Puget Riquer, Cèsar

Puget Riquer, Cèsar (Eivissa 1902 — 1981) POLÍT/SOC Fill de Cèsar Puget Casuso i Guillermina Riquer, el 1933 va casar-se amb Dolores Acebo. Seguint la tradició familiar del seu avi, Josep Puget Corrons, i del seu pare, va llicenciar-se en farmàcia a la Universitat de Barcelona i durant tota la seua vida professional va regentar un establiment farmacèutic al carrer d´Antoni Palau. Durant la Segona República i després, durant les dues primeres dècades del franquisme, Cèsar Puget va ser un dels principals protagonistes de la vida política, cultural, esportiva i professional eivissenca i va arribar a ocupar càrrecs locals i provincials de màxima representació institucional. El 1930 va passar a ser director d´Acción, òrgan de la Federació Catòlica Agrària, la creació de la qual responia als acords signats entre la Federació Catòlica Agrària i la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis per tal de fomentar la cultura social agrària des d´una òptica educativa i cristiana. En aquest sentit s´ha de vincular l´aparició d´Acción amb la inauguració a Eivissa de la primera sucursal de “la Caixa” el 23 de novembre de 1930, de la qual Cèsar Puget fou nomenat membre del Consell d´Administració el març de 1932. En aquest context una de les realitzacions portada a terme per “la Caixa” a principi de 1932, en què Cèsar Puget col·laborà directament, fou la creació de l´escola d´infermeres a la delegació de l´Institut de la Dona que Treballa, primer centre que facilità la professionalització d´un petit grup de dones eivissenques que anaren a Barcelona a cursar estudis d´infermeria a l´Institut de Santa Madrona. Al mateix temps Puget Riquer va passar a ser, juntament amb el canonge Isidor Macabich, el gran promotor dels “homenatges a la vellesa” que “la Caixa” organitzava cada any a diversos municipis de l´illa, els quals constituïen veritables esdeveniments socials de la vida illenca, especialment del món rural, dels anys de la Segona República i dels de la postguerra. L´activitat política de Cèsar Puget va iniciar-se a les eleccions municipals del 12 d´abril de 1931 que donaren lloc a la proclamació de la Segona República. En aquella campanya electoral Puget va acompanyar la llista que al municipi d´Eivissa va presentar el Partit Liberal Regionalista , aleshores dirigit per Carles Roman Ferrer. Si bé els resultats electorals generals del 12 d´abril no donaren la victòria al Partit Liberal Regionalista, Cèsar Puget i tres liberals regionalistes més sortiren regidors per Vila. El Partit Liberal Regionalista va impugnar els resultats electorals a Vila, els de Sant Joan de Labritja i de Santa Eulària des Riu i s´hagueren de repetir les eleccions el 31 de maig. En aquella segona ronda electoral Cèsar Puget va ser l´únic candidat dels liberals regionalistes de Vila que va sortir elegit regidor. Uns mesos després de l´altra derrota electoral que va patir el partit presidit per Carles Roman a les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931 i una volta que aquest darrer va retirar-se de la política local eivissenca, es creà a Eivissa una nova organització política: el 12 de desembre de 1931, el regidor Cèsar Puget, amb el suport d´un reduït sector de l´aleshores recentment desaparegut Partit Liberal Regionalista eivissenc, estretament vinculat amb el sindicalisme catòlic i les joventuts agràries, organitzà el Partit Social Agrari . Les vinculacions exteriors del nou partit foren la Unió de Dretes de Mallorca, encapçalada per Lluís Zaforteza, marquès de Verger, la Derecha Regional Valenciana de Luis Lucía y Lucía, el Partido Agrario de José Martínez de Velasco i la dreta estatal que s´aglutinava a l´entorn de José María Gil Robles en el partit d´Acción Popular. La connexió de Cèsar Puget amb els dirigents de la dreta catòlica espanyola, en especial amb José María Gil Robles, va facilitar-la el futur cardenal Ángel Herrera Oria, dirigent d´Acció Catòlica i fundador d´El Debate. A Eivissa el nou partit dirigit per Puget aviat va comptar amb el suport explícit de diversos mitjans de comunicació i d´un grapat d´institucions de caràcter cultural, religiós i sindical que tenien en comú la defensa a ultrança del catolicisme. En aquesta direcció s´ha d´esmentar el Diario de Ibiza i el periòdic catòlic Excelsior —fundat per la Congregació Mariana de Joves—, el Patronat Catequístic Diocesà, l´Adoració Nocturna de Dones, Acció Catòlica i la Caixa de Pensions, entre altres. En principi la base social del Partit Social Agrari va ser formada pels sindicats agraris que tenien presència a tots els municipis de fora Vila. La innovació que va introduir Cèsar Puget a la nova organització política va ser la d´ampliar la base social del partit mitjançant la creació i el foment de sindicats catòlics dins dels sectors laborals de Vila i dels sectors no agraris de fora Vila, tals com la Unión Albañil, la Unió Salinera, l´Agrupació de Treballadors i Gent de Mar; la consigna principal d´aquest seguit de sindicats era la defensa de la llibertat de contractació laboral, per fer front als moviments vaguístics que els sindicats d´esquerra promogueren al llarg de la Segona República, especialment a les salines, durant els mesos de recollida de la sal, època de gran conflictivitat social entre els treballadors contractats temporalment i la Salinera Espanyola. El Partit Social Agrari es va mantenir des de la seua creació fins a principi de 1933 força distanciat de l´altre partit de dretes eivissenc, el Partit Republicà de Centre ; no obstant això, al llarg de 1933 ambdós partits de dretes treballaren encaminats a posar les bases del que seria la CEDA (Confederació de Dretes Autònomes) a Eivissa i a preparar conjuntament les eleccions de setembre, primer per nomenar representants de Balears al Tribunal de Garanties Constitucionals i, després, per preparar la candidatura per a les eleccions a Corts del 19 de novembre que a Balears s´anomenà Unió de Dretes-Centre-Regionalista. Malgrat que Cèsar Puget no va presentar-se a aquelles eleccions, en què la CEDA obtengué la majoria (cinc diputats), la campanya electoral va estar protagonitzada principalment pel Partit Social Agrari, encapçalat per Puget. A les darreres eleccions a Corts de la Segona República, les del 16 de febrer de 1936, tots els partits de dretes de Balears, una vegada més, es presentaren units i varen guanyar tots els escons parlamentaris (set diputats). En aquest sentit, la CEDA balear va assolir el ple en una contesa que a la resta d´Espanya havia afavorit la candidatura frontpopulista. Dos eivissencs integrants de la candidatura cedista, Pere Matutes Noguera i Cèsar Puget Riquer, sortiren elegits diputats a Corts per Balears. Començada la Guerra Civil, quan Eivissa va ser ocupada per les expedicions de Bayo i Uribarry, Cèsar Puget va fugir a Mallorca i va retornar a Eivissa amb el grup dirigit pel feixista italià Arconovaldo Bonaccorsi , anomenat comte Rossi, el 20 de setembre de 1936, dia en què Eivissa i Formentera tornaren a passar a mans dels revoltats. Poc després Puget Riquer va incorporar-se com a voluntari a lluitar en el bàndol de l´exèrcit revoltat als fronts de Navarra i del Jarama i va arribar al grau de tinent de complement. Acabada la guerra, entre 1945 i 1953 va ser alcalde d´Eivissa, cap insular de Falange Española y de las Jons i primer delegat del govern de les Pitiüses, càrrec que era inherent al d´alcalde d´Eivissa. Durant aquells anys es realitzaren millores al port d´Eivissa, la construcció del clavegueram i l´asfalt de bona part dels carrers de la Marina, al mateix temps que s´iniciaren les obres de l´Hospital Provincial de Beneficiència. En el terreny cultural va impulsar la fundació de l´Instituto de Estudios Ibicencos i va ser-ne el primer president. El 14 de desembre de 1948 Francisco Franco li concedí la Medalla d´Or de l´Orden de Cisneros al “mérito político”. Al marge de la seua activitat política va presidir i col·laborar amb altres institucions locals i provincials: va ser cofundador i president del Foment de Turisme, president del Club Nàutic d´Eivissa i delegat del Col·legi de Farmacèutics de Balears. [NET]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments