Reserva Marina des Freus d´Eivissa i Formentera

Reserva Marina des Freus d´Eivissa i Formentera GEO/ECOL Àrea marina protegida que va ser declarada pel Govern de les Illes Balears l´any 1999 (Decret 63/1999, de 28 de maig). Compta amb una superfície de 13.617 ha, compreses a la banda de ponent entre la punta de la Gavina a Formentera i la punta des Jondal a Eivissa, i a la banda de llevant, per la punta Prima a Formentera i la punta de la Mata a Eivissa, i que passa per l´E de l´illot de s´Espardell. La Reserva Marina presenta una zonificació amb tres rangs diferents de protecció: una zona de protecció especial o reserva integral, ubicada a l´E i NE de s´Espardell, on està prohibit qualsevol tipus d´activitat i d´extracció de recursos marins a excepció de les de caire científic (amb autorització prèvia); una zona de veda de pesca recreativa, compresa entre s´Espardell, l´illot des Penjats i l´illa de s´Espalmador; la resta de la reserva correspon a l´àrea on es permeten més usos, com la pesca recreativa. A tot l´àmbit de la reserva està prohibida la pesca submarina.Fons tous
L´ecosistema que domina i caracteritza el paisatge marí de la Reserva Marina des Freus són les extenses i ben conservades praderies de Posidonia oceanica, que varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A més, l´àmbit de la Reserva Marina coincideix amb l´àmbit marí del Parc Natural de ses Salines d´Eivissa i Formentera i amb un Lloc d´Interès Comunitari (LIC), figura declarada pel Govern de les Illes Balears en compliment del disposat a la Directiva europea 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i la flora silvestres, en aquest cas marins. Tot aquest cúmul de figures posen de manifest la importància dels hàbitats marins presents a la Reserva Marina des Freus. A les praderies de posidònia hi ha gran quantitat d´espècies d´animals i algues, entre els quals s´han de destacar a l´interior de la Reserva Marina totes les variants de formacions de posidònia: a la platja de sa Torreta (s´Espalmador), a s´estany des Peix i as Pujols es troben magnífics esculls-barrera, formació que en començar el s XXI està considerada una raresa a tota la Mediterrània; praderies de cota 0 a la platja de ses Illetes i al racó de s´Oli, i praderies de tipus I al llarg d´àmplies superfícies de la Reserva Marina. En general, aquesta fanerògama marina se situa sobre fons arenosos, però també pot ocupar fons rocallosos, dibuixant tot un mosaic als fons marins des Freus. Una altra fanerògama marina present als fons arenosos de la Reserva Marina és Cymodocea nodosa, comunitat vegetal característica i indicadora de certa estabilitat i que és present, p ex, a la cala de sa Torreta o a s´estany des Peix. Aquest estany presenta tota una sèrie de característiques prou peculiars que fa que calgui un esment especial d´aquest indret de la reserva. Es tracta d´una badia semitancada, la qual encara presenta una connexió directa amb la mar a través d´un canal d´uns 10 m de llarg, sa Boca , que permet la renovació de l´aigua de l´estany. Durant els mesos d´estiu, la temperatura i la salinitat de les seues aigües pugen de manera notòria respecte a les de l´exterior; durant l´hivern es dóna el procés invers i les seues aigües estan uns graus més fredes que les de la mar. Pràcticament la totalitat dels fons presents a s´estany des Peix corresponen a substrats tous, que es caracteritzen per la presència de grans extensions de l´alga clorofícia Caulerpa prolifera. Encara que no presenti una gran extensió, una altra de les comunitats presents a l´estany i de la qual cal fer esment és la formada per les fanerògames marines Zoostera noltii i Cymodocea nodosa amb l´alga Caulerpa prolifera que es troba a les petites basses de ponent, els estanyets de Can Marroig. Els fons detrítics de zones obertes de la Reserva Marina situats per davall de les comunitats infralitorals es caracteritzen per la presència de comunitats formades per algues brunes (diverses espècies del gènere Cystoseira, Sporochnus penduculatus, etc.). Les zones més fondes de la reserva, a partir dels 40 m, vénen caracteritzades per la presència del bogamarí irregular Spatangus purpureus, l´ascidi Aplidium conicum i els fons d´avellanor (maërl); es tracta d´una comunitat formada per l´acumulació d´algues de la divisió dels rodòfits de vida lliure. Aquestes algues vermelles solen tenir l´aspecte de bolles irregulars i ramificades i presenten formes i dimensions molt variables. A causa de la seua capacitat per precipitar carbonats de calci i magnesi a les parets cel·lulars, es coneixen com coral·linàcies. Aquestos fons tan peculiars, encara que no són tan extensos com les praderies de posidònia a la reserva, presenten un excel·lent estat de conservació i hi aporten una elevada biodiversitat.Fons de substrat dur
Els fons tous són els que ocupen majors extensions a la reserva, per tant els de substrat dur hi són molt més minoritaris. Malgrat això es troben bones representacions d´aquestos tipus de fons, ja que la presència de tot un seguit d´illots i esculls a la Reserva Marina i a la costa de les dues illes grans afavoreixen la diversitat de comunitats de fons durs. A més, el ventall de batimetries present a la reserva ha possibilitat que entre el medilitoral fins al circalitoral s´hagi citat un total de 23 comunitats diferents de fons durs, els quals es caracteritzen per les algues (Goñi i Coll, 2001). S´ha d´esmentar que fins als 35 m de fondària existeixen cinc comunitats diferents d´algues feofícies del gènere Cystoseira: entre 2 i 20 m C. balearica és la que ocupa una major extensió, acompanyada de tota una sèrie d´altres algues brunes, com Dictyota dichotoma, Padina pavonica i Sargassum vulgare. A major fondària, entre 15 i 30 m, el paisatge està caracteritzat per C. spinosa, també acompanyada d´un seguit d´altres algues feofícies. Aquestes comunitats són indicadores d´un bon estat de conservació, ja que són molt sensibles a la pol·lució i a les desestabilitzacions de les cadenes tròfiques litorals (Goñi i Coll, 2001). Una tercera comunitat present a la reserva caracteritzada pel gènere Cystoseira és la que es troba a la zona circalitoral al N de s´Espardell, formada per C. zosteroides acompanyada d´algues rodofícies. Com en els casos anteriors, aquesta comunitat té un gran valor ecològic, ja que estava molt estesa a la Mediterrània a començament del s XX (Feldman, 1937, Goñi i Coll, 2001) i els primers anys del s XXI es troba en clar retrocés.

Fauna de la Reserva Marina des Freus

La diversitat geomorfològica dels fons de la reserva, tot el ventall de comunitats vegetals que els poblen i les característiques fisicoquímiques de les seues aigües han possibilitat que centenars d´espècies d´invertebrats i peixos s´ubiquin a l´interior de l´àmbit de la reserva. A les zones on arriba la llum es pot trobar una bona representació de diferents espècies d´esponges (Ircinia fasciculata, Sarcotragus spinulosa, diferents espècies del gènere Cliona, etc.), equinoderms (Paracentrotus lividus, Echinaster sepositus, holotúries, etc.), mol·luscos i cnidaris. Dins la Reserva Marina des Freus encara hi ha importants colònies del coral Cladocora caespitosa, però malgrat la seua presència, encara abundant, aquestes colònies estan en retrocés (se n´ha detectat el procés d´emblanquinament) (Goñi i Coll, 2001). Les grans dimensions d´aquesta àrea marina protegida i la important diversitat d´ambients existents fan que la presència de diferents espècies de peixos també hi sigui molt notable. Així, sobre fons de substrat dur es poden localitzar representants de les principals famílies, com són els espàrids i els làbrids. A les zones rocoses de la Reserva es poden observar anfossos, corbes, llavions, vaques, serrans, donzelles, fadrins, esparralls, variades, morenes i raboses, entre altres. Pel que fa a les espècies de peixos associades als fons tous, cal destacar els que viuen sobre la praderia de posidònia. Segons estudis de l´IMEDEA (Moranta et al. 2001) i altres observacions, la ictiofauna relacionada amb la praderia està formada per unes 40 espècies (Goñi i Coll, 2001), de totes les quals, sumant el saig (Symphodus ocellatus) i l´esparrall (Diplodus annularis) formen gairebé el 50% de la comunitat (Goñi i Coll, 2001). Altres espècies presents són la vaca (Serranus scriba), la trugeta (S. rostratus), la donzella (Coris julis), etc. (Moranta et al. 2001 i Goñi i Coll, 2001). En el cas des Freus no es pot oblidar la comunitat de peixos que viuen sobre fons d´arena no poblada per la posidònia, els coneguts com “blancs”. És sobre aquest tipus de fons on es pesquen els coneguts raors (Xyrichthys novacula); acompanyant aquesta espècie també hi ha el pedaç (Botus podas), el moll (Mullus surmuletus), la rata (Uranoscopus scaber) i les aranyes (Trachinus spp).
La normativa de la Reserva Marina
Pesca professional

Com s´ha esmentat anteriorment a l´àmbit de la reserva només està permesa la pesca professional d´arts menors. Només hi poden pescar les embarcacions de les confraries d´Eivissa i Formentera que estiguin incloses en un cens i disposin de l´autorització preceptiva de la Direcció General de Pesca. Els ormeigs que es poden utilitzar a la reserva són el tremall, les xarxes per a molls, el palangró, el volantí, la fluixa, el curricà de fons, la potera, la solta de parada i la gerretera (artet per a gerret). Tots aquestos ormeigs tenen les seues respectives limitacions i, de manera periòdica, es revisa la normativa respecte de la seua utilització.

Pesca recreativa
A més de la zona de protecció integral de l´illot de s´Espardell, la Reserva compta amb una zona, que suposa el 25% del total de la superfície de la Reserva Marina, on no està permesa la pesca recreativa. Aquesta zona se situa entre els illots de s´Espardell, es Penjats i s´Espalmador. A més, a la reserva s´aplica una veda per a la pesca amb fluixa i curricà de fons (del 30 d´octubre al 31 de març) i, com a la resta de les Pitiüses, una veda per a la pesca del raor (de l´1 d´abril al 31 d´agost). Els ormeigs i les modalitats de pesca recreativa permesos a la reserva són: volantí i canya amb un màxim de 6 hams i una canya per pescador, potera, fitora (pesca diürna), salabre, fluixa, curricà de fons i rall (amb una autorització especial dels consells insulars d´Eivissa i de Formentera). La pesca submarina i les competicions de qualsevol modalitat hi estan completament prohibides. A més de les activitats estrictament pesqueres, la Reserva Marina des Freus té un gran atractiu per a la pràctica del busseig recreatiu. Per practicar aquesta activitat cal disposar d´una autorització de la Direcció General de Pesca, que pot ser per a la pràctica del busseig col·lectiu, pensada per a centres de busseig, o per la individual. Finalment s´ha d´assenyalar que des del moment de la seua declaració la Reserva Marina disposa d´un servei de vigilància, format per tres vigilants i una embarcació pneumàtica amb el seu port base a la Savina. Com la resta de les reserves de les Illes Balears, la Reserva Marina des Freus d´Eivissa i Formentera compta amb una comissió de seguiment, la qual va ser creada per l´Ordre de 5 d´octubre de 1999. Aquesta comissió es creà com a òrgan col·legiat, de caràcter consultiu i participatiu de tots els sectors implicats en la Reserva (confraries de pescadors, associacions de pescadors recreatius, grups ecologistes, Universitat de les Illes Balears i altres centres d´investigació i recerca, clubs nàutics, administracions, etc.). [PAS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments