Ràdio Illa Formentera

Ràdio Illa Formentera SOC Emissora de ràdio que el 2008 emet al 107.9 FM, que fou creada a començament del curs escolar 1986-87 i inaugurada oficialment el 3 de desembre d'aquell any. L'equip emissor i l'estudi es muntaren en el pis de l'antic Ajuntament de Formentera, a la plaça de la Constitució de Sant Francesc, en un local facilitat pel mateix consistori. L'aparell emissor, de 15 watts de potència, fou muntat per Enrique García, tècnic de l'Ajuntament, i juntament amb Joan Garau i Carmelo Convalia foren els fundadors; el primer era professor d'educació compensatòria del col·legi de Sant Francesc i el segon professor de l'Aliança Francesa i corresponsal de Radio Ibiza cadena SER.

La programació era eminentment juvenil, ja que els jóvens eren els realitzadors i protagonistes i també els principals oients; tenien una organització assembleària i una coordinadora era l'encarregada de fer complir els acords.

A final dels anys vuitanta, Ràdio Illa va deixar de ser estrictament escolar per convertir-se en el primer mitjà de comunicació produït i realitzat a l'illa, sense cap dependència exterior. A començament dels noranta la programació s'anà ampliant, amb espais informatius, culturals, debats i una àmplia i diversa programació musical en la qual cabien tots els estils. Entre els espais de major audiència d'aquell moment cal esmentar “S'aixadamplada”, dedicat a la cultura popular de Formentera.

En aquella primera època, Ràdio Illa se sufragà mitjançant l'organització de festes, en les quals col·laboraven desinteressadament establiments, músics de les Pitiüses i fins i tot ràdios comercials d'Eivissa, que regalaven material. Nombroses persones, a títol individual, també hi col·laboraren econòmicament. Per donar-li cobertura legal, la ràdio s'inclogué en els estatuts de l'Associació sa Miranda, que en aquells moments facilitava el senyal de TV3 a Formentera.

A mitjan anys noranta els fundadors s'anaren desvinculant del mitjà a causa del cansament i de la manca d'inversions públiques que poguessin garantir-ne la continuïtat; això va comportar que passàs a ser controlada pel Patronat Municipal de Cultura de Formentera. Finalment, l'Ajuntament ajudà l'emissora i va comprar equips tècnics millors i de més potència que els originals; paral·lelament es començà a tramitar la legalització de Ràdio Illa com a emissora d'FM de titularitat municipal a través del Patronat de Cultura davant la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions del Govern Balear; en aquell moment s'implicaven en el projecte Josep Lluís Ribas i José Ignacio Monje, entre altres.

En aquella segona època es va mantenir la mateixa línia de programació, amb una especial atenció al món cultural i polític de l'illa i fins i tot es cobria en directe algun partit de futbol de la SE Formentera, altres esdeveniments esportius, festes patronals, campanyes electorals, debats, etc.; es convertí en el mitjà de comunicació natural de l'illa, amb uns acceptables nivells d'audiència.

Però la manca de recursos econòmics va fer que el funcionament de l'emissora entràs en un període amb activitat irregular fins a la darreria dels anys noranta del s XX, quan deixà temporalment d'emetre.

El 7 de setembre de 2000 el Govern Balear n'autoritzà de manera provisional l'emissió en el 107.9 de l'FM, encara que no li atorgà la concessió definitiva fins al 25 de juny de 2004.

Durant l'època en què la Coordinadora d´Organitzacions Progressistes (COP) governà l'Ajuntament de Formentera (1999-2003), es donà pas a la seua professionalització i es creà el Patronat Municipal de Mitjans de Comunicació, presidit pel regidor Felip Portas i es contractà Kate Wenham com a coordinadora i amb funcions de periodista; se'n renovaren els equips i s'adaptaren a les normes de la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions.

El 2003 l'estudi es traslladà a un local de l'edifici polivalent del Consell d'Eivissa i Formentera, a Sant Francesc; la producció pròpia se centrava en un magazín matinal, informatius a última hora del matí i música la resta del dia.

Durant els quatre anys següents (2003-2007), amb govern del PP-GUIF-PREF, l'Ajuntament cessà en la producció de programes i únicament s'emetia música les 24 hores del dia. L'any 2006 un grup de professionals de la informació juntament amb alguns membres fundadors de Ràdio Illa començaren a treballar amb la finalitat de recuperar l'activitat de l'emissora, actuació que canalitzaren amb la creació de l'Associació Cultural Audiovisual de Formentera (ACAF), presidida per Josep Lluís Ribas i amb la direcció de Jordi Peñaranda, l´emissora es traslladà al nou centre social es Molí, local cedit per l'Ajuntament a l'Associació, els membres de la qual elaboraren un projecte de gestió i de programació per a l'emissora amb un tractament de comunicació social i varen oferir un taller de ràdio al casal de joves.

El març de 2008 l'ACAF signà un conveni amb el Consell de Formentera pel qual assumia la gestió de l'emissora municipal amb la idea d'oferir un servei de comunicació públic professionalitzat i adaptat a les noves tecnologies. [CCP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments