Posadas López, Eduardo José

Posadas López, Eduardo José (Motril, Granada 1920 — Granada 2001) HIST Coronel d’artilleria i historiador militar resident a Eivissa des de 1956, quan hi arribà com a capità de l’Agrupació de Costa d’Eivissa; durant catorze anys va ser cap del detall de la Unitat de Serveis de Tallers i Municionament, que feia les funcions de parc insular d’artilleria, i als seus tallers d’ajustament, armeria, forja, soldadura, fusteria i guarnicioneria es formaren no pocs professionals eivissencs; simultàniament i paral·lela fou director de l’Escola de Formació Professional a l’Exèrcit, en què hi havia les especialitats, entre altres, de mecànics i electricistes de l’automòbil i auxiliars administratius; el seu últim càrrec d’armes a Eivissa fou com a cap del Grup d’Artilleria de Campanya. Ininterrompudament, a partir dels primers anys vuitanta, divulgà els resultats de la seua tasca investigadora en conferències i a la premsa, on firmà inicialment com E.P.L. Publicà més de 600 articles sobre diferents aspectes de la història militar de les Pitiüses, els seus governadors i el sistema defensiu, del qual va fer la classificació i la catalogació així com la descripció formal i funcional, amb aportació de plànols d’època, figures i fotografies de l’estat recent. Bon coneixedor dels aspectes tècnics, va suggerir múltiples propostes per a la conservació d’aquest patrimoni, explicatiu de les constants històriques de les illes. Se li deuen la percepció d’ambdues Pitiüses com una única unitat defensiva i la constatació de la importància cabdal del pas des Freus i s’Espalmador en l’estratègia mediterrània. L’altra gran aportació de Posadas és la que fa al coneixement de la fortificació d’Eivissa, el primer i l’únic recinte urbà fortificat amb baluards conservat a Espanya; aclareix conceptes, com el de Real Fuerza, recupera noms originals, com la porta del Mar (principal de la fortalesa) o el baluard de Sant Pere. Partint del recinte medieval, assenyalat per Antoni Costa Ramon, va estudiar el trànsit de les fortificacions medievals a l’estructura amb baluards dissenyada per Calvi, de qui fou un gran estudiós, n’explica la transformació i la substitució per les muralles que es coneixen el 2007, els diversos elements de la qual descriu detalladament; n’aclareix l’evolució així com les posteriors modificacions i ampliacions i en presenta el procés de construcció així com els diversos protagonistes de les obres. La seua obra se sustenta en un treball de camp continuat i la investigació directa a partir de fonts d’arxiu, recollint una amplíssima documentació procedent d’arxius estatals, com l’Arxiu General de Simancas, el Servei Històric Militar i el Servei Geogràfic de l’Exèrcit i la seua Cartoteca històrica, i d’altres, com els d’Eivissa, Barcelona, Granada, Segòvia o Sevilla. Sobre fortificació i defensa arribà també a reunir un important arxiu fotogràfic, amb imatges pròpies, i una notable biblioteca temàtica, al temps que mantenia comunicació amb els més destacats experts. Va participar en el congrés sobre muralles amb baluards celebrat a Cartagena el 1999, al qual envià la comunicació “De Ebusus a la Real Fuerza de Ibiza”. Des de 1985 el Consell Insular d’Eivissa i Formentera publicà part de la seua obra: a l’opuscle Torres de Defensa seguiren Torres y piratas en las Islas Pitiusas (1989), Guía de las murallas de Ibiza (1992) i Breve historia y guía de las murallas de Ibiza (1999, aportació personal de l’autor per justificar la nominació d’Eivissa Patrimoni de la Humanitat). Pel seu compte, l’autor va editar Las murallas de Ibiza (1989), La Real Fuerza de Ibiza (1993, inicialment concebuda com a presentació d’un Estudio asesor para su restauración, que quedà inèdit), Arquitectura defensiva de Formentera (1995) i La frontera marítima de Granada (1996). Els seus últims anys col·laborà també a la prestigiosa revista Castillos de España, de l’Asociación Española de Amigos de los Castillos, on varen veure la llum els articles dedicats a “Las murallas de Ibiza” (juny 1999), “Cinco iglesias fortificadas de las Pitiusas”, “Torres de refugio colectivo en Ibiza” (abril i octubre de 2000, respectivament), “Torres de refugio prediales de Ibiza” i “Torres de defensa o torres artilleras en las Pitiusas” (maig i octubre de 2001). Posadas fou el gran divulgador del coneixement del patrimoni militar de les Pitiüses, amb la voluntat d’estimular-ne l’estimació i la conservació, sempre amb un llenguatge didàctic, clar i precís, tasca que va veure reconeguda amb la nominació Importante Diario de Ibiza 1993. La seua obra va ser definitiva en l’informe tècnic enviat a la Unesco que declarà Eivissa Patrimoni de la Humanitat, i és encara d’obligada consulta per a l’investigador i el restaurador. L’arxiu documental i d’imatge de Posadas ha estat donat a l’Arxiu Municipal d’Eivissa per la seua viuda, la professora Carme Olagüe. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments