Residència d´Ancians Reina Sofia

Residència d´Ancians Reina Sofia SOC Fou la primera residència a les Pitiüses dedicada únicament a persones ancianes. És propietat de Càritas Diocesana d´Eivissa . Les gestions per a la seua construcció començaren l´any 1970, després d´un estudi que va fer Càritas sobre les mancances socials més urgents. D´entre altres necessitats, es va donar prioritat a una residència per a persones majors. Amb l´arribada a les illes del bisbe auxiliar Teodor Úbeda Gramage, el qual va donar tot el seu suport al projecte, les primeres tramitacions varen començar a principi de 1971. Foren moltes les persones que col·laboraren en la gestió, l´administració i la posada en marxa de la residència, la majoria d´elles relacionades amb Càritas, però fou l´aleshores pràctic del port d´Eivissa, Camilo Cesáreo Gómez Cortés, el principal activista i “alma mater” del projecte. Aprofitant les visites que feia a Eivissa Joan March i Servera amb el seu vaixell, Camilo Cesáreo li va demanar que la Fundació March concedís una ajuda per comprar un solar on es pogués edificar una residència i uns habitatges socials. Aquesta fundació va concedir un donatiu de 2.500.000 pessetes, amb les quals es va comprar un solar en què, juntament amb el de 720 m2 que va donar la família Torres-Mestre, fou possible la construcció de la residència i els habitatges socials situats a la seua vora. Mes endavant, i també a petició de Gómez Cortés, la mateixa fundació donà 916.000 pessetes per a l´adquisició d´un altre solar contigu, destinat a la futura ampliació de la residència. El mateix any 1971 l´arquitecte Raimon Torres va redactar el projecte tècnic i va regalar el 30% dels honoraris, igual que va fer l´aparellador Antoni Ferran. Durant la construcció de l´obra s´esdevengué la crisi provocada per la pujada de preus del petroli, la qual cosa va incidir en el cost de la construcció, que va veure doblades les previsions del començament. El preu final de tot el projecte arribà a la suma de 68.080.088 pessetes. Per poder fer front a aquesta despesa s´obrí una subscripció popular i es reberen els següents donatius: donatius en materials i mà d´obra, 1.637.510 PTA; altres donatius i col·lectes especials, 6.528.771 PTA; Caixa d´Estalvis “Sa Nostra”, 1.000.000 PTA; Caixa de Pensions “la Caixa”, 100.000 PTA; organismes oficials (Ministeri de la Governació, Diputació Provincial i Ajuntaments), 21.161.742 PTA; Fundació Riquer, 2.000.000 PTA; Conferència de Sant Vicent de Paül (venda de l´immoble), 1.000.000 PTA. Per poder pagar els 34.652.065 PTA restants que encara es devien a l´empresa constructora, Copisa, es va decidir vendre una part de la finca sa Real, que havia estat donada a la diòcesi per a una fundació destinada a la construcció d´un asil per a majors. Es demanà autorització a la Santa Seu, com a responsable última del compliment de l´esmentada donació, per vendre 4.331,50 m2. El Vaticà va autoritzar la dita venda, mitjançant un escrit datat el 9 de novembre de 1976. El dia 4 d´agost de 1977 fou inaugurada la residència per S. M. la reina Sofia, quan era bisbe d´Eivissa monsenyor Josep Gea Escolano. Per al seu bon funcionament, es va establir un conveni amb la Congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, perquè s´hi instal·làs una comunitat, que va ser fundada per sor Milagros Ustarroz i sor Nieves Alcaraz. Al començament de la seua activitat, la Casa Provincial de Barcelona va fer importants aportacions econòmiques, que serviren per fer front a les primeres despeses, ja que en aquells temps molts dels ancians no tenien cap tipus de pensió o la tenien tan baixa que no els arribava per pagar-hi l´estada. El canonge Joan Marí Cardona va ser l´únic director del centre fins al 1999, quan fou constituïda la fundació civil beneficoassistencial de naturalesa permanent i privada d´àmbit territorial coincidint amb la diòcesi d´Eivissa, anomenada Ignasi Wallis, en record del donant de la finca sa Real. Una vegada aprovats els estatuts de la dita fundació, Càritas signà un conveni i li deixà, per períodes renovables, la representació, el govern i l´administració de la residència. Són directius nats de la fundació el bisbe d´Eivissa, com a president, i el director de Càritas, com a vicepresident, a més de dos patrons: un en representació de Càritas i un altre en representació de la comunitat de religioses residents en el centre; els altres cinc membres són elegits per un període de quatre anys. Tots els càrrecs s´exerceixen de manera gratuïta. L´entitat rectora és el Patronat de la Fundació Ignaci Wallis, dotat d´un reglament de règim interior. Per executar els acords i fer les gestions i l´administració, hi ha contractats un gerent i una plantilla completa de professionals. Sota la gestió de la fundació s´han fet importants obres de manteniment i reforma per millorar les instal·lacions, així com per adaptar el centre a les noves normatives. La residència disposa de 44 habitacions senzilles i 16 de dobles. Té una capacitat de 75 places, 40 d´elles per a assistits i 35 per a vàlids, a més dels serveis comuns, cuina, menjador, salons, gimnàs, etc. Disposa d´un petit teatre on es fan actes culturals. L´any 2002, en reconeixement a la bona tasca desenvolupada, el Diario de Ibiza li concedí el Premi Illes Pitiüses i, dos anys després, concedí el mateix premi, de manera personal i pels seus mèrits, a sor Maria García Arbeo, que als 95 anys encara seguia ajudant les persones amb minusvalidesa en les seues necessitats. [JBM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments