Resumen, El

Resumen, El SOC Periòdic setmanari d´Eivissa que es publicà des del 6 de novembre de 1908 fins al 28 d´octubre de 1911, amb el subtítol Periódico defensor de los intereses morales y materiales de Ibiza y Formentera. Va ser fundat pel conservador Bartomeu de Roselló que, fins al número 130 de 28 d´abril de 1911, en fou també propietari i director. S´edità a la impremta de Roselló y Cía i la seua redacció i administració era al carrer d´Amadeu I, 24. El preu de subscripció per a Eivissa era d´1,25 pessetes per trimestre i per a fora de l´illa, d´1,50 pessetes. El número solt costava 10 cèntims i el pagament s´havia de fer per avançat. Isidor Macabich s´ocupà, per encàrrec de Bartomeu de Roselló, de la seua direcció del 6 de gener fins al 21 de febrer de 1911, temps durant el qual el propietari estava preparant el seu canvi de residència a Barcelona. Igualment, Antoni Albert en fou director a partir del 25 d´abril de 1911. Posat a la venda pel trasllat de domicili de Roselló, segons Isidor Macabich, el degà i vicari capitular Bartomeu Ribas estigué a punt de fer-se amb la publicació per convertir-la en un setmanari catòlic, encara que finalment fou Marià Tur Tur “Garrapinya” qui n´adquirí la propietat l´1 de maig del mateix any. A partir d´aquell moment s´edità a la impremta del mateix Tur, i la seua redacció i administració s´instal·laren al carrer de sa Creu, 21, abans 43. Canvià el subtítol per Semanario independiente. El preu de la subscripció era de 0,50 pessetes durant un mes per a Eivissa, 0,60 per a fora de l´illa i 0,75 per a l´estranger. Antoni Albert en continuà sent el director fins al 7 de setembre quan fou substituït pel també propietari Marià Tur Tur. Amb un total de 157 números, el seu format era de 44 x 32 cm a tres columnes. Tengué Artur Pérez Cabrero com a redactor i amb corresponsals a Madrid, a Barcelona (Bartomeu de Roselló ho fou quan s´instal·là en aquella ciutat), a Palma i a París. Entre la llarga llista de col·laboradors, s´hi poden trobar Joan Torres Guasch, Francesc Medina, Plàcid Pereira, Felip Oliver, Vicent Ferragut, Miquel Pineda, Joan Clapés o Marià Mirabet, entre molts d´altres, a més dels pseudònims Murciélago (Bartomeu de Roselló), Juan de Ibiza (Antoni Serra Torres), Vetune (Vicent Torres Nin), Gentleman (Enric A. Fajarnés), etc. El contengut era format bàsicament per notícies de caire local i cròniques nacionals, algunes extretes d´altres publicacions tant balears com de la resta de l´Estat. Publicà articles a favor de la línia marítima directa Eivissa-Barcelona fins a la seua inauguració, recollí el moviment de vaixells al port i s´ocupà de donar informació sobre les tómboles a favor de l´erecció de l´obelisc als corsaris i l´hospital de sang, les visites a Eivissa del governador i el capità general de les Balears, el nomenament de Fulgenci Torres Mayans com a bisbe, la participació eivissenca en l´Exposició Regional a Palma, l´arribada del bisbe de Sió i la peregrinació a Lluc, la fundació de la Colònia Eivissenca a Barcelona, l´excursió a Alger (Ibiza en Argel, notas de un excursionista de Juan de Ibiza), a més de poesies (Felip Curtoys o Francisco Robello “Tío Fidel”, formen part de la llista d´autors poètics), trencaclosques, notes bibliogràfiques, anuncis publicitaris, comunicats i bans. A través dels articles amb el títol “Pro Agua”, realitzà una gran campanya per solucionar el problema de l´aigua a la ciutat. Destaquen també els escrits que, amb el títol “El problema balear”, tractaven la discriminació d´Eivissa i Menorca enfront del centralisme mallorquí i les reformes i les millores polítiques i administratives necessàries per solucionar aquesta situació històrica. Algunes de les seccions més repetides eren “En el ayuntamiento”, “Ecos de la escena”, “Desde la capital”, “Desde Barcelona”, “Desde Buenos Aires”, “De Palma”, “Crónica balear”, “Telegramas”, “Notas de la semana” i “Notas agrícolas”. En català, reproduí alguns escrits de publicacions que feien referència a temes locals, com El Poble Català (de la secció “Ivissenques”) o El Correo de Mallorca (poesia de Llorenç Riber dedicada “al bon pintor ivissenc l´amic Narcís Puget”, titulada “A un gran Sant Crist, bisantí del Museu d´Ivissa”, publicada el 10 de febrer de 1911), així com l´exemplar complet del 21 d´abril de 1911 dedicat als excursionistes catalans a Eivissa: el senador Frederic Rahola, el seu germà el metge Víctor Rahola i l´arquitecte Antoni Farrés. Durant l´octubre de 1909 donà suport a la candidatura conservadora formada per Emili Morales Cirer, Vicent Tur Colomar i Bartomeu de Roselló i Tur per a la Diputació Provincial. El 3 de maig de 1910 publicà un full suplement que recolzava la candidatura de Lluís Tur i Palau per a diputat a Corts. Edità en forma de fullet En Ibiza, la part que dedicà a la Pitiüsa major Margaret d´Este a l´obra With a camera in Majorca traduïda per Miquel Oliver Amorós, així com l´obra Rob Roy de Walter Scott. A partir del 3 de novembre de 1911 (amb el número 158), el setmanari es va convertir en diari i canvià el subtítol per Diario independiente, al qual afegí pocs dies després Avisos y noticias. Anunciava que seria independent, tot i que aviat defensà la candidatura de l´exdirector del setmanari Antoni Albert a l´Ajuntament d´Eivissa com a independent. Els seus redactors eren Miquel Oliver Amorós, Enric A. Fajarnés (com a redactors en cap), Ernest Fajarnés Ramon, Manuel Pineda Puget, Marià Riquer Aquenza, Artur Pérez Cabrero, Emili J. Cardona i Marc Colomar. Bartomeu de Roselló recull una llarga llista de corresponsals i col·laboradors, alguns sota pseudònims com Gentleman (Enric A. Fajarnés), Clavelín (Manuel Pineda), El duende (Marià Riquer), Pico de Mirándola (Josep Castelló Ribas) o Raymundo de Peñafort (Bartomeu Ramon Capmany), entre molts d´altres. Algunes de les seccions destacades eren “Ayuntamiento de Ibiza”, “Crónicas ibicencas”, “De nuestros corresponsales”, “Crónica balear” o “Fondo”. Notícies locals, nacionals i internacionals formaven el seu contengut. Tractà assumptes com la celebració del Congrés Agrícola, la proclamació del diputat liberal a Corts Joan Pereira i Morante, la visita a Eivissa de S. Rusiñol, l´embarrancament del vapor Mallorca, les eleccions municipals, provincials i nacionals i els seus resultats, les bodes d´or i la visita del bisbe de Sió, les il·lustres visites de la Infanta Isabel de Borbó i de Romanones, la inauguració de l´obelisc dedicat als corsaris, la visita i conferència d´Antoni Maria Alcover, la grip de 1918, la visita de J. Sorolla, la divisió del Partit Liberal i la creació del nou partit dels dissidents, el telèfon a Eivissa, etc. Publicà suplements especials amb motiu del dol nacional per l´assassinat de Canalejas i de la Primera Guerra Mundial. Edità en forma de fullet l´obra de Pròsper Martí de Descatlar Memorias históricas y geográficas de Ibiza y Formentera, així com diversos gravats com el Programa de la extraordinaria función de cine y teatro para el lunes 29 de julio de 1912 dedicada al culto público ibicenco y a la prensa del Teatre Pereira, caricatures de les quatre estacions de Josep Costa Ferrer “Picarol”, gravats de la guerra europea o l´escut d´Eivissa a la capçalera durant alguns mesos de 1914. El seu format fou normalment de quatre pàgines (a excepció d´alguna temporada en què només en tenia dues) i el 19 d´agost de 1912 incorporà una columna més, de tres a quatre. El 12 de gener de 1922, el director i propietari, Marià Tur, s´acomiadava dels lectors d´Eivissa i Formentera després de 16 anys de relació periodística. Informava també d´haver cedit la direcció d´El Resumen a Enric A. Fajarnés i la propietat, tant del diari com dels tallers, a Editorial Ibicenca, S.A. En el mateix número, ja propietat d´aquella editorial, s´anunciava l´aparició d´una nova publicació titulada La Tarde de Ibiza, de la mateixa línia editorial, un títol que s´hagué de rectificar poc després, el 25 de gener, a causa de la similitud del nom amb l´aleshores recent i molt efímera publicació La Tarde de Carles Roman; amb només dos números, Roman, adversari polític dels liberals dissidents, havia provocat, per haver sol·licitat abans el registre del seu diari, el canvi de nom de La Tarde de Ibiza pel de La Voz de Ibiza, una publicació que seria l´òrgan d´expressió del Partit Liberal Dissident . Així, el 27 de febrer de 1922 sortia l´últim exemplar d´El Resumen, després de 3.387 números. [ACM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments