llarga i actua d´afluent del torrent d´en Capità, fora ja dels límits des Fornàs, en el seu recorregut pel pla de Vila. Arreu del territori es comptabilitza una important quantitat de pous i fonts tradicionals, la qual cosa dóna constància de l´existència d´una circulació regular d´aigües subterrànies. A la vénda de Forca, s´hi localitza la majoria d´aquestos pous: el de Ca na Putxa, el d´en Ferrer o des Canal, el de Forca, el de Cas Llobets, el d´en Toni Cases, el de Can Marès, el de Can Sénia i el d´en Micolau. Al costat del pou de Can Mosson o des Coll hi ha les instal·lacions de captació de la canalització d´aigua construïda a final del s XVIII per portar aigua a la plaça de sa Font, situada al barri de la Marina d´Eivissa. Un tram de la conducció discorre molt prop del pou de na Maciana, també a la vénda de Forca. Dins la vénda de sa Creu, situats tocant la carretera d´Eivissa a Sant Antoni, hi ha el pou des Coll, el de Cas Ferrer, el de Beniferri i l´antic pou des Arabins. En molts de casos, aquells pous que es troben ja documentats al s XVII donen nom a l´indret on estan situats, sigui casa o rodalia. El pou de sa Bassa Roja està situat a la vénda del mateix nom. A la vénda des Fornàs hi ha el pou de Can Tieta i també l´antiga font des Rossellons o des Fornàs. La sobreexplotació dels aqüífers i les perforades que s´han realitzat mecànicament des del canvi de model econòmic a l´illa han provocat l´abandonament d´aquestos elements tradicionals d´obtenció d´aigua. Això explica que l´estat de conservació d´alguns sigui regular o dolent i que hagin estat objecte de projectes de restauració patrimonial, com és el cas del pou d´en Micolau i el pou de Cas Ferrer, aquest últim declarat també bé catalogat l´any 2002, juntament amb el pou de na Maciana.

Vegetació i sòls

Com a la resta de l´illa, la vegetació natural dominant en el territori és la brolla amb pinar, pi bord i pi ver, que ocupa especialment els vessants de puig. Aquesta brolla baixa forma un dens sotabosc i està composta d´espècies com la savina, el ginebre, el cepell, el romaní, l´estepera (blanca i negra), la mata, el raspall i el coscoll, que apareixen també als fons dels canals i dels torrents, juntament amb espècies pròpies de llocs amb més humitat, com l´argelaga, el baladre, les canyes, etc. L´abandonament d´àrees cultivades ha donat pas a zones boscoses, on sobretot el pi és l´espècie que pobla el terreny. Els sòls predominants a les zones més elevades són de tipus calcari, fet més evident as Fornàs, on la vegetació natural cobreix les elevacions que envolten la vall. Les terres que ocupen el sector del pla de Vila, a la vénda de Forca, i les àrees planes de la vénda de sa Creu són de tipus al·luvial, de bona qualitat per a l´aprofitament de l´activitat agrícola. A la zona central de sa Bassa Roja, on el pla de Cas Serres assoleix major profunditat, predomina la terra roja o terra rossa, que són sòls fortament rentats per l´acció dissolvent de l´aigua infiltrada.

Transformacions de l´espai

Com a la resta de les illes, el canvi de model econòmic experimentat amb l´aparició del turisme també ha suposat la degradació ambiental i paisatgística d´algunes àrees del poble de Sant Rafel de sa Creu. Aquest fenomen es fa més evident entorn de la carretera que uneix la ciutat d´Eivissa i el poble de Sant Antoni de Portmany, en el tram que correspon a Sant Rafel. La instal·lació de dues discoteques constitueix un innegable impacte visual i ambiental, de dimensions i d´estètica discordants amb el seu entorn i que genera un important moviment de persones durant els mesos d´estiu. A més, la carretera és una de les que acull més trànsit de vehicles de l´illa d´Eivissa i això ha atret també una important activitat secundària activada amb la construcció de polígons industrials, que han transformat significativament el paisatge. Evidentment, tota via de comunicació suposa, per ella mateixa, una modificació del territori i la que travessa i parteix el poble de Sant Rafel ha estat objecte de diverses intervencions. L´any 2008 es varen donar per finalitzades les obres d´ampliació que la dotaren de carrils d´accés i de sortida, illes de circumval·lació, ponts elevats d´accés per als vianants, un túnel de més d´1 km de llargària, etc., construcció que havia suposat l´expropiació de nombrosos terrenys i generat grans moviments de terres. El projecte viari va provocar el sorgiment d´un moviment social de rebuig que, entre altres coses, denunciava els greus problemes paisatgístics, ambientals i ecològics que se´n derivaven. D´altra banda, la sobreexplotació dels recursos hídrics, causant de l´assecament de torrents i la salinització dels aqüífers, és un altre dels aspectes que trenca l´equilibri entre l´activitat humana i el medi. La presència de línies elèctriques i telefòniques aèries que travessen l´espai també provoca un cert risc d´incendi sobre la vegetació i un important impacte visual.

Demografia

L´evolució demogràfica de Sant Rafel de sa Creu mostra que durant la segona meitat del s XX va perdre població de forma continuada com a conseqüència del procés de canvi de model econòmic en el qual el nucli de Sant Antoni de Portmany i la ciutat d´Eivissa varen polaritzar els fluxos migratoris interiors destinats a l´especialització turística. El 1975, a l´inici del turisme, s´hi calculava una població de 1.074 habitants, que va anar disminuint fins als 775 habitants que registrà el cens realitzat l´any 1991. Aquest període d´evolució negativa es trencà la dècada dels noranta, quan es produí a l´illa d´Eivissa un important augment demogràfic que permeté duplicar la població de Sant Rafel, que assolí els 1.637 habitants l´any 2000. Segons les dades del padró municipal d´habitants, aquesta tendència s´ha consolidat els primers anys del s XXI. Així, l´any 2009 la població s´establia en 2.137 habitants, xifra que representa el 9,78 % de la població total del terme municipal de Sant Antoni de Portmany (21.852 habitants). En analitzar les dades referents a la seua estructura, s´extreu que la població de Sant Rafel, segons el sexe, es reparteix en 1.076 homes (50,35 %) i 1.061 dones (49,65 %). Per edats, la població adulta està formada per 1.816 persones (84,98 % del total), de les quals 750 tenen entre 40 i 64 anys i representen el 35,10 % del total de la població, mentre que la població infantil i juvenil ascendeix a 321 persones (15,02 % del total). Pel que fa a l´origen, 1.757 persones (82,22 %) disposen de nacionalitat espanyola, de les quals 1.197 (56,01 % del total de la població) han nascut a les illes Balears i 496 a la resta de l´Estat espanyol. Cal destacar la quantitat de persones que arriben d´arreu d´Europa (13,66 %), sobretot d´estats membres de la Unió Europea com Alemanya (57), Itàlia (66), França (54) i el Regne Unit (39). En menor mesura, hi ha les persones originàries d´altres continents, com Amèrica del Sud (l´Argentina, el Paraguai) i Àfrica (el Marroc). La gran majoria de la població de Sant Rafel, 1.748 habitants, es distribueix de manera disseminada sobre el territori, mentre que la resta, 389 habitants, viu al nucli central del poble, generat al voltant de l´església parroquial. Aquesta dicotomia respon al tipus de poblament eminentment dispers, caracteritzat per la casa aïllada al camp, propi del model tradicional extensible a tota la ruralia eivissenca. En certa manera, però, aquesta singularitat s´ha desvirtuat a causa de la densificació d´algunes àrees al ritme del creixement poblacional experimentat al tombant de segle. És el cas de dues zones residencials edificades a banda i banda de la carretera d´Eivissa a Sant Antoni, a la rodalia del nucli de Sant Rafel: al marge de ponent hi ha Can Mosson, conjunt d´habitatges unifamiliars situats al vessant del puig d´en Mosson i, enfront seu, a l´altre costat de la carretera, hi ha la urbanització Club Sant Rafel. Un altre sector de concentració de població es localitza al costat de l´hipòdrom construït a la zona de s´Hort Nou. Al Cor de Jesús, al vessant del puig de na Ribes hi ha una concentració important d´habitatges unifamiliars. També algunes cases que formen el barri de la Creu des Magres, vora el camí Vell de Sant Mateu en el tram que assenyala el límit entre els municipis de Sant Antoni de Portmany i de Santa Eulària des Riu. Finalment, dalt el puig Blanc i dalt el puig des Planells es troben també petites agrupacions de cases. L´augment en la construcció de nous habitatges, alguns dels quals concebuts només com a segona residència, es contraposa a l´abandonament d´antigues cases pageses.

Activitats econòmiques

El poble de Sant Rafel de sa Creu ocupa part de les àrees interiors rurals de l´illa d´Eivissa que tradicionalment han estat molt lligades a les activitats agràries. El desenvolupament econòmic iniciat aproximadament a mitjan s XX ha provocat la substitució d´una economia familiar de subsistència, abans vinculada a una explotació agrària de petita propietat, per una altra fonamentada en les activitats secundàries i terciàries. Aquest procés ha comportat també un canvi de model socioeconòmic en el qual l´habitatge, la casa aïllada al camp, ha perdut la condició de centre de producció i de relació social, i el seu ús s´ha reduït exclusivament al caràcter residencial. Les activitats agràries ocupen bona part del territori de Sant Rafel però han adoptat un paper residual en l´economia i és el petit propietari, jubilat o bé ocupat en la indústria o el comerç, qui s´hi dedica a temps parcial. En aquells terrenys més aptes per a l´agricultura predominen conreus de secà amb garrovers, ametllers, figueres, oliveres, vinya, etc. En canvi, aquells menys aptes han estat abandonats i s´hi ha generat un procés de reforestació espontània. A Sant Rafel hi ha també una hisenda dedicada a la ramaderia de cavalls. Les activitats secundàries són ben presents a Sant Rafel i es concentren, en bona part, al seu nucli i al polígon industrial del Cor de Jesús, habilitat a la vora de la carretera d´Eivissa a Sant Antoni. Al primer sector es troben empreses de construcció, de nàutica, d´envasament i de distribució de fruita seca i una benzinera, mentre que al segon es localitzen molt diverses activitats d´emmagatzematge i comerç, una important empresa de reciclatge i també una estació de servei. La concentració d´una sèrie de tallers ceràmics de qualitat al nucli del poble l´ha fet mereixedor de la declaració com a zona d´interès artesanal (ZIA). El sector turístic té una important incidència en el poble de Sant Rafel i es distingeix pel seu grau de diversitat. L´oferta turística d´allotjament està coberta amb alguns establiments d´agroturisme: Can Lluc Gasparó i Can Xomeu Rafal a la vénda de sa Bassa Roja i un altre situat als voltants de l´hipòdrom, a la vénda de Forca. L´oferta complementària es concentra al nucli central del poble i als voltants, i en destaquen els establiments dedicats a la cuina eivissenca tradicional i la gastronomia internacional. Hi ha també dues grans discoteques que es converteixen en autèntics centres d´oci nocturn durant els mesos d´estiu: una situada prop del polígon industrial aixecat vora la carretera d´Eivissa a Sant Antoni i l´altra a la urbanització denominada Club Sant Rafel. Pel que fa als serveis públics, al nucli central hi ha un centre municipal polivalent que reuneix una unitat sanitària, el servei de correus, un parc infantil i un bar, i també el Col·legi Públic Sant Rafel, que ofereix tres unitats d´infantil i sis de primària. A banda dels serveis religiosos que ofereix l´església del poble, la parròquia també compta amb el monestir de la Santíssima Trinitat de Can Pep Xico, que des de l´any 2001 serveix de casa de colònies. Dissenyat per l´arquitecte Francisco Cuevas, va ser inaugurat l´any 1985 pel bisbe Josep Gea Escolano per acollir-hi monges carmelites descalces. Altres equipaments són el Centre Insular de Protecció Animal, el Parc Insular de Bombers, els estudis de l´Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears a Eivissa i les instal·lacions de l´antic quarter militar de sa Coma, aquest últim adquirit el 2009 pel Consell d´Eivissa per emplaçar-hi nous usos i serveis. L´activitat esportiva compta amb el Camp Municipal d´Esports de Sant Rafel, integrat en la xarxa d´instal·lacions esportives de l´Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, i la pista del Col·legi Públic Sant Rafel. L´hipòdrom acull setmanalment curses de trotons i també proves de motocròs. Pel que fa a les comunicacions, l´eix viari principal és la carretera C-731 que enllaça la ciutat d´Eivissa i el nucli de Sant Antoni de Portmany. En el primer tram, transcorre per la vénda de Forca en direcció SE-NO paral·lelament a la partió amb es Fornàs, fins al seu pas pel nucli central de Sant Rafel. Connecta a banda i banda amb els camins de la meitat S del poble. És el cas del camí des Fornàs, que en paral·lel al curs del torrent del mateix nom distribueix els accessos de la zona interior de la vénda i condueix cap a Benimussa a través del coll des Rossellons. De dues illes de circumval·lació, una situada a l´alçada del Cor de Jesús i l´altra a can Pep Xico, sorgeixen, per la dreta, els camins que travessen la vénda de Forca i comuniquen amb el camí Vell de Sant Mateu, el qual recorre de N a S la vénda. Tot seguit, la carretera principal gira suaument en direcció O en el tram existent entre l´illa de circumval·lació que mena a la urbanització Sant Rafel i l´entrada al túnel. Entremig, hi ha el carril de sortida que dóna accés al nucli de Sant Rafel a través d´una illa de circumval·lació elevada sobre el túnel. En aquest punt s´encreua amb les dues vies que distribueixen els accessos de la meitat N del poble i el camí que condueix fins a la plaça de l´església parroquial. En direcció NE, hi ha la carretera que comunica amb diferents nuclis del terme municipal de Santa Eulària i Sant Joan de Labritja, i es creua amb el camí Vell de Sant Mateu a l´extrem nord-oriental del poble. En direcció NO, hi ha la carretera que uneix el nucli amb el de Santa Agnès de Corona i distribueix els camins de la vénda de sa Bassa Roja, com el de l´Ardiaca, cap al S, i els que, cap al N, travessen sa Tallada i Cas Serres, respectivament. En el segon tram, la carretera principal, en direcció O, creua la vénda de sa Creu fins entrar al poble de Sant Antoni, a l´alçada del Castell des Puig; en sorgeixen els camins que, cap al S, recorren les zones de Beniferri i es Fumeral. Hi ha dos serveis de línia regular d´autobús que enllacen la ciutat d´Eivissa amb el nucli de Sant Antoni, un dels quals connecta amb Santa Agnès de Corona, amb aturades en punts del poble de Sant Rafel. [VMa]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments