Salines, pla de ses

Salines, pla de ses GEO Porció meridional del pla de Sant Jordi on s´assenten les salines d´Eivissa. Des del punt de vista geomorfològic, és un sector de pla litoral format per materials neògens i quaternaris. Els sòls, a partir de l´evolució de materials d´origen continental (argiles i llims al·luvials) i marí (arenes), són poc desenvolupats i d´escassa potència, amb una alta concentració de sals encara a principi del s XX, fet que no ha possibilitat l´aprofitament agrícola i que queda reflectit en el paisatge per una brusca interrupció dels cultius de secà. Es tracta d´un maresme de terres molt baixes, un autèntic espai humit o albuferenc que constitueix amb els estanys una unitat ecològica i permet observar i estudiar l´ecosistema d´aquest medi, salí i humit al mateix temps. La vegetació característica és un saladar constituït pels salicornars i les espècies halòfiles que envolten els estanys i les seues calçades de defensa que, a més de contribuir a consolidar els terraplens, ofereixen un espai de cria per a certes aus migratòries o hivernants. En el límit de transició suau entre la zona aquàtica i la terrestre, al talús del dic o a l´interior de l´estany, es formen les motes, unes minúscules platgetes de llims argilosos pràcticament sense vegetació que són hàbitat de petits invertebrats i aliment d´ocells limícoles que hi nidifiquen. El paisatge primitiu del pla de ses Salines seria el d´una badia d´aigües molt poc profundes que des de fa uns 4.000 anys es va anar reblint amb materials arrencats des Corb Marí , del puig des Falcó i de la serra que limita pel N amb el pla de Sant Jordi, transportats per les aigües d´escolament i els torrents que arriben a la zona, com el de la Font des Taronger o des Còdols, el de can Font i el des Rafal. A més, els forts corrents marins que travessen es Freus n´aportaven també en gran quantitat, i a la línia de costa s´acumulaven en restingues que separaven de la mar un pla recobert de llacunes litorals molt somes, amb un fons que contenia també matèries orgàniques, uns sòls salins de color negrós, relativament impermeables. Formades les primeres barreres, l´aigua s´evaporava temporalment i es feia una primera salina natural. Una bona part d´entrada de l´aigua de la mar es produïa per infiltració marina a través del subsòl, segons es pot deduir d´algunes descripcions dels s XVIII i XIX, que expliquen la formació de la sal per la influència de l´aigua de pluja sobre les sals contengudes en els mateixos terrenys, considerades la mare o llavor de la sal. Encara al s XXI hi ha filtracions marines: la major part queden retengudes en el canal perifèric, però arriben a afectar els estanys des Pollet i des Solseró; antigament se n´havien taponat algunes amb cercles de pedra reomplerts de fang, tal vegada amb una funció de filtre; d´aquestos cercles, se´n poden veure en diferents llocs del pla i han estat també interpretats com a montgons o fites de repartiment de l´estany. L´aprofitament de les salines per part de l´home l´impulsaria a controlar el procés, desviar el curs dels torrents, construir-hi séquies i dics de protecció, obrir-hi pous i fer aljubs de gran capacitat i bastir una sèrie d´edificis segons les necessitats. Per atendre les necessitats religioses dels saliners s´aixecà al pla de ses Salines l´església de Sant Francesc de s´Estany, elevada a parròquia el 1785, al costat de ponent de la carretera, vora la regió Grossa de ses Salines i al peu des Corb Marí. Més antiga és la capelleta de la Revista, petit nucli saliner amb la funció d´allotjar els treballadors, també al peu d´aquest puig, però de camí a l´embarcador des Cavallet, a la regió Petita de llevant, on també era el quarter. A la vora de la mar, sobre un sòl més ferm de les dunes consolidades i del puig, s´aixequen, respectivament, la torre de defensa de ses Portes, a la punta del mateix nom, en què s´inicien es Freus, i la de sa Sal Rossa, protegint l´embarcador des Roig i al davant de la punta de la Mata, lloc d´intercanvi de captius. I limitats pel sagnador que arriba fins a la mar resten els estanys de sa Sal Rossa, estesos entre la carretera i la platja. És tot un conjunt d´elements patrimonials, testimoni d´un temps i una manera de vida, que fan part del Parc Natural de ses Salines. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments