Sanç, Nuno

Sanç, Nuno o Nunó (Aragó 1190 — 1241) HIST En alguns documents és anomenat Nunó Sanxes, per influència aragonesa i castellana. Era fill de Sanç, senyor del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya, i de Sància Nunyes de Lara i nét de Ramon Berenguer IV i de Peronella, filla del rei Ramir II d´Aragó, i per tant cosí germà de l´infant Pere de Portugal, fill de Dolça de Barcelona, filla també de Ramon Berenguer IV i de Peronella. El 1212, l´any de la batalla de Las Navas de Tolosa –en la qual va participar–, va rebre del seu cosí germà el rei Pere el Catòlic el comtat vitalici del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya. Durant la minoria d´edat de Jaume I (1213-1223) Nunó Sanç, oncle segon del rei, va ser regent de la corona i després esdevengué conseller reial. Quan Jaume I anà a Castella per contreure matrimoni amb Elionor, filla del rei Alfons VIII de Castella i tia de Ferran III el Sant, Nunó Sanç hi anà amb ell. En les corts celebrades el 1228 per decidir la conquista de Mallorca i posar en clar els mitjans que cada estament aportaria, Nunó Sanç va ser dels primers a parlar per donar el seu parer i comprometre la seua participació amb 100 cavallers armats, peons, llenys armats i galeres. També concedí pau i treva al rei en els seus comtats i que es pogués recaptar un tribut, el bovatge, en aquelles terres per ajudar al finançament de la conquesta. La condició per a aquesta aportació era que li fos concedida una porció de la terra de Mallorca i dels béns mobles del botí (Llibre dels feits, capítol 51). La crònica de Bernat Desclot eleva a 200 els cavallers oferits per Sanç en el seu parlament a les corts, a més de donzells i fills de cavallers, ballesters, pa, vi i civada (necessària per als cavalls). Sanç, finalment, anà a Mallorca amb una host i hi tengué un important paper i una sucosa retribució en botí i terres. Amb prou forces repartit el botí el Llibre dels feits (cap. 92) informa que Sanç partí en cors cap a Barbaria amb dues galeres i una nau. El mateix any, el 29 de setembre de 1231, Jaume I donà en feu les illes d´Eivissa i Formentera a Nunó Sanç i a Pere de Portugal, amb la condició que les conquerissin en el termini de dos anys. Aquell lapse de temps va passar i no es portà a terme la conquista i el 1234 Guillem de Montgrí va obtenir una donació semblant que compartí amb els dos anteriors, arran de la qual Eivissa i Formentera foren conquerides. Així, Sanç passà a posseir un quartó d´Eivissa (Portmany), una quarta part de les rendes de Formentera i una tercera part de les rendes de la vila i de les salines, a més de jurisdicció sobre els llocs comuns. Un dels seus primers procuradors a Eivissa va ser Martí Pere Desi. Els béns d´Eivissa se sumaven als molt extensos que tenia a Mallorca. No havia tengut fills del seu primer i breu matrimoni amb Petronella de Cominges (1215) ni del segon (1220) amb Teresa López, filla de Lope III, senyor de Biscaia. Així, quan va morir el 1241, el seus béns pirinencs revertiren a la Corona perquè eren una donació vitalícia; la resta eren possessions a Mallorca, Eivissa i València sobre les quals no havia deixat testament. El rei va comprar els seus senyorius de Mallorca i d´Eivissa i Formentera i l´orde de l´Hospital adquirí els de València. Quasi immediatament, els béns eivissencs i formenterers de Nunó Sanç varen ser venuts pel rei a Guillem de Montgrí (gener de 1242). Nunó Sanç va ser enterrat en el monestir de l´orde de l´Hospital de Bajoles, prop de Perpinyà. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments