Reial Força

Reial Força HIST El nom de força s´aplica tant a les fortificacions d´una plaça emmurallada i dotada de gent d´armes per defensar-la, com a l´espai encerclat pels murs. Segons informació d´Eduardo J. Posadas López , per ser considerada una “reial força”, la fortificació havia de tenir més de sis baluards. És el cas de les murades renaixentistes d´Eivissa, que en tenen set: els baluards de Santa Tecla, Sant Bernat, Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Pere, Sant Joan i Santa Llúcia, a més d´un revellí inacabat al peu del primer baluard esmentat. Després de la seua construcció, és freqüent trobar a la documentació l´expressió “Real Fuerza de Ibiza”, referida a tot el que al s XXI s´anomena Dalt Vila , llavors la vila, i ciutat des del títol concedit per Carles III el 1782 a fi que pogués convertir-se en seu episcopal. La resta del nucli urbà era el raval, que restava extramurs, encara que també podia fer-s´hi algun tipus de tancament, com per exemple, la doble Estacada del s XIX. El projecte inicial de les noves muralles del s XVI és de Joan Baptista Calvi , que va dissenyar sis baluards, perfectament regulars, els primers citats, i les respectives cortines d´enllaç. Les noves construccions envoltaven els murs medievals exteriors, de manera que serviren de contramuralla i facilitaren així el terraplenat necessari per assegurar la potència defensiva que requerien els avenços en l´art de la guerra. La nova edificació eivissenca és un magnífic exemple de muralla fortificada amb baluards, capdavantera a Europa, Amèrica i el Pacífic. Tanmateix, aquest projecte inicial va haver de ser ampliat cap a la banda de llevant i del nord per Giacomo Palearo , “el Fratín”. A fi de protegir el raval desenvolupat al puig de Santa Llúcia, segons assenyala Bartomeu Escandell , hi aixecà un nou baluard de planta irregular i va modificar el de Sant Joan, engrandint-lo notablement; també s´iniciaren el revellí i els panys de mur que havien d´enllaçar-los, obres que no arribaren a ser completades, però amb l´ampliació gairebé es va doblar l´espai de la Reial Força al temps que es facilitava l´expansió urbana de la vila. L´accés principal a la vila emmurallada, la monumental porta de la Mar, s´obrí a la cortina que uneix els baluards de Sant Joan i Santa Llúcia, i duu la data de 1585. La fortalesa es va dotar d´armament, municions i guarnició militar, que quedava a les ordres directes del governador, mentre que les milícies urbanes havien de restar al raval, fora de les muralles, i als respectius quartons. Una preocupació de les autoritats per assegurar la defensa, sobretot al llarg del s XVII, però també bona part del XVIII, fou la de mantenir un nombre suficient de població dins la Reial Força, limitant el creixement del raval i fent respectar la distància de seguretat de les construccions extramurs; sobre aquestos temes es poden trobar múltiples disposicions que afecten, entre d´altres, la instal·lació de pagesos a la vila i llocs obligats de venda pública de mercaderies, i també la població i les cases del raval. El nombre de les forces de la guarnició ha variat molt al llarg del temps, depenent de les necessitats de la defensa, la problemàtica política exterior i interna i les disponibilitats de la Corona. El 1727 l´enginyer Simon Poulet dissenyà els plànols del quarter que es va construir al Castell per allotjar un batalló d´infanteria i també de la sala d´armes i magatzem a prova fets al baluard de Sant Joan (el 2008 és el Museu d´Art Contemporani d´Eivissa). Amb motiu dels aldarulls de 1797 es va reforçar la guarnició amb una companyia de 500 homes suïssos, el 1841 se n´hi varen enviar quatre i cap a la meitat del s XX hi havia un regiment d´infanteria i una agrupació d´artilleria. Fajarnés Tur dóna per a 1903 el nombre de militars de la guarnició: en servei n´hi havia 806, per categories, 12 coronels, 58 capitans, 87 tinents, 24 sergents, 72 caporals, 529 soldats, 12 oficials zeladors i 12 guardes de magatzem; a aquesta força se sumaven, en actiu, 312 guàrdies civils i 384 carrabiners; en situació d´excedència o retir hi havia 28 comandaments i oficials, dos capellans de reemplaçament i 53 creus. El mateix any, el pressupost per a l´exèrcit d´Eivissa era de 67.391 pessetes, per a la guàrdia civil de 28.429 i per als carrabiners de 27.429, amb un total de 122.951 pessetes. Respecte de l´armament, segons exposa Eduardo Posadas, d´un informe d´inspecció amb data de 1733, es coneix l´estat de l´artilleria d´Eivissa: en servei hi havia un total de 60 peces repartides entre 20 tipus diferents, amb 40 canons de bronze útils i 20 de ferro, dels quals tretze eren inútils, i els jocs d´armes eren incomplets. El 1801 la situació havia millorat, la plaça disposava d´un total de 23 canons de bronze i 12 de ferro, amb les respectives curenyes, de major abast i ajustats al reglament (i a la torre del Mar n´hi havia un total de quatre, dos de cada). Els notables canvis en la societat a partir dels anys seixanta del s XX varen fer que la plaça d´Eivissa perdés interès militar i les instal·lacions s´anaren cedint a les institucions civils. Així, entre 1966 i 1971, l´exèrcit traspassà el domini dels baluards a l´Ajuntament d´Eivissa, el 1972 va desallotjar el Castell i el maig de l´any següent va tenir lloc l´acte solemne d´entrega del conjunt de la fortificació. Sortosament per a Eivissa, aquest conjunt monumental havia quedat salvaguardat d´una proposta modernitzadora d´enderrocament feta uns quants decennis abans. El valor patrimonial de les muralles, que ja el 1942 havien estat declarades monument nacional conjuntament amb la torre de la Catedral, ha estat fonamental en la declaració de la Unesco de desembre de 1999, que convertí en Patrimoni de la Humanitat Dalt Vila i el seu entorn, ses Salines i sa Caleta. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments