Sant Ciríac

Sant Ciríac CULT POP El dia 8 d´agost, dia de Sant Ciríac, se celebren les Festes de la Terra que commemoren la conquista catalana, que tengué lloc aquest mateix dia de 1235. Segons conta Joan Marí Cardona, aquesta festa inicialment estava dedicada a santa Tecla, patrona de l´església tarragonina. Hi ha constància que des del s XVI ja se celebrava la processó del dia de Sant Ciríac que, amb alguna modificació, encara es fa la primera dècada del s XXI, des de la catedral a la petita capelleta d´aquesta advocació, que va aixecar l´Ajuntament el 1754 en el lloc on la tradició conta que els soldats catalans pogueren entrar —mercès a la traïció del germà del cabdill moro—; així conqueriren l´almudaina, darrer recinte fortificat àrab de Dalt Vila. A la plaça del Mirador de l´Ajuntament hi ha el monument que és una reproducció del sepulcre de Guillem de Montgrí, arquebisbe electe de Tarragona; l´original és a la catedral de Girona. Aquest és el lloc on, després de la missa major i de la processó fins a la capella de Sant Ciríac, es porta a terme un homenatge institucional a l´arquebisbe electe que envià les tropes catalanes a conquerir les Pitiüses, amb entrega de flors que representen la senyera catalana. La tarda d´aquest dia, que tradicionalment sempre havia estat considerat com de mitja festa, se celebra una berenada popular al puig des Molins, vora les platgetes de s´Aranyet, es salt de s´Ase i sa cova de ses Dones. El camí o carrer que porta cap a aquesta part de la costa eivissenca porta el nom de camí de sa Berenada. És un acte concorregut, amb música i xarangues i sense actes institucionals. A la nit es dispara el castell de focs d´artifici que clou les Festes de la Terra. De forma pionera a les Balears, el Consell Insular va declarar les Festes de la Terra com a festes d´interès cultural (FIC), amb expedient incoat el 25 de setembre de 2006, aprovat per Ple el 14 de juny de 2007 i publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 122, d´11 d´agost de 2008. Des del punt de vista lingüístic, ha d´observar-se que encara que la forma estàndard d´aquest nom propi s´ha d´escriure Ciríac, amb tres síl·labes, la parla popular de l´illa fa un fals diftong, segurament per influència castellana, i la converteix en paraula bisíl·laba i aguda. També és comuna la forma castellana Ciriaco pronunciada amb fonètica catalana o, amb la mateixa fonètica, “Celieco”. [CSC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments