Sala Medina, Pere

Sala Medina, Pere (Palma 1775 — Eivissa 1798) HIST Corsari. Fill del també corsari eivissenc Joan Sala Prats i de la mallorquina Catalina Medina Sans. Segons I. Macabich, el Gremi de la gent de la mar va armar en cors els darrers dies de juliol o primers d´agost de 1797 el xabec Virgen del Rosario y San José, conegut més tard amb el nom de Cornel en atenció al capità general de Balears Antonio Cornel, amb la missió de combatre els nombrosos vaixells anglesos que en aquell temps navegaven per les aigües pitiüses. El gremi va confiar el seu comandament a Pere Sala i el càrrec de tinent al seu pare Joan Sala. El 4 de novembre següent agafà el bricbarca anglès Unduated, armat amb 14 canons, que procedia de Formentera d´on la gent de l´illa els havia fet fugir, i alliberà alhora el bergantí català Jesús Nazareno, que transportava 3.000 quarteres de blat i havia estat capturat per l´anglès. Varen ser traslladats a Eivissa. A més d´ocasionar a la tripulació britànica sis morts i vuit ferits greus sobre una dotació de 28 homes, un d´ells va morir després a Eivissa. A la tripulació eivissenca de Pere Sala hi va haver un mort en combat. El dia 11 d´aquell mes va rebre l´avís d´haver-se vist un vaixell anglès amb una tartana mallorquina carregada de bacallà i castanyes. Els va trobar a la rodalia des Vedrà però no va poder arribar al vaixell anglès fins a la tarda del dia següent prop de sa Conillera, on tengueren un episodi d´intercanvi de canonades, tot i que l´anglès, més ràpid, va poder fugir, després d´haver llançat a la mar tot el pes que va poder. El 20 de desembre varen sortir del port de Palma en direcció a Eivissa. Estant el dia 22 a unes 15 milles per arribar a l´illa varen descobrir un místic anglès artillat amb deu canons, al qual varen perseguir fins a les tres de la tarda, hora en la qual el varen tenir a distància de tret de canó. Després d´algunes canonades i veient-se perdut, el capità del vaixell anglès va decidir anar amb la llanxa a bord del Cornel i oferir el seu sabre i documentació (senyal de desistir de lluitar). Es tractava del Lion, amb una càrrega de 1.500 faneques de blat, garroves i roba que havien agafat de dos xabecs de Sant Feliu de Guíxols. Portava 38 homes de tripulació, de la qual n´havien mort dos i n´hi havia dos de ferits. Per agrair els seus serveis, el març de 1796 Pere Sala i el seu pare Joan Sala, el seu segon a bord, varen rebre el nomenament d´alferes de fragata. El dia 13 d´abril de 1798 el Cornel servia d´escorta a un comboi de sis mercants que navegaven de Cartagena a Eivissa quan a 12 milles al N del cap de Sant Antoni varen descobrir un xabec anglès de 18 canons. Sala va comprendre que per salvar el comboi s´hauria d´enfrontar amb el vaixell anglès tot i la manifesta superioritat quant a vaixell, armament i tripulació. L´anglès va atacar maniobrant de manera que quedaren els dos vaixells gairebé abarloats i amb un viu foc de canó i fusells per les dues parts. Sala va posar en pràctica la tàctica que tan bons resultats havia donat i encara havia de donar als eivissencs de cercar la distància més curta possible a fi de tirar ampolles de foc a la coberta del seu enemic i, una vegada més, varen aconseguir el seu propòsit, encara que pagant també un alt preu per l´acció. Pere Sala va rebre una greu trabucada en el pit que va obligar el seu pare i segon a agafar el comandament del combat. Mentre la tripulació anglesa estava ocupada a apagar el foc iniciat a la coberta, els canons del Cornel seguiren disparant des de la curta distància, de manera que varen obrir uns forats al casc del vaixell anglès que els va obligar a hissar les veles i intentaren fugir. Joan Sala va desistir de la inútil persecució a causa de la superioritat del seu enemic quant a la velocitat de navegació, però li varen comptar més de 40 morts sobre la coberta; més tard es va saber que en aquest mateix estat va arribar a Gibraltar. Pere Sala va morir la tarda del dia següent, 14 d´abril, havent rebut l´extremunció de mans del capellà de bord Bartomeu Riquer. En total al Cornel hi hagué dos morts, el seu comandant i el mariner Francesc Núñez, i deu ferits que varen ser atesos a l´arribada a Eivissa el dia 15 al matí. Assabentat el rei del valor dels eivissencs es va dignar concedir les següents gràcies: a la viuda de Pere Sala, Margalida Ferrer, una pensió vitalícia de vuit reials de billó diaris que, com a fet excepcional i contra el costum establert, va mantenir fins i tot després que s´hagués tornat a casar amb Antoni Pavias el 1802; a Joan Sala, tinent del Cornel, el sou d´alferes de fragata de la Reial Armada; a Catalina Garcia, la mare del mariner mort en el combat, dos mesos sencers del sou d´un artiller i les dues terceres parts del mateix sou vitalícies; als deu mariners ferits una medalla d´argent a cada un d´ells amb la cara del rei; al capellà una prebenda a qualsevol església de València o Múrcia, i a tots els que varen prendre part en el combat, les gràcies, publicades a la Gaceta de Madrid, de part del rei. Segons Macabich, Pere Sala va ser enterrat a l´església del Convent i el seu pare Joan Sala l´hi va acompanyar a la seua mort el 1802. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments