Prunés

Prunés (s XVI-XVII) CARTOG Família de cartògrafs mallorquins (Joan, Mateu, Vicenç, Joan Baptista, Pere Joan i Miquel) que va treballar a Mallorca durant més d’una centúria i va gaudir de gran popularitat (Escola Mallorquina de Cartografia ). Del taller o tallers dels Prunés sortiren atles i nombroses cartes de navegar, fetes a partir d’uns patrons transmesos de generació en generació. L’obra que se’n conserva és datada entre 1532 i 1651; són peces sumptuoses, destinades més a col·leccionistes que a navegants, testimoni de la gran demanda dels col·leccionistes del renaixement i del barroc i de l’interès per la cartografia, l’astronomia, la cosmografia, la geografia, la navegació, les matemàtiques i el món natural. Aquestos treballs resten dispersos entre diverses col·leccions d’abadies, arxius, museus i biblioteques d’Europa (Mallorca, Barcelona, Madrid, París i diverses ciutats italianes, com Cortona, Gènova, Florència, Milà, Pegli, Siena o Venècia), i a la Hispanic Society of America de Nova York. Corresponen a Joan (1532), Mateu (tretze cartes i un atles amb quatre mapes, 1553-94), Vicenç (probablement fill de l’anterior, dues cartes i un atles amb cinc fulls, 1597-1601 i 1600, respectivament) i el seu fill Joan Baptista (una carta de 1649), Pere Joan (segons S. Sáenz-López probable germà de l’anterior, dos mapes, un no datat i l’altre de 1651) i Miquel (s XVII, del qual V. M. Rosselló Verger suggereix, pel seu estil barroquitzant, que podria haver treballat entorn de 1640 i fora de Mallorca, tal vegada a Marsella). L’obra dels Prunés mostra, com assenyalen J. Rey Pastor i E. García Camarero, una forta tendència al decorativisme, repeteixen convencionalismes arcaïtzants, com el traçat del riu Nil, el color roig de la mar Roja o la representació de les illes amb les armes de sobirania, anacròniques en els casos de Malta i Rodes. L’illa de Mallorca apareix amb els colors i les barres de la Corona d’Aragó; Menorca i Formentera, vermelles; Eivissa en blau i els illots més destacats amb petits cercles vermells, s’assenyala el conjunt dels de la badia d’Eivissa com un illot sol. La toponímia pitiüsa més repetida és Formentera, Eivissa, Santa Eulària, Portmany i es Vedrà. Les costes pitiüses es dibuixen molt retallades, semblen suggerir també Portinatx, Balansat i sa Caleta, a més de dibuixar els illots de s’Espalmador i s’Espardell, Tagomago i sa Conillera, accidents geogràfics coneguts dels navegants i alguns d’ells retolats en altres cartes de l’Escola Mallorquina de Cartografia. Els elements cartogràfics adopten un valor ornamental, com a les costes fistonejades de dibuix capritxós, les escales gràfiques convertides en cintes decoratives o les vistoses roses dels vents, engrandides, abundants i molt acolorides, a l’igual de les artístiques banderoles. Un element característic destacat és la representació de ciutats, menys nombroses i de major dimensió que en els portolans medievals, amb especial interès per les portuàries. Així, bé que mantenen molts trets convencionals (perspectiva obliqua, amb alguns edificis torrejats que emergeixen de l’interior del recinte emmurallat), evolucionen cap a una imatge més realista encara que esquematitzada. N’és un exemple la representació de Barcelona a la carta de Mateu de 1563, conservada al Museu Naval de Madrid, i a l’atles de Vicenç de 1600, del Museu Marítim de Barcelona, amb la torre de senyals de Montjuïc i el seu llenguatge òptic codificat de banderes i boles penjades a diferents altures. La torre és reproduïda de manera molt semblant, també l’any 1563, a la Barcelona d’Antoni van der Wyngoerde que entre 1563 i 1570 va fer, per encàrrec del rei Felip II, uns gravats de ciutats hispàniques del natural (ad vivum) i des de diferents punts de vista. Un tret renaixentista és l’autoretrat de Mateu a la carta de 1571 del Civico Museo del Castello d’Albertis, a Gènova, agafat de les faldes de la Mare de Déu, identificat per L. Secchi. També, encara que les cartes dels Prunés representen bàsicament la Mediterrània del s XVI, s’hi pot trobar el dibuix acolorit d’algun dels velers que feien la travessia a Amèrica, com el galió i la caravel·la de l’esmentada carta de 1563, al peu de la firma de Mateu Prunés. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments