Sant Agustí des Vedrà

Sant Agustí des Vedrà Poble del municipi de Sant Josep de sa Talaia. Té una extensió aproximada de 35,5 km2. S´anomena des Vedrà per la denominació del puig on es va situar el temple parroquial i s´establí el primer nucli urbà. Els seus confins confronten per tramuntana i ponent amb la mar, comprenent una extensa franja de costa des de l´interior de la badia de Portmany i fins a cala Molí, incloses les illes de sa Conillera, de s´Espartar, des Bosc i de ses Bledes; a migjorn, limita amb el poble de Sant Josep de sa Talaia i, a llevant, amb l´anterior i el de Sant Antoni de Portmany.

Geografia
Espai físic
El torrent de Sant Agustí, que neix al coll de sa Llosa, entre la costera de sa Talaia de Sant Josep i la serra d´en Nebot, travessa el poble de Sant Agustí de migjorn a tramuntana amb una conca de 15,35 km2 i divideix el poble en dues grans extensions anomenades véndes: a l´E, Deçà Torrent i a l´O, Dellà Torrent . La vénda de Deçà Torrent, de N a S, des de la badia de Portmany va guanyant altura amb petits turons com el puig de n´Alis, el puig Redó (93 m), el puig des Rafals (101 m), el puig d´en Lluc (155 m), el puig des Vedrà (143 m), el puig d´en Guerxo (226 m), el puig d´en Fuster (173 m) i arriba al cim de la serra d´en Racó (275 m); entremig hi queden incloses petites valls que van prenent la denominació de les principals propietats antigues de cada lloc: Cala de Bou, ses Fontanelles, sa Serra, vinya d´en Tries, es Pla, na Pere Botja, sa Creueta, can Racó, etc. La vénda de Dellà Torrent, amb una extensió aproximada d´uns 21 km2 i amb més altitud a la part S i central, està emmarcada a l´entorn de les serres del puig de s´Avenc (338 m), sa Barda (255 m), d´en Curtet (244 m) i d´en Sendic (217 m). Per la part de ponent, es va apropant a la mar amb suaus desnivells i algun petit turó com la serreta de n´Agustí (190 m), el puig de ses Rotes (218 m), el puig de Mar (138 m), el pujol Gros (114 m) i el puig des Delfí (81 m); passada la plana de ses Roques Males, a la part de tramuntana hi ha la serra d´en Vinya (97 m), el puig de sa Roca (95 m), el puig de s´Argila (72 m), el puig d´en Guillem (89 m) i la serreta des Caló (39 m). Repetint el mateix recorregut de migjorn a tramuntana, obertes a la mar amb alguns torrents, apareixen les petites valls de Cala Molí, amb el torrent del mateix nom que porta les aigües des de sa Talaia, sa Picossa i cas Nadals; planes de Mar i de Cala Tarida separades pel torrent de sa Fontassa, i més cap a tramuntana, passat el coll de sa Teia, ses Roques Males, Comte, la Bassa i ses Planes (espai dividit en dues parts pel camí Vell d´anar a la Bassa: ses Planes de Dalt cap a la muntanya i ses Planes de Baix a la part de migjorn cap a mar). Ja cap a l´interior, a llevant de les serres, el pujol d´en Reial i el pujol d´en Ramon limiten el racó des Pou des Ginebre i, més al N, el puig de ses Ovelles i la serra d´en Ramon configuren diverses valls i planes entre el torrent i la muntanya (ses Vinyes i s´Alqueria). Coincidint amb les dues véndes abans esmentades, hi ha dues classes de costa: a partir de la platja des Pouet, que confronta amb el poble de Sant Antoni, la costa és baixa i alterna amb petites cales i platges fins al port des Torrent (s´Estanyol, es Serral, es Pinet, punta d´en Xinxó, es Caló, ses Fontanelles i punta des Corrals); en canvi, continuant cap a ponent, la costa torna rocosa i abrupta, producte de la intensa erosió de l´onatge contra la roca, que retrocedeix irregularment i forma penya-segats, cales i platges d´arena blanca i aigües de color turquesa (port des Torrent, punta Pedrera, es Penyal, cala Bassa, cala Roja, punta de sa Torre, platges de Comte, punta de s´Embarcador, sa Figuera Borda, punta des Niu de s´Àguila, cala Codolar, cala Llentia, cala Corral, cala Tarida i cala Molí). Des de molts anys enrere, la costa i el litoral estaven sense poblar i en plena consonància amb els cultius i les diverses explotacions agrícoles que s´hi havien anat instal·lant al llarg del temps; les diferents propietats solien estar proveïdes d´uns petits refugis anomenats pallisses, que s´utilitzaven per guardar -hi els ramats i com a resguards en cas de mal temps o en haver-s´hi de quedar a dormir els pastors o propietaris, perquè els seus domicilis o residències habituals els quedaven molt lluny i sense bons camins ni mitjans per fer el desplaçament. Així, la zona de Cala de Bou, fins als anys cinquanta del s XX, havia estat lloc d´horta amb més o menys profusió. S´hi podien comptar uns 15 horts, generalment regats amb sénies, però també mitjançant molins de vent i més tard amb bombes d´energia mecànica. De la mateixa manera, prop del port des Torrent i a l´entorn de cala Bassa, s´hi conreaven diferents horts, aprofitant les aigües d´alguns pous de poca fondària. Les terres de secà properes a la costa produïen bones figueres, alguns garrovers i vinya. Així mateix, a causa de tractar-se de terrenys arenosos, prims o de poc conreu, hi havia grans extensions sense conrear on es deixaven créixer la garriga, el pi bord, les savines i varietat de matoll utilitzat per deixar-hi pasturar els ramats, construir-hi sitges, treure´n parrells i estalons per sostenir les branques dels arbres, etc. Però amb l´arribada de la nova indústria del turisme de masses, gran part de la franja costanera quedà transformada en zones urbanitzades i es destruí el fistó d´antics paisatges naturals que, per mar, envoltava gran part del terme del poble de Sant Agustí des Vedrà. Enfora cap a ponent, davant les costes més occidentals, hi estan situades unes deu illes i esculls formant un arxipèlag en miniatura: sa Conillera, més septentrional i la més gran amb una longitud de 2.125 m i una altura de 69 m s.n.m.; al N s´hi construí un far, inaugurat el 1857 i reformat el 1971, amb un aparell d´òptica catadiòptrica de 250 mm i un abast de 18 milles; s´Espartar, illot situat a poca distància en direcció a ponent i a 1,9 milles de la torre d´en Rovira, d´uns 69 m s.n.m. i amb una flora caracteritzada pels endemismes i gran quantitat d´espècies de vegetació de gran valor per la seua raresa, com l´alfals arbustiu (Medicago citrina), la bleda endèmica (Beta vulgaris), els espartars (Ass. Dactylo-Lygeetun sparti) que han donat nom a l´illot, etc. L´arxiduc Lluís Salvador, referint-se a aquestes illes, escrigué: “és freqüent veure damunt les cornises naturals d´aquestos penya-segats algunes cabres solitàries que s´enfilen roques amunt cap a les pastures escasses que solen créixer als vorells abrasats pel sol”. De menys grandària també acompanyen l´illa des Bosc, la més propera a la costa d´Eivissa davant les platges de Comte, i ses Bledes, grup de set illots situat a la part de ponent de sa Conillera (na Plana, proveïda d´un far; na Bosc, la més alta; es Vaixell, na Gorra, l´escull de Tramuntana, l´escull des Cap Vermell i els esculls d´en Ramon; només les quatre primeres tenen vegetació, les altres són simples esculls).

Demografia
Les primeres dècades del s XIX varen ser anys d´un considerable creixement demogràfic, fins als anys cinquanta, seguides d´un període d´estancament i una depressió important la darreria de segle i les primeres dècades del s XX. Al cens de 1787, eren 113 els vesins amb 559 habitants i el 1832, hi havia 140 vesins amb 680 habitants. Segons l´arxiduc Lluís Salvador, a Sant Agustí hi havia 757 persones el 1840, 808 el 1850 i 801 el 1860. Observant els padrons municipals, es troba que el 1891 eren 139 vesins (59 a la vénda de Deçà Torrent i 80 a la de Dellà Torrent) amb un total de 793 habitants i el 1941 266 vesins (121 a Deçà Torrent i 145 a Dellà Torrent) amb 882 habitants. Una de les causes d´aquesta línia de creixement demogràfic radica principalment en les taxes d´emigració relativa produïda principalment les últimes dècades del s XIX i les primeres del XX. El 1941, encara eren 41 els emigrats a altres llocs, 8 dones i 33 homes: 4 a altres pobles d´Eivissa, 3 als Estats Units, 1 a Mèxic, 20 a l´Argentina, 12 a Mallorca i 1 a França. Però l´augment de població espectacular s´ha produït a partir de la segona meitat del s XX. El poble de Sant Agustí des Vedrà, segons el padró municipal de l´any 2009, té una població total de 8.250 habitants (4.360 homes i 3.890 dones), distribuïts en quatre seccions o unitats poblacionals: Cala de Bou amb 5.822 (3.100 homes i 2.722 dones), Cala Tarida amb 742 (405 homes i 337 dones), Sant Agustí des Vedrà (nucli urbà a l´entorn del temple parroquial) amb 61 (28 homes i 33 dones) i disseminadament 1.625 (828 homes i 797 dones). Queda palès el major volum de població de la zona de Cala de Bou sobre els altres indrets del terme parroquial, fenomen demogràfic ocasionat a partir dels anys setanta del s XX per la concentració d´activitats econòmiques relacionades amb la indústria turística. Es tracta d´una població relativament recent en què predominen les famílies d´origen peninsular i estranger; sociològicament, és com si s´hagués format un nou poble dins la circumscripció del poble antic. Amb aquestes dades es pot observar com s´han modificat les preferències dels establiments de població; davant la residència estàtica a l´entorn de la hisenda agrícola, els nous pobladors, majoritàriament immigrats, s´han anat desplaçant cap a llocs turístics, les propietats de la costa que en un temps eren llocs menyspreats han resultat després ser les terres més ben pagades, la nova població immigrada ha preferit els nous assentaments urbanitzats i així, mentre l´antic nucli urbà roman gairebé com fa dos-cents anys, els indrets del litoral s´han urbanitzat i poblat en molt poc temps. Segons les dades estadístiques de l´any 2008 referides al poble de Sant Agustí des Vedrà, es pot afirmar que la tercera part de la població és d´origen estranger, és a dir, que de cada tres habitants un d´ells procedeix de fora d´Espanya. El total de població estrangera suma la quantitat de 3.088 habitants (1.629 homes i 1.459 dones); les nacionalitats amb més representació són: Anglaterra (606), Alemanya (404), el Marroc (311), Itàlia (251), França (235), Romania (183) i l´Argentina (166). A la franja propera a la vora de la mar, s´hi han instal·lat comerços i indústries hostaleres i de restauració, mentre que més endins, cap a la muntanya, abunden els complexos residencials i altres establiments de serveis. La majoria d´hisendes i de terres conreades d´aquest lloc han desaparegut i s´han transformat en zones urbanes plenes d´edificacions de quatre, cinc i més pisos, fet que ha causat una completa transformació del paisatge rural antic en un nou espai d´aspecte modern i estrepitós. Cala Tarida comprèn una zona d´uns 2 km de llargària per mig d´amplària a la costa occidental, ocupant des de cala Molí a cala Corral, i també és lloc d´instal·lacions turístiques, encara que no amb tanta profusió com a Cala de Bou. Bona part de la població estable d´aquest entorn resideix en xalets o apartaments i es dedica generalment a l´àrea de serveis, llevat d´alguns nous residents estrangers que gaudeixen de la seua jubilació. Les zones urbanitzades s´han fixat properes a la mar i als penya-segats de la costa accidentada que mira cap a ponent. El petit nucli urbà de Sant Agustí des Vedrà assoleix un grupet de cases a l´entorn de l´església parroquial i és el lloc més antic, emblemàtic i original del poble santagustiner. Malgrat que la població resident en aquest lloc no arriba a un centenar d´habitants, no desmereix per la seua originalitat i encant. El conjunt arquitectònic format per l´església, la casa parroquial, can Curt, can Berri i can Xinxó junt amb les cases del voltant que s´alcen a la costera del puig constitueixen un testimoni perenne i fidedigne de la tipologia arquitectònica eivissenca. Per últim, queda observar la part més extensa geogràficament però a la vegada menys poblada: és la unitat poblacional en disseminat. Antigament, era la manera com a la part forana s´establia tota la població de les illes Pitiüses i, fins fa ben poc, s´havia mantengut aquest costum a tot arreu de la campanya santagustinera. Va ser a partir de la segona meitat del s XX que els nous sistemes de vida introduïts amb l´arribada del turisme de masses i a causa de les noves lleis d´urbanisme establertes els darrers anys varen canviar les maneres d´establiment de cases i llocs de residència buscant millorar els serveis comunitaris d´aigua, electricitat i clavegueram. Des de temps immemorial el poblament rural de les Pitiüses ha observat la tradició d´establir les cases de manera dispersa, llevat d´alguns casos excepcionals en què s´encadenaven dos o màxim tres habitatges de diferents famílies. El fet que cada família procuràs construir la seua residència dins la seua propietat rural sense formar cap classe d´agrupació ha estat un costum establert per tradició, sense que s´hagin trobat motivacions clares d´aquest fenomen tan singular. Sembla que els primers repobladors d´aquestes illes, vers el s XIII, per evitar llargues distàncies idearen el sistema de construir els seus habitacles dins les noves propietats que havien de cultivar i, a falta de pobles o nuclis habitats, els seus descendents varen continuar de la mateixa manera; alguns historiadors o sociòlegs han intentat trobar altres explicacions com l´orografia de les illes, la situació dels pous, cisternes i aljubs per obtenir aigua, la inexistència de masses importants de població, les males comunicacions i d´altres, però cap d´aquestos raonaments no sembla suficient per explicar la forma de poblament dispers propi de les illes Pitiüses. Tornant a l´exposició de la unitat poblacional disseminada de Sant Agustí des Vedrà, és fàcil constatar que majoritàriament es tracta del poblament més antic d´aquest poble; gran quantitat de cases disperses per la campanya representen encara el que resta d´un món arcaic dedicat a l´agricultura: edificacions unifamiliars de terrats plans, cobertes amb bigues i tegell de savina, amb graners i porxades, cases de dues plantes amb façanes abillades amb doble filera d´arcs, emblanquinades anualment i ben integrades dins el paisatge. Malgrat que els darrers anys aquest estil de poblament es va abandonant, encara algun vesí sol instal·lar la seua nova residència de manera aïllada dins la campanya com se solia fer antigament, però utilitzant els sistemes i els materials de construcció moderns. Aquest fet contribueix a la conservació del típic panorama que mostra la campanya de Sant Agustí tan esquitada de blancor. De manera especial, aquest poblament es pot trobar a l´interior del terme parroquial, a l´entorn del pla de ses Vinyes i de s´Alqueria, però també en diverses contrades al peu dels pujols i les muntanyes.

Activitats econòmiques
Resulta palès que, igual que ha succeït a tots els pobles pitiüsos, també amb l´arribada del turisme de masses la població de Sant Agustí ha sofert una gran transformació respecte del seu sistema de vida. Aquest poble no és una excepció dins el conjunt de canvis i transformacions del món rural pitiús. En realitat, s´han d´observar dos moments històrics ben diferenciats: hi ha un abans i un després de l´època del turisme. Tradicionalment, la feina i l´ocupació d´una gran part de la població fou l´agricultura; fins a la segona meitat del s XX, la dependència dels recursos agrícoles fou gairebé absoluta per a la subsistència i per realitzar la poca activitat comercial desenvolupada al llarg de molts segles. En diverses etapes successives s´havia anat configurant el món rural: la posada en cultiu de noves terres (s´Alqueria, els plans de ses Vinyes, ses Planes, costeres de puig, rotes, païsses i parets) va ocasionar l´augment de la superfície conreada; s´introduí l´arboricultura al camp (oliveres, figueres, garrovers i ametllers) i es perfeccionaren els cultius herbacis; es va iniciar i fomentar l´exportació de productes del camp (figues, garroves i ametlles); es milloraren i s´obriren noves vies de comunicació, i les terres en cultiu arribaren als llocs més difícils. Els cultius de secà són majoritaris al poble de Sant Agustí, a causa de la manca d´aigua que permeti els regadius, baldament s´han de tenir en compte les zones de Cala de Bou, del Port des Torrent i de Cala Bassa; aquestos llocs amb els seus petits hortets durant molts anys produïren hortalisses suficients per a gran part de les famílies del poble. La ramaderia també figurava com una activitat complementària amb la seua importància per a l´economia familiar. El bosc fou també una font interessant de productes variats: fusta, carbó i llenya per a la venda, la construcció i el manteniment de les llars de cada casa. Però a partir dels anys seixanta del s XX, es produí un canvi a tots els nivells i aquell món rural d´una economia agrària de subsistència es convertí en molt poc temps en una nova societat promotora i creadora de l´economia de l´oci. Algunes explotacions agràries familiars s´adaptaren als nous temps, mantenint com a base de la unitat de treball la mateixa família, però destinant la producció a la seua comercialització i no tant al propi consum. Aquestos nous criteris de mercat provocaren l´aparició de noves empreses capitalistes dedicades a la compra i la venda dels productes agrícoles (Can Cala, Can Frare, etc.). El pes poblacional del sector primari s´ha anat reduint i el 2011 l´activitat agrària sol recaure només sobre la gent de més edat, la joventut gairebé no hi fa cap feina, llevat que sigui de manera excepcional. Gràcies a la dedicació alternativa d´algunes persones que, entre feina i feina, mantenen la seua hisenda o amb l´esforç de la població més vella, encara es conserven algunes hisendes amb l´arbrat antic i algunes vinyes de nova plantació, però cada vegada resulten més rares les explotacions agràries amb plena activitat de producció. Com s´ha dit abans, el model territorial de la societat tradicional del poble de Sant Agustí des Vedrà ha sofert un procés de canvi gradual cap a un altre model de societat de serveis remarcat pel nou desenvolupament turístic. Les terres costaneres (roques, platges i boscatge), abans desvalorades, adquiriren gran vàlua. A final del s XX, les noves empreses constructores no donaven abast a la demanda de nous xalets, hotels i urbanitzacions de recreació. Al mateix temps, aquest procés creà una situació dual entre la població local que residia a l´interior, d´acord amb el model històric, i les zones litorals de nova edificació, on es multiplicava la nova població turística. D´aquesta manera, varen aparèixer els nuclis urbans de Cala de Bou, del Port des Torrent i de Cala Tarida, junt amb multitud d´edificacions disgregades als voltants i al llarg de la costa. En tot el territori de Sant Agustí des Vedrà, a més de la multitud de xalets i edificacions d´ús particular o privat, principalment durant la temporada d´estiu, amb caràcter de servei públic s´hi han construït 32 blocs d´apartaments turístics amb més de 3.000 places, 25 hotels amb unes 8.000 places i 14 cases o residències familiars d´ús turístic amb unes 100 places. També s´ha de consignar el càmping de Cala Bassa amb 100 unitats i 400 places. En resum, el poble de Sant Agustí des Vedrà té regulat oficialment un abast d´11.500 places d´oferta turística.

Ordenació territorial
Segons les normes subsidiàries del municipi de Sant Josep de sa Talaia, aprovades el 6 de febrer de 2008, la classificació del sòl al poble de Sant Agustí deixa gran part del territori assenyalat dins sistemes generals de sòl rústic. Les àrees urbanes són Sant Agustí (nucli urbà a l´entorn de l´església), Cala de Bou (franja costanera a la badia de Portmany), el Port des Torrent (als voltants de la platja d´aquest nom), Can Gaspar, Cala Codolar, ses Roques Males i Cala Tarida. Així mateix, s´han d´esmentar diversos sectors en tramitació per ser inclosos dins el Pla parcial d´ordenació del territori: la Punta des Llosar, Cala Molí-Plana de Mar, Punta Grossa, Cala Corral, ses Roques Males, Punta de sa Pedrera i el Port des Torrent. Les àrees sostretes al desenvolupament urbà van definides segons el seu grau d´interès paisatgístic. D´aquesta manera, s´han considerat àrees d´alt nivell de protecció (AANP) els cims que coronen les muntanyes com el puig de s´Avenc, la serra de Ca sa Barda, la serra d´en Sendic, la serra d´en Racó, el puig de ses Rotes i les àrees properes al litoral NO, a partir de la punta de sa Pedrera fins a sa Figuera Borda. Els entorns d´aquestos llocs són considerats àrees d´especial interès (ANEI). [JMR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments