Praag, Hans van

Praag, Hans van (Paramaribo, Surinam 1902 — Eivissa 1999) SOC/ ART Geòleg i col·leccionista. Fill d’un jutge de les colònies holandeses també nascut a Surinam, va estudiar química en una escola tècnica d’Holanda i, després del servei militar, es traslladà a les Índies Orientals el 1925 per treballar en una empresa sucrera, encara que als sis mesos passà al departament de mines de la colònia holandesa. En el seu relat “Sign of the Buzzard”, que publicà l’abril de 1962 a Blackwood’s Magazine, descriu una missió geològica feta el 1930 a l’interior de Borneo. Gran part de la Segona Guerra Mundial la va passar com a presoner dels japonesos en el conegut ferrocarril Tailàndia-Birmània, que incloïa el famós pont sobre el riu Kwai, on treballà en condicions molt penoses. Van Praag va subsistir gràcies als seus coneixements de les plantes i arrels comestibles que li permeteren sobreviure. Després de l’alliberació va passar un breu temps de recuperació a Londres i va tornar a Indonèsia com a oficial holandès en la Guerra de la Independència de 1945-50. Entre la seua desmobilització el 1950 i la jubilació el 1955, viatjà buscant un lloc on retirar-se. El març de 1956 en una trobada casual va conèixer a Hamburg Maria Lluïsa Tur Villalonga (una de les propietàries de l’Hotel Tanit de Sant Antoni de Portmany), qui propicià la seua visita a Eivissa, on ja es va quedar. Durant els quatre primers anys va viure a sa Penya i es dedicà també a recórrer l’illa amb carro o bicicleta. El 1957 va fundar la Galeria Tanit, al carrer de Riambau, lloc que, a més de sala d’exposicions, era un punt de reunió dels artistes, alguns dels quals vivien al camp, com Bechtold, Laabs, Munford, Walsh, Grimes... amb possibles clients. La galeria funcionava com un centre cultural i social; així, tenia una biblioteca i una xemeneia on sempre hi havia una olla amb brou. Una de les seues primeres empleades fou Lied Mesdag, la seua esposa des de 1961. La galeria tancà el 1989. Els van Praag vivien en una casa de camp prop de Jesús, remodelada el 1961 per Erwin Broner. Van Praag fou vicecònsol honorari dels Països Baixos de 1968 a 1977 i fou un dels primers que promogueren, sense èxit, un projecte de planta dessaladora d’aigua de mar. El 1990 amb 88 anys tornà juntament amb la seua esposa a Bali per construir en un lloc remot una casa amb materials autòctons i materialitzar així un somni concebut al llarg de trenta anys. A la seua extensa col·lecció d’art i artesania recollida a l’arxipèlag indonesi, se n’hi afegeix una altra de ceràmica pitiüsa, així com llibres i segells. [MPD]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments