Sant Mateu d´Albarca - història

Sant Mateu d´Albarca

Història
El territori que amb el temps configurà el poble de Sant Mateu d´Albarca no és precisament abundant en restes arqueològiques, per la qual cosa és ben difícil poder precisar-ne els primers pobladors.

Un misteri de la història són les torres d´en Lluc (Lluc, torres d´en ), situades a la mola d´Albarca, l´extrem de la qual rep el nom de cap d´Albarca o cap des Mossons; la primera referència bibliogràfica és d´Artur Pérez-Cabrero (1909), que relaciona aquestes restes defensives amb forma de murada amb la paret que envolta la propera illa Murada, ja a la costa de Sant Miquel de Balansat. De manera tangencial s´hi referí J. Marí Cardona (1974), per situar-les prop de la cova d´en Jaume Orat, que era l´objecte del seu estudi, basant-se en un expedient del Sant Ofici de 1682, a la recerca d´un tresor. També Eduardo J. Posadas (1989) les va esmentar encara que sense poder donar una raó exacta de la seua utilitat. El 1994 s´hi realitzà una intervenció dirigida per Joan Ramon Torres, que diu que es tracta d´un tram de murada, d´uns 100 m de longitud, amb dues torres conservades, que podrien situar-se, cronològicament, entre la baixa antiguitat i els primers segles posteriors a la conquista catalana.

A mitjan dècada dels anys cinquanta del s XX José María Mañá de Angulo realitzà excavacions arqueològiques a can Callarga, amb resultats discrets.

Després de la conquista catalana de 1235 i en la relació de rafals i alqueries que varen correspondre a Benizamid, es troba el nom de Beniabarchy, que sembla que ha de correspondre a l´alqueria que després s´anomenà d´Albarca; cal pensar que aquesta alqueria, juntament amb les de Besora, Mitjana, sa Noguera i Alcalà i el rafal de Gomar, formaren la gran vénda d´Albarca, que amb el temps va esdevenir la parròquia de Sant Mateu.

Tot i les dificultats que presenta l´abrupta costa del poble, hi ha notícia que el 1552 hi desembarcaren uns setanta turcs (diu el document) i foren derrotats en arribar al pla; aquest atac és una prova que les terres eren ben conreades i poblades, perquè els enemics no atacaven les terres ermes o desertes.

A començament del s XIX, una comissió francesa encapçalada per Francesc Aragó, Jean-Baptiste Biot i José Rodríguez González s´instal·là as Campvell per tal de relacionar una nova i universal unitat de longitud, el metre, amb les dimensions de la terra, treballs que s´havien iniciat a Dunkerque. Entre octubre de 1806 i abril de 1807 també s´instal·là as Campvell, a can Lladalt, casa que després sempre s´ha conegut com casa de sa Comissió.

El 1785, Manuel Abad y Lasierra, referint-se al seu projecte d´aixecar una parròquia en aquell indret, diu: “A tramuntana de l´illa, en un extrem de la feligresia de Sant Miquel, es troba l´indret anomenat Albarca, que és una vall molt fèrtil, on les cases no es troben molt allunyades les unes de les altres. L´extensió d´Albarca és d´una llegua de llargària i mitja d´amplària: les famílies que hi viuen no són més que unes cent vuit. Un lloc tan adient i la distància que separa aquells pobladors de l´església de Sant Miquel aconsellen instituir-hi una parròquia dedicada a sant Mateu apòstol, que confinarà amb la de Santa Agnès, de nova creació”.

El 1787 ja s´havien començat les obres del temple nou; mentre duraven, se celebrava missa a la casa d´Antoni Cardona, el 2011 coneguda com ca n´Esperança, casa propera al temple; el 1796 sembla que ja s´havia acabat. És un temple de traça molt semblant a les de Sant Llorenç i Sant Carles. El primer presbiteri era molt més petit que no el que es conserva els primers anys del s XXI, ja que no comprenia gaire més que la tarima de l´altar major; el 1873 se li donà la nova forma. El porxo és posterior a 1867, amb tres arcs exteriors i cinc d´interiors, es va construir els anys 1884-1885; així, s´entén per què l´arxiduc Lluís Salvador no els pogué veure quan visità la parròquia el 1867 i no l´inclogué en la làmina que realitzà aquell any; tenen la coberta de bigues i tegells de savina i, curiosament, no hi ha pedrissos per seure-hi, com a altres esglésies. L´altar major fou reformat el 1968 i les columnes que el sostenen procedeixen d´una perforada d´un pou que es va fer al pla cercant aigua viva.

L´església té les següents capelles: a la dreta del presbiteri hi ha la capella Nova o de la Mare de Déu de Montserrat, que és la més fonda de totes i per la part exterior ressurt notablement del murs mestres; després ve la del Roser, també fonda i segurament del mateix temps que la de Montserrat, del Sant Crist i la de Sant Josep. A l´esquerra es troben les capelles del Cor de Jesús, de Sant Vicent, de la Mare de Déu del Carme, de Sant Joan i de Sant Jaume.

El campanar és d´altura considerable, però ben proporcionat a la façana principal del temple; la campana s´hi pujà l´any 1864.

Les primitives véndes del poble (1786) eren Albarca (amb 31 famílies), Rubió (21) i es Camp Vell (55), amb un total de 107 famílies. Uns pocs anys després els empadronaments ja anoten 119 famílies. El 1794 les véndes de sa Noguera i d´Alcalà apareixen amb les famílies de la desapareguda vénda des Campvell. Esporàdicament apareix la vénda de Portmany, amb famílies que, de la mateixa manera, es troben a la vénda d´Alcalà. Definitivament, la vénda de Portmany s´ha convertit en la vénda de Benimaimó. El 1860 la vénda de Cas Turs (18 famílies) se separà de les d´Albarca i des Rubió, la de Besora substituí la des Rubió (14), la vénda de Can Miquel Cires es formà amb famílies de la d´Alcalà (9) i la vénda d´Alcalà prengué el nom de Racó d´Alcalà. El 2011 les set véndes del poble són Albarca, sa Noguera, Can Miquel Cires, es Racó d´Alcalà, Besora, Cas Turs i Benimaimó.

L´antic cementeri era situat al NO de l´església, a la banda de Cas Turs; l´any 1948 el bisbe determinà que com més aviat millor se n´havia de fer un de nou, perquè el vell era massa reduït i tenia un aspecte deplorable; les obres del nou cementeri s´iniciaren cap a 1953 i s´inaugurà el 1964; està situat al pla, no gaire allunyat del temple parroquial i del pavelló esportiu polivalent. [JMC/EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments