Sant Mateu d´Albarca

Sant Mateu d´Albarca GEO Poble de l´illa d´Eivissa que pertany al municipi de Sant Antoni de Portmany. Té una població de 376 habitants segons les dades de la revisió del padró de 2008. Està ubicat al NO de l´illa, a la zona des Amunts. Limita al N amb la mar Mediterrània, al NE amb Sant Miquel de Balansat, al SE amb Santa Gertrudis de Fruitera, al S amb Sant Rafel de sa Creu, al SO amb Sant Antoni de Portmany i a l´O i NO amb Santa Agnès de Corona. El formen set véndes: Benimaimó, es Racó d´Alcalà, Besora, Cas Turs, Albarca, sa Noguera i Can Miquel Cires.


Geografia


Geomorfologia


Sant Mateu d´Albarca es troba a la part occidental des Amunts i forma part de la unitat tectònica d´Albarca, constituïda per materials especialment del cretaci inferior i del miocè de la sèrie d´Albarca. Comprèn diversos plecs tombats cap al NO i és la millor representada, ja que conforma els relleus més espectaculars. Hi ha abundància de materials carbonatats que fan que els processos exocàrstics deixin una important empremta en forma de cocons, rasclers, clotades i, molt destacadament, el pòlie d´Albarca.

En efecte, el pla d´Albarca és un pòlie, és a dir, una depressió tancada d´origen càrstic situada a 180-190 m d´altitud sobre el nivell del mar, amb una longitud màxima, en el seu major eix orientat de N/NO a S/SE, de 2 km. La superfície total és aproximadament de 2 km2. Es formà per la dissolució de les roques calcàries en un sector més o menys ovalat; al seu fons resten dipositats els sediments argilosos, mentre que a les vores, més elevades, es manté el substrat calcari. D´aquí ve la característica diferenciació entre les terres d´un vermell intens del seu interior i les blanques dels voltants.

Al voltant del pla d´Albarca hi ha diferents puigs que l´envolten, dels quals el més elevat és es Camp Vell , que té 400 m d´altitud i es troba al NO del pla, molt prop de la costa. Envoltant aquest puig hi ha altres elevacions importants: cap al S el puig de sa Cova (de 342 m), el puig d´en Pau de Dalt (de 351 m), etc. A l´E del pla d´Albarca hi ha una línia de puigs que s´inicia al cap des Rubió, que pertany a Sant Miquel de Balansat i s´allarga cap al S, fins a la serra des Forn Nou , que fa de partió entre Sant Mateu i Santa Gertrudis. El vessant E pertany a Santa Gertrudis mentre que el vessant O pertany a Sant Mateu. D´aquesta alineació de puigs es poden destacar el puig d´en Cires (308 m) i el d´en Guillem (304 m); més a l´E seguint la mateixa línia hi ha el puig de sa Raconada (307 m); formant part de la serra des Forn Nou, de N a S, es troben com a puigs més destacats es Pujol (334 m), el puig de n´Esquerrer de Dalt (335 m) i sa Torreta (348 m). Al S el més elevat és el puig d´en Tur, de 254 m.

Pel que fa a la costa, el que més abunden són els penya-segats. D´O a E se succeeixen la punta de ses Torretes, que fa de partió amb Santa Agnès de Corona, es Alls, Davall es Alls, el cap des Mossons, la cala d´Albarca, fins as racó Fosc, que fa de partió amb Sant Miquel de Balansat. Com a la major part de la costa des Amunts, els accessos a la mar són ben complicats.

Climatologia


Encara que a Sant Mateu d´Albarca no es pot dir que hi hagi una diferència climàtica destacable respecte de la resta de l´illa d´Eivissa, sí s´ha de dir que presenta algunes característiques pròpies, sobretot al pla d´Albarca. Sant Mateu forma part del clima mediterrani, d´hiverns suaus i estius càlids i secs. Les pluges es concentren bàsicament a la tardor i a la primavera. Encara que a Sant Mateu rarament es donen temperatures absolutes per sota dels 0º C, les gelades condicionen molt les plantacions que es poden fer al pla d´Albarca i fan que les oliveres, les figueres i alguns altres arbres típics del clima mediterrani tenguin una menor producció respecte a altres zones del poble. Pel que fa a les precipitacions, la mitjana anual d´Eivissa se situa per damunt dels 400 mm. Quan hom s´allunya de la costa sembla que les precipitacions augmenten lleugerament per l´efecte orogràfic que suposen els sectors muntanyencs per a la circulació de les masses d´aire.

Hidrografia


El predomini de materials calcaris diaclasats propicia un elevat grau d´infiltració, fet que dificulta la formació de cursos superficials continuats. És per això que en tota l´illa d´Eivissa tenen molta més importància les aigües subterrànies que no les superficials.

La xarxa hidrogràfica superficial de Sant Mateu d´Albarca, com a la resta de l´illa, és de caràcter torrencial, és a dir, són torrents que gairebé sempre estan eixuts ja que les pluges intenses són puntuals. Alguns dels torrents més importants són el de sa Tanca, que neix a Santa Agnès de Corona, a la partió amb Sant Mateu. En el seu recorregut cap al S, hi ha la font Nova, que es divideix formant un torrentó en direcció E i un altre, el més important, cap al S, que s´uneix al torrent de Buscastell. A Sant Mateu d´Albarca neix també, al SE, sa Llavanera , que fa de partió amb Santa Gertrudis de Fruitera. El riu de Santa Eulària també s´inicia a Sant Mateu, a la vénda de Besora, just a la partió amb Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat. Al vessant N, els torrents que es formen tenen un recorregut molt curt, ja que transcorren pels penya-segats abans d´abocar les aigües a la mar.

En el pòlie la circulació hidrogràfica és endorreica i pot arribar a inundar-se, encara que això no passa amb gaire freqüència: és el cas de la bassa d´en Casetes a la part septentrional del pòlie; aquest fet és cada vegada més espaiat des de la baixada dels nivells freàtics que ha provocat la sobreexplotació dels aqüífers. Els primers anys del s XXI no hi ha àrees humides a Sant Mateu d´Albarca, bé que n´hi ha algunes que antigament havien estat cobertes d´aigua, com és el cas del pla d´Albarca.

L´etimologia d´Albarca és d´origen àrab, significa l´estany, en què al- és l´article aglutinat. Encara hi ha gent que recorda que quan hi plovia amb abundància l´aigua hi quedava embassada. Les aigües subterrànies s´emmagatzemen als aqüífers des Amunts, on hi ha evidències d´una important circulació subterrània, però sense acumulacions importants. A Sant Mateu hi ha grans infiltracions d´aigua al pla d´Albarca, que es dirigeixen cap a altres zones de l´illa o bé vessen directament a la mar.

Els pous i les fonts que es poden trobar a Sant Mateu s´alimenten, en general, dels petits aqüífers de la zona. A la vénda de Besora hi ha el pou d´en Roig Pi juntament amb la font d´en Roig Pi (que són a la mateixa finca); el pou d´en Bassetes i el pou d´en Raconada . A la vénda de sa Noguera hi ha el pou des Trull, el de sa Noguera o d´en Perotell i el d´en Darrere Pou. A la vénda de Can Miquel Cires hi ha la font Nova; a la vénda de Cas Turs, el pou d´en Jordi, antigament conegut com pou Gran , i a la vénda de Benimaimó, el pou d´en Vinya, entre d´altres. As Camp Vell també hi ha un seguit de canals subterranis que condueixen l´aigua de pluja cap a un safareig on quedava emmagatzemada per ser utilitzada posteriorment. A més d´això, as Camp Vell hi ha el pou des Camp Vell, que ha estat restaurat, i és en una zona de feixetons.

Biogeografia


La característica bàsica de la vegetació natural de Sant Mateu d´Albarca és el predomini de la flora mediterrània. Els arbres i els arbustos són de fulla perenne, la majoria d´espècies presenta algun tipus d´adaptació per a l´estalvi d´aigua i per resistir la sequera estival. El naixement de la vegetació és lent i la presència d´espècies adaptades als llocs especials, de gran valor ambiental.

Els pinars representen la formació vegetal més estesa as Amunts, i per tant també a Sant Mateu, seguits de la brolla de romaní i de cepell. La brolla és una vegetació arbustiva no gaire alta i de fullatge poc dens, que permet el pas de la llum del sol fins al nivell de la terra. Aquesta vegetació està adaptada per estalviar aigua, per la qual cosa presenta fulles estretes i revolutes (xeròfits ericoides), petites i coriàcies (xeròfits esclerofil·les) o blanes i capaces de marcir-se i de tornar-se a refer (xeròfits malacofil·les). La brolla a Sant Mateu d´Albarca està representada principalment pel romaní, el cepell, la mata, el coscoll o la bellotera borda i el raspall, entre d´altres. També nombroses, encara que en menor mesura, hi són l´estepa negra, l´estepa borda i l´estepa blanca. En alguns llocs, també hi destaquen l´argelaga i la ginesta.

Pel que fa a la vegetació forestal autòctona, a part del pi bord, també s´ha de parlar de la savina i del ginebre. Localment, a les obagues i a les zones humides, hi ha arbustos com el bruc, la murta, l´arbocer, l´argelaga verda o el coscoll. En aquestes zones la vegetació és més densa i alta i s´aproxima més a una màquia. Al llit de les torrenteres hi ha baladres, l´enfiladissa vidriella, l´arínjol i l´esbarzer o braser, mentre que a la zona dels penya-segats, a causa de la formació d´un microclima més ombrívol i humit als cingles i relleixos, hi ha espècies endèmiques. Algunes d´aquestes plantes són la ginesta, la frígola de penyal, la llentiera borda, l´herbacol o penyalera, l´escard de penya, el claveller de penyal i el palmer, entre d´altres.

A les àrees agrícoles també hi ha una vegetació autòctona i introduïda que dóna color al camp, com és el cas de la ravenissa blanca, la ravenissa groga, el llevamà o el bolig.

Població


Sant Mateu representa el 0,29 % de la població total de l´illa d´Eivissa i l´1,73 % de la població total del municipi de Sant Antoni de Portmany. La principal característica de la població és la dispersió a causa del seu caràcter rural. Les xifres de població no han sofert grans canvis, bé que es va reduïr entre 2000 i 2009. El nucli únicament comptava amb dotze habitants, segons dades de la revisió del padró de 2009. La zona del poble que té una major densitat de població és l´àrea del pla de Sant Mateu, que a causa de la riquesa de la seua terra i d´una orografia més favorable va ser una de les primeres zones a poblar-se.

La majoria d´habitants del poble són nascuts a l´illa d´Eivissa encara que hi ha una presència d´habitants nascuts a països de la Unió Europea. Durant la dècada dels anys setanta del s XX hi va haver molta gent del poble que es va establir a ses Païsses (Sant Antoni de Portmany) i as Puig d´en Valls. Molta d´aquesta població abandonà el camp per dedicar-se al sector serveis, que començava a desenvolupar-se a l´illa, fet que significà que la població d´aquest i d´altres pobles del voltant disminuís.

Activitats econòmiques


Sant Mateu d´Albarca ha estat un poble on, com a la resta de l´illa, la principal activitat econòmica ha estat tradicionalment l´agricultura familiar de subsistència, a causa dels factors físics propis del medi i dels factors humans.

Els primers anys del s XXI l´activitat agrícola de la zona és moltes vegades a temps parcial. La principal característica és que es tracta d´una agricultura de secà, típica del clima mediterrani càlid i sec. S´hi practica la clàssica trilogia mediterrània de cultius: cereals, vinya i olivera, a més de l´expansió de l´arboricultura de secà, molt estesa a Sant Mateu, com és l´ametller, la figuera i el garrover. Al pla de Sant Mateu, on les gelades durant l´hivern castiguen durament l´arbratge, hi ha molta vinya, també hi ha plantacions d´oliveres, figueres i algun fruiter. A això, s´hi han de sumar els llegums de secà: faves, pèsols, veça, llenties i guixes.

Pel que fa a la ramaderia, és de caràcter familiar, amb cabres i ovelles i animals de corral com l´aviram, conills i porcs.

A Sant Mateu, fins a les darreres dècades del s XX, s´aprofitaven tots els recursos naturals disponibles; a partir de la pedra viva calcària dels puigs, obtenien calç als forns per a aquest fi que encara es poden observar pels boscos, la majoria en condicions d´abandonament total; la primera dècada del s XXI, a la zona des Camp Vell, encara hi ha vestigis del que havien estat cases d´abelles. Els boscos eren explotats per a l´obtenció de carbó i fusta. També feien pega, per a la qual cosa utilitzaven els forns de pega, i hi havia famílies que practicaven la pesca de cala com a activitat complementària a les altres per ajudar-se.

Pel que fa a les activitats econòmiques del sector secundari, Sant Mateu té dos dels tres cellers de vi que es comercialitzen a l´illa: Sa Cova i Can Maimó. A més d´això, té el forn de Can Blai, que distribueix pa i altres productes de rebosteria eivissenca.

Pel que fa a les activitats terciàries, tradicionalment Sant Mateu no ha estat un poble on el turisme s´hagi desenvolupat gaire per les seues característiques físiques; té una costa amb penya-segats i això l´ha preservat del turisme de masses existent en altres punts de l´illa que busca sol i platja. Però els darrers anys del s XX un nou tipus de turisme s´hi desenvolupà: el turisme d´interior o l´agroturisme. Aquest tipus de visitant busca espais allunyats de la multitud aprofitant els paisatges de l´interior de l´illa. A Sant Mateu hi ha l´hotel rural Astarté, prop de la partió amb Sant Miquel. Al nucli del poble hi ha dos restaurants que estan oberts tot l´any.

També s´ha de parlar dels serveis socials del poble, situats darrere de l´església, amb un centre social inaugurat el 2009; a més, Sant Mateu compta amb una de les poques escoles unitàries que encara resten a l´illa, així com una pista poliesportiva, on cada any se celebra la Festa des Vi.

Pel que fa a les comunicacions de Sant Mateu amb la resta de l´illa, es caracteritzen per ser carreteres secundàries o antics camins que no tenen gaire trànsit però estan asfaltats. Hi ha la carretera PM 804-1, que uneix Sant Mateu amb el nucli de Santa Gertrudis, després hi ha un camí que uneix Sant Mateu amb Santa Agnès, així com el de Sant Mateu a Sant Miquel. Tots pertanyen a la xarxa de carreteres secundàries de l´illa.

Ordenació territorial


Sant Mateu està dins la zona des Amunts, espai protegit per la Llei d´espais naturals (LEN) que va aprovar el Govern Balear l´any 1991. Aquesta llei permet construir sempre que es compleixin els requisits, com és la superfície en m2 i una cota determinada, encara que preveu un creixement màxim del poble de fins a un 10 %. El 60 % del municipi de Sant Antoni de Portmany, al qual pertany Sant Mateu, està protegit per aquesta llei. A més, es Amunts formen part de l´àrea natural d´especial interès (ANEI) més gran i variada de l´illa, i també de l´àrea rural d´interès paisatgístic (ARIP).

L´any 1999 el Parlament Balear va aprovar la Llei de directrius d´ordenació territorial (DOT) amb l´objectiu de retallar el creixement urbanístic previst als plans municipals, que quedaren obsolets i preveien uns creixements urbanístics desmesurats.

Transformacions de l´espai


Es pot dir que Sant Mateu d´Albarca és un dels pobles de l´illa que més bon estat de conservació presenta; el seu paisatge ha canviat molt poc si es compara amb els grans canvis que ha sofert la majoria del paisatge illenc, però tampoc no s´ha salvat de l´especulació urbanística. A la zona des Camp Vell, s´havien construït petites cases de pedra, com si fossin antigues cases pageses en estat d´abandonament, que varen ser declarades il·legals ja que havien estat fruit de l´especulació urbanística; per sentència judicial foren derruïdes el 2009.

L´Ajuntament de Sant Antoni de Portmany i el Consell Insular hi han portat a terme obres poc adients amb l´entorn en asfaltar multitud de camins, que han esdevengut més insegurs i perillosos perquè tenen un traçat moltes voltes difícil i perquè l´asfalt propicia que s´hi circuli a major velocitat.


Societat

El poble de Sant Mateu d´Albarca s´ha dedicat principalment a l´agricultura, com la majoria dels pobles des Amunts. La gent que els primers anys del s XXI continua treballant la terra és en la seua majoria la mateixa que ho feia anys enrere, o els seus hereus, però com a feina complementària, ja que molts d´ells tenen altres ocupacions. Sant Mateu té poca població i és a la zona del pla d´Albarca, una de les àrees més fèrtils del poble, on hi ha una major densitat.

Cap als anys setanta del s XX el poble començà a perdre població, fet que va coincidir amb el desenvolupament turístic de l´illa. Moltes cases, bé per falta d´hereus o bé perquè la gent va buscar noves oportunitats a les àrees turístiques de l´illa, es varen deshabitar, la qual cosa va fer que acabassin en ruïnes. Algunes altres varen ser comprades per estrangers que buscaven una àrea tranquil·la i, atrets per la bellesa del paisatge, es varen instal·lar a Sant Mateu; la colònia estrangera hi és relativament nombrosa.

A part de treballar les terres planes del poble, anys enrere es treia profit a tot, els boscos es treballaven per treure´n carbó, calç o encrità a través de forns i sitges, així com per vendre´n la fusta. Entre les majors hisendes hi ha can Tonió de Dalt a la vénda de Besora, can Ramon d´Albarca a la vénda d´Albarca, can Trull Cova a la vénda des Racó, can Bonet a la vénda de sa Noguera o sa Barda a la vénda de Cas Turs.

Hi havia gent del poble que anava a pescar a la cala d´Albarca, però a diferència dels pobles vesins com Santa Agnès o Sant Miquel, els escars no eren gaire nombrosos. En queden restes a la zona de la costa coneguda com es Ullals i se sap que els de can Ramon tenien un escar a la zona coneguda com sa Gravada. Els de can Vicent d´en Lluc també en tenien un a la part de ponent de la costa de davall s´Arenal però, com passà a la resta, la mar el va destruir. Els de can Lluquinó també tenien un escar just al costat de la font des Puntó.

Encara que la majoria de la població era autosuficient, els vesins havien d´ajudar-se ja que no totes les cases del poble tenien molins de blat o trulls. Cases que tenien trulls eren can Bonet, es Trull (que també en tenia de blat), can Guillem, can Partit, es Porxo o sa Cova, entre d´altres. També hi havia molí de blat a can Cova. Quan es necessitava un fuster s´anava a cas Vildo o a can Xico. Mariano d´en Ramon també treballava de fuster a can Pujol, fins que es va casar, i Pep de can Cires sabia fer llaüts. Tres germans de can Lluc, Joan, Vicent i Pep, foren mestres d´aixa, però de joves deixaren el poble per anar a Vila a treballar a les drassanes, encara que un dels germans va treballar també pel seu compte. La gent del poble, quan necessitava tallar-se els cabells, anava a can Pep de Missa de la vénda de Besora. Hi havia dones que cosien: a la vénda de Besora, a can Pere Murtera i a can Cova Camp, i a can Cires, totes les dones de la casa. El darrer fosser, mentre es va utilitzar el cementeri vell situat just al darrere de l´església, fou Vicent de can Perotell, que vivia a la vénda de sa Noguera. L´any 1964 es va estrenar el cementeri nou, que no és gaire lluny de l´església, passat can Cires.

Cap dels capellans que ha dit missa al poble no hi ha nascut, però n´hi va haver que deien missa a altres bandes i havien nascut a Sant Mateu; així, a sa Barda va néixer Antoni Torres Riera i a ca n´Esquerrer, Miquel Torres Cardona.

La gent comprava a la botiga de Can Casetes, just al costat de l´església, que el 2011 és un bar-restaurant, o a Can Cires; també as Mallol, a Can Tonió, o a Can Gibert, que pertany a la vénda de Benimaimó. Les escoles del poble primer havien estat a can Pujol, on estudiaven les al·lotes, i a can Pep de Missa, els al·lots. Després es feren dues escoles dites, oficialment, Sant Mateu de Dalt, la més propera a l´església, i Sant Mateu de Baix. El 2011 la primera serveix de centre per a l´associació de vesins del poble i la segona és l´única escola pública de Sant Mateu. De can Trull Cova va sortir una mestra d´escola, Catalina Riera Bonet, però la varen enviar a Santa Agnès de Corona i després a Sant Rafel de sa Creu.

El poble també compta amb un centre social construït vora l´església.

Fa alguns anys a Sant Mateu sorgiren dos cellers que comercialitzen el vi: Sa Cova i Can Maimó, que prenen el nom de la finca a què pertanyen. Això ha fet que Sant Mateu sigui el poble vinícola més important de l´illa i a mitjan mes de desembre s´hi organitza la Festa des Vi, a la qual assisteix multitud de gent d´arreu de l´illa. El poble també compta amb un establiment turístic: l´hotel rural Astarté, dos bars-restaurants al centre de la població, Can Casetes i Can Cires, una associació de vesins, un centre social obra de l´arquitecta Inés Vidal i una pista poliesportiva. [MaTT]


Història

El territori que amb el temps configurà el poble de Sant Mateu d´Albarca no és precisament abundant en restes arqueològiques, per la qual cosa és ben difícil poder precisar-ne els primers pobladors.

Un misteri de la història són les torres d´en Lluc (Lluc, torres d´en ), situades a la mola d´Albarca, l´extrem de la qual rep el nom de cap d´Albarca o cap des Mossons; la primera referència bibliogràfica és d´Artur Pérez-Cabrero (1909), que relaciona aquestes restes defensives amb forma de murada amb la paret que envolta la propera illa Murada, ja a la costa de Sant Miquel de Balansat. De manera tangencial s´hi referí J. Marí Cardona (1974), per situar-les prop de la cova d´en Jaume Orat, que era l´objecte del seu estudi, basant-se en un expedient del Sant Ofici de 1682, a la recerca d´un tresor. També Eduardo J. Posadas (1989) les va esmentar encara que sense poder donar una raó exacta de la seua utilitat. El 1994 s´hi realitzà una intervenció dirigida per Joan Ramon Torres, que diu que es tracta d´un tram de murada, d´uns 100 m de longitud, amb dues torres conservades, que podrien situar-se, cronològicament, entre la baixa antiguitat i els primers segles posteriors a la conquista catalana.

A mitjan dècada dels anys cinquanta del s XX José María Mañá de Angulo realitzà excavacions arqueològiques a can Callarga, amb resultats discrets.

Després de la conquista catalana de 1235 i en la relació de rafals i alqueries que varen correspondre a Benizamid, es troba el nom de Beniabarchy, que sembla que ha de correspondre a l´alqueria que després s´anomenà d´Albarca; cal pensar que aquesta alqueria, juntament amb les de Besora, Mitjana, sa Noguera i Alcalà i el rafal de Gomar, formaren la gran vénda d´Albarca, que amb el temps va esdevenir la parròquia de Sant Mateu.

Tot i les dificultats que presenta l´abrupta costa del poble, hi ha notícia que el 1552 hi desembarcaren uns setanta turcs (diu el document) i foren derrotats en arribar al pla; aquest atac és una prova que les terres eren ben conreades i poblades, perquè els enemics no atacaven les terres ermes o desertes.

A començament del s XIX, una comissió francesa encapçalada per Francesc Aragó, Jean-Baptiste Biot i José Rodríguez González s´instal·là as Campvell per tal de relacionar una nova i universal unitat de longitud, el metre, amb les dimensions de la terra, treballs que s´havien iniciat a Dunkerque. Entre octubre de 1806 i abril de 1807 també s´instal·là as Campvell, a can Lladalt, casa que després sempre s´ha conegut com casa de sa Comissió.

El 1785, Manuel Abad y Lasierra, referint-se al seu projecte d´aixecar una parròquia en aquell indret, diu: “A tramuntana de l´illa, en un extrem de la feligresia de Sant Miquel, es troba l´indret anomenat Albarca, que és una vall molt fèrtil, on les cases no es troben molt allunyades les unes de les altres. L´extensió d´Albarca és d´una llegua de llargària i mitja d´amplària: les famílies que hi viuen no són més que unes cent vuit. Un lloc tan adient i la distància que separa aquells pobladors de l´església de Sant Miquel aconsellen instituir-hi una parròquia dedicada a sant Mateu apòstol, que confinarà amb la de Santa Agnès, de nova creació”.

El 1787 ja s´havien començat les obres del temple nou; mentre duraven, se celebrava missa a la casa d´Antoni Cardona, el 2011 coneguda com ca n´Esperança, casa propera al temple; el 1796 sembla que ja s´havia acabat. És un temple de traça molt semblant a les de Sant Llorenç i Sant Carles. El primer presbiteri era molt més petit que no el que es conserva els primers anys del s XXI, ja que no comprenia gaire més que la tarima de l´altar major; el 1873 se li donà la nova forma. El porxo és posterior a 1867, amb tres arcs exteriors i cinc d´interiors, es va construir els anys 1884-1885; així, s´entén per què l´arxiduc Lluís Salvador no els pogué veure quan visità la parròquia el 1867 i no l´inclogué en la làmina que realitzà aquell any; tenen la coberta de bigues i tegells de savina i, curiosament, no hi ha pedrissos per seure-hi, com a altres esglésies. L´altar major fou reformat el 1968 i les columnes que el sostenen procedeixen d´una perforada d´un pou que es va fer al pla cercant aigua viva.

L´església té les següents capelles: a la dreta del presbiteri hi ha la capella Nova o de la Mare de Déu de Montserrat, que és la més fonda de totes i per la part exterior ressurt notablement del murs mestres; després ve la del Roser, també fonda i segurament del mateix temps que la de Montserrat, del Sant Crist i la de Sant Josep. A l´esquerra es troben les capelles del Cor de Jesús, de Sant Vicent, de la Mare de Déu del Carme, de Sant Joan i de Sant Jaume.

El campanar és d´altura considerable, però ben proporcionat a la façana principal del temple; la campana s´hi pujà l´any 1864.

Les primitives véndes del poble (1786) eren Albarca (amb 31 famílies), Rubió (21) i es Camp Vell (55), amb un total de 107 famílies. Uns pocs anys després els empadronaments ja anoten 119 famílies. El 1794 les véndes de sa Noguera i d´Alcalà apareixen amb les famílies de la desapareguda vénda des Campvell. Esporàdicament apareix la vénda de Portmany, amb famílies que, de la mateixa manera, es troben a la vénda d´Alcalà. Definitivament, la vénda de Portmany s´ha convertit en la vénda de Benimaimó. El 1860 la vénda de Cas Turs (18 famílies) se separà de les d´Albarca i des Rubió, la de Besora substituí la des Rubió (14), la vénda de Can Miquel Cires es formà amb famílies de la d´Alcalà (9) i la vénda d´Alcalà prengué el nom de Racó d´Alcalà. El 2011 les set véndes del poble són Albarca, sa Noguera, Can Miquel Cires, es Racó d´Alcalà, Besora, Cas Turs i Benimaimó.

L´antic cementeri era situat al NO de l´església, a la banda de Cas Turs; l´any 1948 el bisbe determinà que com més aviat millor se n´havia de fer un de nou, perquè el vell era massa reduït i tenia un aspecte deplorable; les obres del nou cementeri s´iniciaren cap a 1953 i s´inaugurà el 1964; està situat al pla, no gaire allunyat del temple parroquial i del pavelló esportiu polivalent. [JMC/EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments