Sant Antoni de Portmany, municipi de

Sant Antoni de Portmany, municipi de El terme municipal de Sant Antoni de Portmany s´estén per tot el sector NO de l´illa d´Eivissa. Limita amb els municipis de Sant Josep de sa Talaia al SO (amb el qual comparteix la gran badia en què s´ubica el port), de Santa Eulària des Riu a l´E, de Sant Joan de Labritja al NE i d´Eivissa al S. La seua superfície és de 12.662 ha repartides entre les diverses parròquies i nuclis de població. Segons l´Institut Nacional d´Estadística, la població l´1 de gener de 2007 era de 21.039 habitants, de manera que era el tercer municipi d´Eivissa quant a població. Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de sa Creu, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d´Albarca són els pobles que formen el municipi. Sant Antoni és el més gran, amb 4.089 ha, i és el centre administratiu del municipi. El segueixen Sant Rafel amb 3.886 ha i, finalment, Santa Agnès i Sant Mateu (2.236 ha i 2.451 ha, respectivament).

Societat
Al llarg de la segona meitat del s XX Sant Antoni ha passat de ser una societat rural, preindustrial i marcada per la influència de l´Església, a una societat postindustrial de serveis. El s XXI continua la tendència al creixement de la població i la concentració urbana. Si l´any 2000 el municipi reunia un total de 15.775 habitants, dels quals 11.544, a la vila, el 2009 en sumava 21.852 i la vila de Sant Antoni, amb 16.747, concentrava més del 76 % de tota la població del municipi, gairebé el 98 % de tota la reunida en nuclis. De la primera etapa es conserva una rica tradició oral, amb llegendes tan antigues com les de Santa Agnès (s XVI) o la cova d´en Jaume Orat i recerca de tresors, nascudes entre els s XVI i XVII, a més de l´extraordinari patrimoni constituït per les danses, les cançons, les tradicions i les cases pageses. Hans Jacob Noeggerath , conegut a la pagesia com “Jaume es pagès”, va fer un recull de contes que son pare, en morir el fill, entregà a Josep Roure-Torent , qui posteriorment en va fer una selecció i els publicà a Mèxic amb el títol Contes d´Eivissa. Per posar uns exemples de casament rural a cada poble, es poden assenyalar uns conjunts de dues cases, com el de Beniferri (Sant Rafel, vénda de sa Creu), els de can Mossonet de sa Torre-can Lluc Joanet, de can Reial-can Pep Mosson (Sant Antoni, vénda de sa Vorera i des Fornàs, respectivament), can Trull-can Sardina (Santa Agnès, vénda de Sant Gelabert) i el format pels tres casaments de can Collet-can Pereta-can Joan Cova (Sant Mateu, vénda d´Albarca). Entre les cases aïllades que més figuren en els llibres d´arquitectura, es troben can Vicent Prats i can Pep Prats (Sant Antoni, vénda de sa Vorera), can Gorra i can Costa (Santa Agnès, la primera a la vénda des Pla de Corona, amb vista sobre ses Margalides, i la segona a la vénda de ses Rotes), can Lluquinet, cas Bonets i can Tonió (Sant Mateu, pla d´Albarca, véndes de cas Turs i de Besora, respectivament), can Gaspar des Fornàs, can Tomàs i can Mestre (Sant Rafel, la primera a la vénda des Fornàs i les dues darreres a la de sa Creu). Un altre element tradicional, memòria d´una predicació quaresmal extraordinària, abans considerada un gran esdeveniment a l´Eivissa rural, és la capelleta de missió que fa de partió entre Santa Agnès, Sant Mateu i Santa Gertrudis, amb forma de pou, coberta de volta i creu a l´interior. Més moderna és la capella-ermita al cim de sa Talaia de Sant Antoni (1942), construïda com a resguard de la imatge de la Mare de Déu del Roser regalada a la fundadora del col·legi de les Trinitàries a la vila de Portmany. En transició cap a una nova societat inspirada en models de vida social urbana, es pot considerar el fet del naixement de la Societat Esportiva Portmany (1923), creada i presidida per Blai Perelló, funcionari mallorquí que exercí de faroner a Sant Antoni; el seu objectiu bàsic era el foment del futbol, però també organitzava actes festius i balls de saló. Molt posterior i dirigida als joves, però amb una inspiració semblant, esportiva i cultural, és l´associació Ca Nostra (1972). L´any següent (març de 1973) es creà una junta gestora encarregada d´impulsar el Club Nàutic i negociar la instal·lació de molls flotants en el port; el 1990 reberen en concessió uns terrenys guanyats a la mar i se´n construí la seu social a l´edifici inaugurat el 1993 i reformat poc després pels arquitectes Salvador Roig Planells i Xavier Pallejà, autors també de la casa Ortega Marín a Sant Rafel, de 1995. La represa del turisme havia atret cap a Sant Antoni nous intel·lectuals i artistes, però sobretot escriptors, com Ignacio Aldecoa i la seua esposa Josefina Rodríguez Aldecoa , que s´instal·laren al poble juntament amb Rafael Azcona , Fernando-Guillermo de Castro i altres. Entre els artistes cal citar els ballarins Maria Martín i Paco Torres, que obriren i dirigiren una escola de dansa al poble, així com les tres generacions de la família d´escultors Hormigo. Amb el desenvolupament econòmic, també el món de la cultura s´ha enriquit amb les aportacions de persones del mateix municipi. El més reconegut i condecorat va ser el canonge arxiver Joan Marí Cardona , nascut a Sant Rafel; del mateix poble i també mossènyer és Josep Planells Bonet , que hi ha fet una labor notable. Més joves són Nito Verdera i Marià Torres Torres, un dels pocs doctors universitaris de l´illa. La vila pren cada vegada més aires urbans, i l´imaginari col·lectiu ha volgut retre homenatge simbòlic a un personatge paradigmàtic del camp eivissenc amb la figura des Verro, que representa un jove pagès fent un uc, obra de l´escultor Guillem Terrassa. Un altre monument urbà, inaugurat 12 d´octubre de 1992, fa referència a les investigacions de Nito Verdera sobre els orígens de Cristòfol Colom; representa el vessant llegendari del personatge, en un projecte de l´escultor Antoni Hormigo Escandell i els arquitectes Julio Bauzá i Julio Ojeda: un ou de formigó amb una alçada de 6 m, a l´interior del qual hi ha una representació en ferro de la nau Santa Maria. Ja del s XXI, és el bust de Joan Marí Cardona a Sant Rafel, obra de l´Hormigo més jove, també autor del monument als saliners a Sant Francesc de ses Salines. En tot el municipi s´ha millorat el mapa escolar i la vila compta amb un institut de secundària, bé que el 2011 se n´està finalitzant un segon. Sant Antoni s´ha dotat també de centres culturals, com el de Sa Punta des Molí i el del molí d´en Simó, i el nucli de Sant Rafel compta amb el de can Portmany i ha estat declarat zona d´interès artesanal (ZIA) el 1990. També la major capacitat adquisitiva de residents i visitants temporals ha permès l´obertura de galeries d´art (Es Llimoner i Vallribera). A Sant Antoni té residència d´estiu la duquessa d´Alba, que va ser reconeguda pel Consell Insular amb el Premi Tanit 2005; un altre ha estat el músic romanès Michael Cretu, que l´any 2009 va veure enderrocar per ordre judicial la mansió de Corona que li servia d´habitatge i d´estudi de gravació. Però la imatge internacional més estesa del poble és la de ser meta paradigmàtica d´un turisme jove, sobretot britànic, a la recerca d´un divertiment desenfrenat, amb un turisme d´estacionalitat cada vegada més acusada. Tanmateix, en començar el s XXI, el turisme de tercera edat permet mantenir oberts uns establiments durant la temporada baixa. L´aspecte més destacat del primer decenni del s XXI és el de les obres públiques realitzades o en projecte, com la nova estació d´autobusos i l´adaptació del port a les noves normes de seguretat de la Unió Europea, la nova carretera a Sant Antoni, la xarxa de conducció de gas de Dénia a Mallorca, la connexió de les dessaladores de Sant Antoni, Eivissa i Santa Eulària, que es va adjudicar el maig de 2009, obra que inclou la instal·lació de canonades i la construcció de dipòsits reguladors a fi de distribuir l´aigua als pobles, entre els quals hi ha Sant Rafel, i la posada en funcionament del nou centre mèdic el febrer de 2010. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments