Sacharoff, Olga Nikolaevna

Sacharoff, Olga Nikolaevna (Tifflis, Geòrgia 1889 — Barcelona 1967) ART Pintora formada a l'Escola de Belles Arts de Tifflis i a Munic (1910).

El 1912 es traslladà a París i aviat formà part de la vida artística d'aquella capital. Començà a pintar sota la influència d'Henri Rousseau, que aviat abandonà per formar una personalitat pictòrica d'una simplicitat formal que presenta les figures humanes en actituds rígides i amb coloracions grises o terroses. Després evolucionà cap a un estil més líric, lliure i lluminós.

El 1916 va conèixer el també pintor Otho Lloyd, amb qui es casà. Acuitats per la Primera Guerra Mundial, la parella, després d'una breu estada a Ceret i Mallorca, s'instal·là a Barcelona, com ja havien fet molts altres artistes europeus: Picabia, els Delaunay, Marie Laurencein, Gabrielle Buffet i el germà d'Otto, el boxador i poeta Arthur Cravan, encara que realitzaren freqüents viatges per tot el món i mantenien obert el pis de París, on acostumaven a passar els hiverns.

La parella va venir a Eivissa acompanyada d'altres pintors com Miquel Villà, Soledad Martínez, Esteban Vicente, Willy Roempler o Paul-René Gauguin, nét del cèlebre pintor del mateix cognom. Lloyd després destacà també com a fotògraf.

Sacharoff col·laborà en la revista cubista 391, considerada la portaveu del dadaisme, que començà a editar a Barcelona el gener de 1917 Francis Picabia.

A Eivissa i durant l'estiu de 1934 va preparar la seua gran exposició individual a Barcelona, celebrada a les Galeries Laietanes, que va tenir un gran èxit de públic i de crítica. Presentà paisatges d'intens i delicat color, va pintar la ciutat d'Eivissa des del seu estudi del Puig des Molins, captant alhora el reduït conjunt urbà envoltat de natura i mar.

Les obres realitzades a Eivissa constitueixen una excepcional visió de la bellesa d'aquells anys trenta; els paisatges, les figures i les flors de tons suaus i pinzellades petites, delicadament aplicades, doten d'una tendresa i intimitat una obra realitzada amb depuració i gran virtuosisme tècnic.

Amb el temps va deixar l'avantguarda i adaptà una pintura que la fan integrar-se en el noucentisme català.

Exposà freqüentment a París i a Barcelona i també en altres capitals com Madrid, Londres, Nova York o Buenos Aires. També il·lustrà diferents llibres i li fou concedida la Medalla de Plata de la ciutat de Barcelona (1964).

Després de la seua mort, la pintura de Sacharoff va caure en l'oblit, fins que el 1994 la Fundació Caixa de Catalunya realitzà una exposició antològica a la qual han seguit altres retrospectives. [SGC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments