Revellí, es

Revellí, es HIST El genèric revellí fa referència a l´obra exterior que cobreix i defensa la cortina d´una fortificació; en una altra accepció, aquesta obra de fortificació és pròpia dels s XV i XVI i anàloga a la mitjalluna. En el cas particular de les muralles fortificades amb baluards d´Eivissa, es Revellí és la part de la fortalesa construïda davant de l´angle capital del baluard de Santa Tecla, sense cobrir-ne enterament les cares. Aquesta disposició dóna solució al problema que significava aquest angle mort del baluard que, d´aquesta manera, podia ser batut des del revellí, que cobriria també el pany de mur o cortina que havia d´unir-lo amb el baluard de Santa Llúcia. El que s´anomena es Revellí està format, en realitat, per dues construccions, el revellí pròpiament dit i un mig cavaller, que formen part de l´ampliació del Fratín per incloure dins la vila emmurallada el burg de Santa Llúcia, segons assenyala Bartomeu Escandell . Tenia la funció de protegir aquest sector de llevant de la vila intramurs d´un hipotètic atac des dels contraforts des Soto i, a més, controlava la bocana del port. La topografia del terreny va aconsellar la construcció del mig cavaller, interior al revellí i més elevat. Segons recull Eduardo Posadas , s´hi treballava el 1578, segons informe de Juan Alonso Rubián, llavors enginyer resident i director de les obres en absència del Fratín; Ruvian donava compte que “s´estava treballant en el mig cavaller i que s´havia hagut de retirar del mar, perquè el terreny no oferia garanties”; més explícit és el fragment reproduït per Bartomeu Escandell, que diu textualment (l´ortografia és actualitzada): “en el levantar los fundamentos de dicho medio caballero (pegado al baluarte de Santa Tecla) donde ahora se labra me he retirado un poco por respeto de una peña que hay falsa, que por encima parece que es fuerte y debajo de ella es todo greda, y la mar la va cada día comiendo, y esto mediante el parecer de todos los canteros que hay aquí, los cuales en conformidad fueron todos del parecer que no se cargase sobre ella, y deseando yo que la obra sea firme y perpetua me he retirado la distancia que en la traza se muestra (...)”. Uns anys després, el 1595, el governador Alonso Zanoguera informava el rei que al revellí “faltava tancar-lo de paret amb les rafes cap a la part de dins, per sustentar el terraplè, i aixecar tot el que s´ha de fer des del cordó cap amunt”, i explícitament dóna raó de la seua funció: “per guardar-se de l´artilleria que es pot plantar en el lloc dels molins de la part de llevant”. Tot aquest conjunt d´obres resta inacabat, fet que, d´altra banda, facilita l´estudi i el millor coneixement tècnic de les murades eivissenques. Des de la plaça de l´Ajuntament hom pot veure l´esquema de la construcció i el sistema de contraforts o rafes. El revellí es va arribar a aixecar fins a dalt del cordó (que significa, des del punt de vista militar, que ja estava “en defensa”), però continua sense tancar de mur a l´espai interior, que havia de quedar tot terraplenat en un mateix nivell, i ha estat ocupat per una mena de jardí en pendent. La cara primera del mig cavaller (la dreta) va arribar fins al cordó, però no així la segona (esquerra), a l´angle entrant de la qual s´hi va obrir l´entrada, adossada al peu del baluard de Santa Tecla; des del carrer de Santa Maria hom pot distingir l´entrada del cavaller, que està tapiada, i a la seua vora hi ha restes de cisternes púniques. La cortina que havia de tancar la Reial Força havia de discórrer per sobre el penya-segat, d´una trentena de metres d´altitud, en què ve a morir per llevant el puig de Vila, però només es va arribar a fer-hi una part de la base, entre el revellí i el convent. Potser el cost de la construcció, els repetits dèficits de la hisenda pública des de 1598 i tot al llarg del s XVII i la protecció natural que oferia el penya-segat varen ser les raons que les obres se suspenguessin. El s XX hi ha hagut alguna modificació, com el refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil Espanyola, amb entrada enfront de l´edifici de l´Ajuntament i amb sortida extramurs per l´esquena des Revellí, vora la cara dreta del baluard de Santa Tecla; és l´únic que ha quedat en ús, utilitzat com a “porta”; popularment se li dóna el nom de “sortida des Soto”, ha estat utilitzada per aquells banyistes que anaven a s´Arany i s´Aranyet, i per acurçar el camí d´entrada al Castell i la Catedral, a la part superior de la ciutat, pes Soto Fosc, al peu del baluard de Sant Bernat, funció dominant els primers anys del s XXI. Les característiques i la disposició del rocam (estrats molt inclinats o verticals, amb capes alternes de calcàries molt milonititzades, gresos i argiles) i el retrocés del penya-segat han agreujat la problemàtica d´esllavissaments (apuntada ja el s XVI per Ruvian) que amenaça la plaça del Mirador i bona part de l´edifici del convent la primera dècada del s XXI, si no s´hi actua amb promptitud. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments