Sant Carles de Peralta

Sant Carles de Peralta Poble de l´illa d´Eivissa, del terme municipal de Santa Eulària des Riu, situat a l´E de l´illa. Limita al N amb Sant Vicent de sa Cala i Sant Joan de Labritja, ambdós del terme municipal d´aquest últim nom, a l´E amb la mar, al SO amb Santa Eulària des Riu i al NO amb Sant Llorenç de Balàfia, també del terme de Sant Joan de Labritja. De N a S, s´estén des del coll des Moro, situat dins la vénda des Figueral, fins a la punta Arabí. Les véndes d´aquest poble són: es Figueral, Atzaró, Morna i Peralta.

Història
El territori que després conformà aquesta parròquia formava part del quartó de Santa Eulària o del Rei i n´era una gran comarca, amb la denominació de vénda de Peralta. El terme parroquial es troba enclavat dins del territori de l´antiga cavalleria de Peralta, documentada des de 1465, però que existia des de l´edat mitjana, quan Margarida Joan demostrà que n´era la legítima propietària per successió de Ramon de Velario, antigament governador d´Eivissa. Encara que no s´han trobat documents prou clars, cal pensar que algun dels primers cavallers fou de cognom Peralta i així la cavalleria pogué prendre´n el nom. El distintiu o cognom “de Petra Alta”, sense referències a la cavalleria, se sol trobar als s XIV i XV. En línies generals, la cavalleria de Peralta i Morna abastava tot el territori que el 2011 correspon a les parròquies de Sant Vicent de sa Cala i de Sant Carles, exceptuant la vénda d´Atzaró. Consta que la cavalleria de Peralta havia estat instituïda pel rei Jaume II. La parròquia de Sant Carles fou creada l´any 1785 arran de la publicació de l´edicte de la constitució de les parròquies d´Eivissa i de Formentera pel bisbe Manuel Abad y Lasierra, primer bisbe d´Eivissa; l´edicte diu el següent: “A la banda de llevant de l´illa d´Eivissa, davant l´illot de Tagomago, existeix un territori molt fèrtil, de devers una llegua d´extensió, anomenat es Figueral, molt despoblat perquè es troba allunyat de la vicaria de Santa Eulària. Ha semblat convenient de fer-hi una parròquia de nova erecció, que es dedicarà a sant Carles, i el terme que se li assigna, actualment sols d´unes vuitanta famílies, té totes les possibilitats de poblar-se ben aviat”. Publicat l´edicte, tot seguit començà la construcció del temple parroquial però no s´aixecà as Figueral com deia el decret, sinó que s´elegí el centre del terme parroquial, a Peralta, al lloc conegut sovent com el rotlo de Peralta. No se sap quan s´acabà l´església, però cal suposar que a la darreria del s XVIII ja es trobava en funcions. El porxo així com el campanar de paret i la casa rectoral són posteriors. L´església de Sant Carles és considerada com una de les tres de més elegant traça, junt amb les de Sant Llorenç i Sant Mateu. També es diu que totes tres foren dirigides pel mateix mestre picapedrer, sense cap altre fonament que la semblança exterior i interior que presenten. És una església de traça rectangular (20,5 m x 7,20 m x 9 m d´alt) amb terrat a dos vessants, amb volta de canó i set capelles. El retaule de dos cossos de l´altar major i les talles, els llenços i els llibres de l´arxiu parroquial foren cremats el 1936. Les primeres véndes (1785) de la nova parròquia eren: Peralta i rotlo de Peralta (29 famílies), Terrassona, puig Verd i Benisait (18), es Figueral (28), Morna (28), Canavall, Atzaró, es Savinar i Montserrat (30), en total eren 150 cases o famílies amb 608 persones; els noms d´aquestes véndes que detallen tots els indrets no foren la denominació final que varen tenir i que aviat es convertiren en quatre, que el 1840 tenien les següents cases: Atzaró (30 famílies), Morna (47), es Figueral (65) i Peralta (58), amb un total de 1.141 persones. El 1860, segons dades de l´arxiduc Lluís Salvador d´Àustria, els feligresos eren 1.222. Al peu del puig de s´Argentera es troben situats els pous i les restes de les mines que foren especialment explotades la segona part del s XIX. Hi ha pous a la banda de Santa Eulària i a la de Sant Carles. [JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments