Radio Popular

Radio Popular SOC Societat de radiodifusió d´àmbit estatal, que utilitza com a nom de presentació el de COPE (Cadena de Ondas Populares Españolas). A Eivissa emet a través de dues emissores, una en la sintonia de 837 quilocicles OM situada a Sant Rafel de sa Creu i l´altra en la sintonia de 103.4 d´FM, situada a sa Talaia de Sant Llorenç. Els estudis i les oficines ocupen un pis al carrer de Felip II, en un edifici propietat de la diòcesi d´Eivissa. L´accionariat de l´empresa és format per la Conferència Episcopal Espanyola, les diòcesis, els ordes religiosos dominics i jesuïtes i l´ONCE. El control, el té la Conferència Episcopal per ser-ne el soci majoritari. La seua programació és contínua, unes 20 hores diàries les fa en connexió amb la cadena nacional i la resta són de producció local pròpia: notícies locals, entrevistes, temes populars, retransmissions esportives, etc. A Eivissa compta el 2008 amb una plantilla de 6 persones entre administratius i periodistes, sota la direcció de Misse García. El servei tècnic de manteniment, el porta una empresa particular. Va començar a emetre com a Radio Ibiza (emissora diocesana) el 30 de setembre de 1959, si bé hi havia hagut un antecedent de Radio Ibiza com a emissora parroquial, instal·lada uns anys abans per Jaume Obrador Vidal, aleshores ecònom de la parròquia de Santa Creu. Era un equip d´ona mitjana de poca potència (probablement no arribava als 100 W), que amb feines i treballs cobria l´àmbit parroquial. En un determinat moment, aquest equip va patir una avaria i el sacerdot acudí a l´empresari Antoni Ribas Marí “Nebot”, propietari d´una botiga i taller d´electrònica al passeig de Vara de Rey. Aquest empresari i el tècnic Ignasi Agudo Ortí anaren al seu domicili, on tenia l´equip, per tractar de solucionar-la. Aquesta visita va fer que a Ribas Marí se li acudís la idea de muntar una emissora de més potència i més ben condicionada i en un pla més comercial. Com en aquell temps les relacions Església-Estat eren excel·lents, les parròquies i les diòcesis podien sol·licitar (i se´ls concedia) la instal·lació d´emissores de ràdio que permetessin la cobertura de la seua demarcació. Ribas va aprofitar aquesta circumstància per anar a parlar amb el bisbe Antoni Cardona Riera i proposar-li´n el muntatge. Els acords foren que el Bisbat sol·licitaria la llicència i proporcionaria el local per a la instal·lació i Ribas aportaria el capital per a la compra dels equips i materials necessaris i s´ocuparia també de la contractació del personal, l´administració i l´explotació i, si hi havia beneficis, se´ls repartirien entre la diòcesi i Ribas Marí. Fet el pacte, aquest darrer encarregà el muntatge de l´emissora i la compra de la resta de components al tècnic Ignasi Agudo, el qual es posà en contacte amb el seu soci Tomás Hernández Aragonés, amb qui ja havia fet instal·lacions semblants a la zona de València. Aprofitant que Hernández tenia un equip de 250 W que emetia en ona curta, va modificar els elements necessaris per emetre en ona mitjana i per la freqüència que els havien autoritzat; el mesclador i la resta de l´escàs equip foren fabricats especialment per Agudo, per la circumstància que habitualment residia a Eivissa. L´any 1958, el govern autoritzà al Bisbat d´Eivissa la instal·lació de l´emissora. Després del muntatge es va fer a la torre del campanar de l´església de Santa Creu, en un espai molt reduït que no sobrepassava els 50 m2, dins del qual hi havia un petit estudi-locutori d´uns 4 m2. L´antena era un dipol amb una llargària proporcional a la freqüència d´emissió, un cap es va fermar a la torre del campanar i l´altre, en no haver-hi en aquell temps edificis al voltant, es va haver de subjectar al cine Saló Eivissa (Cine Catòlic) propietat també del Bisbat i que estava a uns 200 m de distància. A la fi, fetes les proves necessàries, el 30 de setembre de 1959 s´inaugurà el nou mitjà de comunicació, que sortí en antena com a Radio Ibiza. La cobertura que permetia l´emissora era petita, pràcticament el que es diu el pla de Vila, amb Jesús, es Puig d´en Valls, Sant Rafel i San Jordi, però quan el senyal havia de passar les muntanyes que l´envolten, la recepció era prou deficient. La programació era bastant simple, especialment música i notícies locals, amb alguna entrevista. El personal que hi treballava eren tots col·laboradors afeccionats, i la majoria sense cobrar res. Cal recordar-ne el primer director, Joan Marí Cardona . La part comercial, la portava Baldomero Botella, a la gestoria que tenia al carrer de Riambau, lloc on s´havia d´anar per sol·licitar un disc o per posar un anunci. Posteriorment va passar a la gestoria Arriaga, a Vara de Rey. El manteniment tècnic, el feia Amado Ballester i els locutors eren Vicente Valero Riera, que donava les notícies locals, Manuel Hidalgo les internacionals, Cosme Vidal els esports i Emilia Ramírez la resta de programació. Més tard s´hi afegiren Susi Vide de Dios i M. Carmen Fernández. Com a comentaristes no habituals hi col·laboraven Vicent Torres Riera “Fontet” i Miquel Roig-Francolí Planells. Posteriorment, veient les mancances de l´equip, se´n va muntar un altre d´1 kW, fet pels mateixos tècnics, i es va instal·lar una antena més moderna a la mateixa torre. Però causaven interferències als aparells de televisió dels vesins, per la qual cosa es va decidir tornar a posar en marxa la de 250 W. Uns anys després, les emissores que havien estat concedides a l´Església catòlica varen passar a formar la Cadena de Ondas Populares Españolas (COPE), però mantenien la mateixa autonomia econòmica i de programació. L´any 1964, el govern posà en marxa una reordenació de la radiodifusió espanyola, coincidint amb la progressiva incorporació d´Espanya als organismes i als acords internacionals, cosa que va estar a punt de fer desaparèixer la ràdio eivissenca, ja que per poder reduir el nombre de llicències que tenia l´Església a tot l´Estat (unes 200) es va decidir que n´hi hagués tan sols una per província i les restants podrien emetre en FM, fet que en aquell temps era com fer-les desaparèixer. Com que a Balears n´hi havia tres, dues havien de tancar. L´emissora no tenia la implantació que tengué posteriorment i el bisbe Francesc Planas Muntaner no mostrava gaire interès a conservar-la. Únicament el seu director, Joan Marí Cardona, va lluitar per poder-la conservar fent repetits viatges al Ministeri d´Informació i Turisme i també al director general de la COPE, de manera que aconseguí retardar la seua desaparició. Quan algun dels bisbes va renunciar a instal·lar una emissora a la seua província, es varen tenir en compte les repetides demandes de Marí Cardona i assignaren una concessió a Radio Popular a Eivissa. El 1967 es muntà el transmissor d´1 kW en uns terrenys de la família de Marí Cardona a Sant Rafel, se li posà una antena de considerable altura i s´aconseguí una millora en la cobertura, però una avaria en l´equip va obligar a tornar a emetre des de la torre de Santa Creu. Així es continuà fins que el 1971 el nou director, Jaume Ripoll Marí, amb l´ajuda moral del nou bisbe Teodor Úbeda Gramage, avalà personalment junt amb altres persones un crèdit per comprar un transmissor de 2 kW i es varen traslladar els estudis i les oficines al 2n pis d´un nou edifici, que la parròquia havia fet construir tocant a l´església, amb una superfície de més de 100 m2. Paral·lelament la plantilla s´anà professionalitzant i aquestos canvis permeteren una millora de l´activitat radiofònica. Uns anys després (1978) es comprà i s´instal·là un nou transmissor de freqüència modulada d´1 kW de potència a sa Talaia de Sant Llorenç. El 1979 el govern va publicar el Pla Tècnic de Radiodifusió que obligà que totes les emissores del grup estiguessin sota el mateix Consell d´Administració; aquesta emissora quedà com a Radio Popular SA. El 1980 es varen tornar a canviar els estudis i les oficines a l´emplaçament que ocupen a principi de s XXI, dins el nou edifici que l´Església havia aixecat al carrer de Felip II, anomenat popularment Casa de l´Església. [JBM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments