Punta, vénda de sa

Punta, vénda de sa TOPON/GEO Vénda administrativa municipal de Formentera que confina per tramuntana, gregal i llevant amb la mar; per migjorn, amb la carretera que va de Sant Ferran a cala en Baster, i per ponent, amb la carretera de Sant Ferran as Pujols. Pertany a la parròquia de Sant Ferran de ses Roques. S´estén al llarg de 3.070.774 m2, equivalents a 307 ha. Ocupa els territoris tradicionalment coneguts com sa Punta, a gregal del nucli de Sant Ferran de ses Roques, que prenen el nom de la punta Prima , referència geogràfica rellevant arran del fet que s´hi aixeca una de les cinc torres de defensa de Formentera, la torre de sa Punta Prima, des de la qual es controlava el flanc NE de l´illa. El topònim punta Prima apareix en mapes i portolans des del s XVI, entre ells els atribuïts a Gianbattista Calvi, com un dels llocs més importants de l´illa. Abans de la constitució de les parròquies, existia la vénda vicarial de la Punta Prima, que probablement englobava més extensió que la vénda administrativa vigent des de 1983. Amb la constitució de les parròquies, la de Sant Ferran de ses Roques passà a ser parròquia-vénda i a englobar les partides de la Punta Prima, s´Estany, ses Roques i es Molí, que no aparegueren diferenciades com a véndes fins entrat el s XX. És aleshores quan es troba la vénda de la Punta Prima i s´Estany, que acollia 48 famílies l´any 1950. Fora de l´administració eclesiàstica, es documenta al s XVIII la vénda de vigilància defensiva de sa Punta Prima, una de les cinc véndes d´aquest tipus de l´illa, que devia incloure una extensió sensiblement major que l´estrictament associada amb el seu nom. El perímetre de la vénda administrativa municipal vigent des de 1983 no es correspon amb el de la comarca tradicional de sa Punta, a la qual s´adscriuen per tradició hisendes de la zona E de s´estany Pudent, situades dins la vénda administrativa del Molí-s´Estany. Caracteritza l´orografia de la vénda de sa Punta l´elevació de la seua meitat oriental que, juntament amb el promontori de sa Mirada i amb una alçada semblant sobre el nivell del mar, al voltant dels 55 m, constitueix el tercer punt més elevat de l´illa, després dels altiplans de la Mola i es Cap. Aquesta elevació determina la fesomia de la línia costanera de la vénda, formada per penya-segat en el vessant de llevant, que oscil·la entre els 25 i els 40 m sobre el nivell del mar, i de penya-segat alternant amb costa d´esglaó i evolucionant a costa baixa rocallosa al vessant de tramuntana, que inclou la punta Prima. La part interior de la vénda, per tant, mostra un suau pendent en l´eix E-O i SE-NO, cap al nucli de Sant Ferran de ses Roques, a 30 m sobre el nivell del mar, cap a la riba oriental de l´estany Pudent i cap a la costa entre es Pujols i la punta Prima. Els territoris de la vénda entren en contacte amb els nuclis urbans de Sant Ferran de ses Roques, en l´angle SO; es Pujols, en l´angle NO, i la urbanització de Punta Prima, a l´angle N. La resta del territori apareix qualificat en la legislació urbanística com a sòl rústic comú agrícola-ramader, excedent i forestal, malgrat que són més abundants les extensions de pinar i savinar aclarit que no les masses denses de bosc. És en aquesta vénda on el model de creixement associat al fenomen turístic ha modificat de manera més intensa la fesomia del paisatge propi de la Formentera tradicional. Això és visible especialment a la part nord-occidental on, a causa de la proximitat amb el nucli des Pujols, una de les zones que més pregonament acollí el desenvolupament de l´oferta turística, antigues zones de conreu característiques de la zona (és a dir, amb camps de secà amb o sense cultiu arbori i amb cases aïllades) s´han anat veient abocades a l´ús residencial, industrial i comercial. És el cas concret de les zones conegudes com s´Abeuradeta i el camp des Batle, així com també els terrenys que allotgen les cotxeres dels vehicles de les dues principals empreses d´autobusos de Formentera. Tanmateix, no són aquestes zones les úniques que presenten gran densitat de construcció en sòl rústic. També a la zona de cala en Baster s´ha constituït, des dels anys 70 del s XX i conegut el 2008 com el Poble Suís, un nucli urbà de fet que ha estat objecte de temptatives per classificar-lo com a tal. Altres zones densament construïdes amb segones residències són es Quintalar i els voltants del nucli de la Punta Prima. La zona costanera apareix classificada com a sòl rústic protegit en la categoria d´Àrea d´Alt Nivell de Protecció (AANP). Les costes septentrionals de la vénda entren dins del perímetre de la reserva natural de ses Salines, de la qual la punta Prima constitueix àmbit terrestre. Històricament, aquesta contrada ha estat una zona poblada des de l´època prehistòrica, com ho corroboren els tres jaciments que hi ha catalogats. En el repoblament definitiu del s XVIII, aquestos territoris quedaren fora de les gràcies reials a Marc Ferrer, excepte la franja més meridional. A final d´aquell segle s´ha documentat l´existència de set cases construïdes, amb 2.090 tornalls de terra conreada. Els llinatges i els malnoms familiars, alguns desapareguts a principi del s XXI, que es troben documentats a la vénda els primers anys del repoblament són Aís, Ferrer “Cristòfol”, Guasc “Bartomeu”, Joan “Cocons” i “Coix”, Maians “Teuet”, Noguera “Benet”, Planells, Riera, Torres “Bet” i Tur “Raspalls”. Val a dir, a tall de curiositat històrica, que en un mapa anònim de les Pitiüses dels anys 1765-1770 apareix assenyalat als penyals des Quintalar, a mestral de cala en Baster, un perímetre amb la denominació “fort projectat”, referit a una infraestructura defensiva que no s´arribà a construir. Les escasses cases que es construïren en aquesta vénda a l´inici del s XVIII suggereixen que els paratges de sa Punta no varen constituir una zona prioritària per al procés de repoblament. Ho reforça el fet que en aquestos territoris, a banda de l´esmentada torre de vigilància defensiva, no es troben infraestructures rellevants (pous comunals, molins, escars...), llevat d´algunes vies com el camí des Camp des Pou i el de s´Abeuradeta, a l´extrem NO; el camí des Racó de sa Galera, al vessant NE; el camí de ca na Rica, al vessant SE, que condueix al molí de ses Roques, a la vénda adjacent, i al costat del qual es troba un dels dipòsits reguladors de la xarxa de distribució d´aigua potable dessalada de Formentera, i el camí des Campanitxos, o de can Joan de sa Punta, asfaltat a principi del s XXI, a l´extrem SE de la vénda. A banda de les dues carreteres que marquen els límits terrestres de la vénda de sa Punta, cal assenyalar també la carretera de sa Punta Prima, que enllaça amb la carretera des Pujols. Com a complement de l´activitat agrícola tradicional, hi ha algunes petites pedreres d´on s´extreia marès, situades a la zona N de la vénda i en indrets pròxims al mar; entre elles destaca la que es coneix com sa pedrera Blanca, situada a llevant del nucli des Pujols, entre la punta Alta i el racó de s´Ullal, a l´E, i la pesquera d´en Pujol, a l´O. A ponent de la pedrera hi ha la raconada coneguda com es Carregador, punt on atracava el llaüt San Jaime o “llaüt des Caló” durant la primera meitat del s XX, abans que es consolidàs el port de la Savina com a principal nucli de comunicacions marítimes de Formentera. Durant la segona meitat del s XX, un ciutadà d´origen alemany aconseguí les autoritzacions pertinents per construir un moll en aquest embarcador. Aquest enclavament fou, els anys vuitanta i noranta del s XX, un dels punts on es projectà la popular “doble via” de comunicació marítima amb Eivissa, quan encara no s´havia consolidat el servei d´evacuació urgent de malalts a través d´helicòpters. La toponímia de la vénda és especialment variada i expressiva a la zona costanera de penya-segats: de S a N es troben, a banda dels topònims ja esmentats, es racó des Cans, es Picatxo, es racó des Forat, s´Abaixadoret, sa cova de s´Aigua, es racó des Cingles i es racó des Fornet. Pel que fa a la toponímia interior, destaquen les elevacions des Quintalar i es Quintalaret, el torrent de sa Muradeta a la rodalia de sa punta Prima, la zona de can Campanitx, el pujol de ses Friules a tocar del límit meridional de la vénda i el camp des Batle a tocar des Pujols. Sens dubte, des d´una perspectiva econòmica i paisatgística, el desenvolupament d´aquesta vénda va experimentar un canvi radical amb la construcció del complex turístic conegut com Club Punta Prima, a principi de la dècada dels 70 del s XX. Tot el procés d´aprovació dels projectes d´obra i les llicències va ser objecte d´un intens debat social que precedí tota la sèrie de polèmiques amb rerefons urbanístic que il·lustren, a final del s XX i principi del XXI, la difícil harmonia entre el desenvolupament turístic i la conservació del patrimoni natural. [VFM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments