Rosselló Verger, Vicenç Maria

Rosselló Verger, Vicenç Maria (Palma 1931) GEO/SOC Geògraf. Inicià estudis de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, cursà estudis a la Universitat de València, on es llicencià en filosofia i lletres en l´especialitat d´història (1959). Per influència del catedràtic Antonio López Gómez, que li dirigí la tesi, es doctorà en geografia el 1962 i es convertí en el primer mallorquí doctor en aquesta especialitat. La seua monumental tesi, Mallorca, el sur y el sureste (Municipios de Llucmajor, Campos, ses Salines, Santanyí, Felanitx y Manacor), va ser publicada dos anys després per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma de Mallorca, el 1964. Representant típic de la nova generació de geògrafs professors d´universitat, el 1967 era catedràtic de geografia a la de Múrcia i dos anys després a la de València, on va ocupar els càrrecs de degà de la facultat de filosofia i lletres, vicerector d´extensió universitària i d´estudiants i director del servei de publicacions; també ha estat conseller de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València i director de l´Institut de Geografia de la Institució Valenciana d´Estudis i Investigació. Treballador incansable, la seua obra és d´una gran excel·lència i solidesa científiques. S´ha especialitzat en geografia física, amb atenció preferent al litoral i a la geomorfologia, però també té nombrosos treballs de toponímia i de cartografia històrica, en particular la portolana. Ha destacat en camps ben diversos de la geografia , sense oblidar els treballs de comarcalització de l´illa de Mallorca i de Múrcia, que han estat seguits per a aplicacions pràctiques. En els estudis de conjunt, parteix de l´esquema clàssic de la geografia regional, que s´inicia amb l´anàlisi del medi físic i biogeogràfic, segueix amb la població, els nuclis de poblament i les diferents activitats econòmiques, per acabar amb una síntesi final en què interrelaciona tots els elements. Rosselló Verger ha representat una important renovació. Investigador de notable rigor i esperit crític, amb un llenguatge molt acurat i una gran capacitat de síntesi i sistematització, interpreta i classifica, integrant en un cos teòric de coneixements, els resultats d´investigacions molt diverses, observades des del caràcter transversal de la geografia; al mateix temps, dóna relleu a aquells aspectes més específics i originals d´un territori, com és, sobretot, la presència de la mar en l´àmbit de les Illes i de l´Espanya de l´Est, amb les cales mallorquines, les albuferes mediterrànies i l´evolució del litoral. Però també ha treballat altres temes, com teoria de la geografia, població i geografia urbana, activitats agràries i poblament rural, les hortes mediterrànies, les ciutats, la muntanya i els rius valencians, el turisme i l´impacte de l´home en el paisatge, mostrant una preocupació pel medi ambient i l´ordenació territorial sostenible. Els seus estudis són, preferentment, sobre les Illes Balears i el País Valencià, i també n´ha dedicat a Múrcia. En els treballs de conjunt de les Illes Balears, dóna una visió acurada d´Eivissa, amb aportacions innovadores, com és la classificació dels tipus de costa; destaquen l´obra de síntesi Les Illes Balears, resum geogràfic (1977), la “Introducción geográfica” al llibre Baleares (1984) i Les Illes redescobertes. Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (2006). Sobre les Pitiüses en particular té el treball “Formentera i els Estanys: panorama geològic des del Quaternari” (1985), en col·laboració amb J. Cuerda i M. Costa. Amic de Manuel Sanchis i Guarner i defensor del català, encetà els treballs de toponímia valenciana, imprescindibles per a una cartografia lingüísticament normalitzada. També autor d´un Diccionari de geografia física (IEC, 2007), ha contribuït a fixar el vocabulari científic en català. Mestre de geògrafs, ha creat escola; ja jubilat, manté la residència habitual a València i continua la investigació, assumida com a compromís personal cap a la societat. Entre altres treballs de direcció, compta amb La història de la ciència a les Illes Balears i el programa de recerca de l´Institut d´Estudis Catalans La representació de l´espai a les cartes portolanes itàliques i catalanes, iniciat el 2002. La Universitat de València li ha dedicat dos volums d´homenatge: Estudis de toponímia valenciana en honor del professor Vicenç Maria Rosselló Verger (2000), Saitabi 51/52 (2001-2002), Geomorfologia litoral i Quaternari. Homenatge al professor Vicenç Maria Rosselló Verger (2006) i la revista Afers, 40 “Història i territori dedicat al prof. Vicenç M. Rosselló i Verger”. És membre numerari de l´Institut d´Estudis Catalans i d´altres institucions científiques, com la Societat Catalana de Geografia i de la Societat d´Història Natural de les Illes Balears, a més de president honorari de la Societat Geogràfica de les Illes Balears. Ha estat guardonat a tot l´àmbit dels Països Catalans: València (premis Cerdà i Reig de la Diputació Provincial i Lluís Guarner de la Generalitat), Catalunya (Jaume I de l´Institut d´Estudis Catalans) i les Illes Balears (Ramon Llull en la categoria Ciència, del Govern Balear, i Medalla d´Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears). [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments