Sáez Martínez, José

Sáez Martínez, José (Uleila del Campo, Almeria 1878 — Eivissa, 1950) DRET Advocat i notari. Durant trenta-cinc anys, des de 1915 fins a la seua mort, exercí la fe pública a Eivissa, on es va casar amb Josepa Llobet Tur, però no tengueren descendència. A l´inici de la seua vida professional coincidí amb els notaris mallorquins Joan Balaguer Enseñat i Joan Bauzà Espejo, però una volta acabada la Guerra Civil Espanyola es convertí en l´únic notari assentat definitivament a l´illa, ja que els altres fedataris públics que venien a Eivissa s´hi estaven el temps reglamentari mínim. Aquesta circumstància determinà que, des del seu despatx de Vara de Rey, aviat prengués contacte amb la realitat jurídica insular, autoritzant una gran quantitat de negocis jurídics fortament arrelats a la societat eivissenca. Algunes d´aquestes institucions autòctones les explicà en articles solts de caire divulgatiu no exempts, però, de rigor científic, inserits en publicacions periòdiques locals; en destaquen, entre altres, un petit estudi sobre el dret d´habitació eivissenc, l´estatge, que dóna títol al seu article inclòs a la revista Ebusus el 1922, i les seues col·laboracions a diversos números de la revista Ibiza, des del mateix moment de la seua fundació, el març de 1944, amb temes que incideixen en el tractament del costum foral, com ara la servitud de pas coneguda com “camí de missa”. La llarga trajectòria professional de Sáez a Eivissa coincidí cronològicament amb l´etapa anomenada dels apèndixs i amb l´inici de la fase precompilatòria dels drets forals. Des de la darreria del s XIX regia a tot Espanya el Codi civil, però encara romania per resoldre una qüestió que havia endarrerit la seua promulgació definitiva: la subsistència dels drets civils propis a cadascuna de les regions aforades —una de les quals era Balears— i la seua compatibilitat amb aquell cos legislatiu d´àmbit general. D´acord amb la seua Llei de bases, el Codi preveia que les regions dotades de dret propi el conservarien mitjançant la confecció d´una mena de memòries en què es recollissin les institucions jurídiques peculiars que fos imprescindible mantenir en aquells indrets. Aquestes memòries eren els apèndixs que s´anirien afegint al Codi civil a mesura que s´anassin aprovant. Pel que fa a les illes Balears, la idea era que el Codi regiria a les illes directament, tret de les normes recollides en el seu apèndix, concebudes com a petites excepcions al dret civil general, representat pel Codi civil. Quan Sáez arribà a Eivissa, una comissió de juristes mallorquins, sota la direcció de Ripoll Palou, ja havia redactat un projecte d´apèndix per a Balears. A l´article sobre l´estatge Sáez es fa ressò d´aquest projecte demostrant a més un ple coneixement de l´estat de la qüestió foral a Balears, ja que recorda que el treball presidit per Ripoll ha estat objecte de dos vots particulars en el si de la mateixa comissió redactora. Amb l´elegància que caracteritza els seus escrits, el notari rebat el criteri uniformista del projecte, que estableix com a propi de tot el territori balear la figura de l´estatge tal com es practicava només a Mallorca, sense tenir en compte les seues peculiaritats a les Pitiüses. Sáez deia que a Eivissa mai no s´ha conegut el dret d´habitació amb aquest nom i que tant de bo s´hagués tengut en compte el costum eivissenc a l´hora de reflectir aquesta figura jurídica en el projecte. En realitat, els arguments del notari, finament exposats, vénen a ser una metàfora de la nul·la atenció que suscitava el dret eivissenc en el si de les comissions redactores que, suposadament, eren d´àmbit balear. Un segon projecte d´apèndix, elaborat pel Col·legi d´Advocats de Palma, novament va ignorar el dret efectivament viscut a les illes menors. Però com el seu antecessor, aquest treball no arribà mai a convertir-se en llei. En realitat, ni a Balears ni a la resta d´Espanya s´aconseguiren aprovar els respectius apèndixs, tret de l´aragonès, que va veure la llum el 1925. Constatat el fracàs del sistema d´apèndixs per a la conservació dels drets forals, urgia trobar un nou mètode que fes possible el seu manteniment i compaginar-los amb el dret estatal. Arran del Congrés Nacional de Dret Civil, celebrat a Saragossa el 1946, on es replantejà el problema de la subsistència dels drets propis, es va concloure que serien recollits en compilacions. A Balears el resultat immediat fou el projecte de 1949, que regulava per primera vegada, encara que mínimament, algunes especialitats de les illes menors: la societat rural menorquina i els espòlits pitiüsos. Quan Sáez morí, acabava d´engegar-se el procés compilador però encara al s XXI manca un llarg camí fins que els drets forals deixin de ser qualificats d´especials o excepcionals i esdevenguin autèntics sistemes jurídics que, tot i que menys desenvolupats, es considerin iguals en rang al dret civil de l´Estat. Malgrat que la seua producció no va ser gaire extensa, Sáez Martínez constitueix un dels juristes cabdals del dret eivissenc de la primera meitat del s XX, no només per haver estat un dels pocs que li dedicaren atenció sinó també per haver contribuït a forjar la seua identitat, tot exaltant els principis que inspiren les seues pràctiques. La conservació del patrimoni familiar, la invocació del “dret heretat” i la justícia natural són alguns dels trets característics que Sáez destaca de les figures consuetudinàries pitiüses, sempre enteses, però, com a reductes d´una consciència popular que secularment ha sobreviscut a la norma escrita de cada època: al dret romanocanònic primer, acceptat com a “dret comú” a bona part d´Europa, i al dret civil general espanyol després, encarnat en el Codi civil. Aquesta tendència minimitzadora, que concep els drets propis com a figures disperses i no com a vertaders sistemes jurídics, també és palesa a l´obra de Sáez, fruit de la conjuntura jurídica i política de l´època en què va viure. La tasca divulgadora del notari va ser superada amb escreix anys després per un dels seus coetanis: l´advocat eivissenc Josep Costa i Ramon . [OCG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments