Portinatx

Portinatx GEO Denominació amb què es coneixen una cala, un nucli urbà i un nucli turístic situats al N de l’illa d’Eivissa, a la vénda del mateix nom, a la parròquia de Sant Joan de Labritja. Aquest indret també és conegut amb els topònims Portinatx del Rei o cala de Portinatx. Alhora, hi existeix el port de Portinatx, un dels millors recers disponibles a la costa septentrional eivissenca, protegit per l’illa de sa Guardiola; també és conegut com es Portitxol. Quant al medi físic, la cala de Portinatx comprèn tres platges d’arena, de ponent a llevant: s’arenal Petit (o la platja Petita), orientat a tramuntana; s’arenal Gros (o la platja Grossa), orientat a llevant, i la platja de Dins (al fons del port), orientada d’igual forma. Les dues primeres platges també es coneixen amb el nom des Arenals i estan situades en el sector més ampli i meridional de la cala; l’altra es troba en l’oriental, el sector més estret. Quant als límits de la cala de Portinatx, a ponent es troben na Berenguera, extrem N de la punta de sa Torre, promontori de fins a 43 m d’altura, i a llevant, la punta de sa Galera, a l’illa de sa Guardiola. Com a accident geogràfic, la badia o cala de Portinatx és estreta i d’escassa profunditat. A més dels accidents esmentats, es troben a la badia diverses coves i calons, com els des Porcs, des Marès, Fondo i des Estufadors. Més enllà de la cala, a migjorn, el puig de sa Descoberta (246 m) domina tota la zona. Quant a la hidrologia, a s’arenal Gros desemboca un torrent; antigament s’hi formava un gorg i hi havia aigua dolça. A més, a s’arenal Petit hi ha l’estructura del pouet Blanc, en desús. Respecte de la història del nucli, sense que hi hagi massa recerca sobre l’assumpte, se sap que dins el port, a cas Mallorquí, hi ha restes d’un antic embarcador, que no ha estat objecte d’excavacions; aquest fet denota que hi ha un aprofitament antic del lloc com a recer per a embarcacions. Portinatx, després de la conquista catalana, havia fet part del delmari reial. L’any 1763 es finalitzava la construcció de la torre de Portinatx, motiu pel qual s’havia posat en funcionament una pedrera de marès, al caló des Marès. Durant molt de temps, i fins no fa gaire, Portinatx va fer funció de port per a tota la zona adjacent mentre no hi havia bones comunicacions terrestres amb la resta de l’illa. A la vegada, la pesca era molt important i hi ha deixat senyals com la dels vivers a cas Mallorquí i a s’arenal Petit. No obstant això, la veritable expansió de Portinatx arribà quan s’hi establiren les activitats del turisme, els anys setanta del s XX, i s’hi anà consolidant la zona turística. Conseqüentment, hi hagué un creixement demogràfic amb població atreta per aquelles activitats, augment nodrit per persones procedents de la mateixa illa i de la península Ibèrica. L’extensió del nucli urbà i turístic és d’uns 2 km2. La població del nucli de Portinatx és de 531 habitants, un 10,06% del total del municipi de Sant Joan de Labritja (segons dades del padró municipal d’habitants d’agost de 2006). La densitat de població és de 290 hab/km2. El poblament de Portinatx és agrupat i converteix aquest nucli de població en el més nombrós del terme municipal; s’ha de tenir en compte que la majoria de la població de Sant Joan viu disseminada. D’acord amb el nombre total de llits turístics oficials, 3.095, es pot extrapolar que, en plena temporada turística, la població total de Portinatx és de 3.626 persones, com a mínim, xifra a la qual s’hauria de sumar la de la població flotant, desconeguda a principi del s XXI. La població turística arriba pràcticament a multiplicar per sis la resident. Quant a les funcions que s’hi localitzen, la principal és la turística, que l’ha convertit en el nucli turístic més important del N de l’illa d’Eivissa, del municipi i un dels més destacats a l’àmbit insular. El 2006 la concentració d’establiments turístics obeeix a la següent distribució: quant a l’oferta d’allotjament turístic, s’hi estableixen deu blocs d’apartaments turístics (amb 826 places), cinc hotels (1.261 places), dues ciutats de vacacions (912 places), dos hostals (41 places) i un hostal-residència (55 places), amb un total de 20 establiments i 3.095 places d’allotjament. Aquesta quantitat de places significa una part importantíssima del total del municipi de Sant Joan: unes 5.200. A part, hi ha un agroturisme, amb 11 places. És una xifra que no ha evolucionat pràcticament els darrers anys, atès que l’any 1997 el nombre de places estava entorn de les 3.000. Per tant, el moment de creació de l’oferta turística d’allotjament de Portinatx s’ha de buscar en els anys setanta i vuitanta. La categoria mitjana de l’oferta hotelera és de dues estrelles i amb una antiguitat de 28 anys de mitjana. Alhora, s’ha de tenir en compte l’existència d’oferta d’allotjament residencial, de la qual no hi ha dades fiables el 2006. Respecte a l’oferta complementària, és molt important i se centra en dos bars, 15 restaurants, discoteques i sales de festes d’alguns establiments, dos minigolfs, quatre punts de lloguer de vehicles, dos punts de canvi de moneda i un quiosc de platja. L’oferta lúdica i d’oci està composta per un servei de minitrèn (que realitza fins a quatre rutes diverses l’estiu de 2006, que connecten el nucli amb altres llocs d’interès del municipi), zones destinades al lloguer de gandules, para-sols i altres elements a les platges, una empresa de submarinisme, les Rutes des Falcó (rutes senderístiques oferides pel Consell), una ruta cicloturística, de la mateixa institució, un servei de vaixell amb el fons transparent (glass bottom boat) i excursions marítimes, per a la qual cosa hi ha diversos mollets, com el situat entre s’arenal Gros i cas Mallorquí, que es coneix com s’embarcador de ses Penyetes, prop de s’arenal Petit, el de cas Mallorquí o el des Francès, i un parc aquàtic. Portinatx és una de les deu zones turístiques de l’illa d’Eivissa que delimita el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT) d’Eivissa i Formentera (Govern Balear, 1997). Com a zona turística, l’espai comprès inclou les àrees del port de Portinatx i la cala d’en Serra i està delimitada per la punta des Cosí, a ponent, i la cala d’en Serra, a llevant. La zona està especialitzada en un turisme vacacional, en què predomina el turisme familiar. Les procedències majoritàries dels turistes són la Gran Bretanya, Alemanya i Espanya. Els recursos turístics bàsics de Portinatx són les platges. Les platges de la zona turística són les de Portinatx i la cala d’en Serra, amb una superfície total de 8.650 m2. Les tres platges de Portinatx compten amb delimitació de les zones de bany i de navegació. Foren objecte d’obres d’emergència el 2001, a càrrec del Ministeri de Medi Ambient, de resultes dels temporals de component N i NW d’aquell any. A s’arenal Petit, s’hi ha establert una passarel·la de fusta per a l’accés a peu. Les tres platges compten amb panells informatius de l’oferta d’oci i amb dutxes d’aigua dolça. A més, la zona és propícia per a la pràctica d’esports nàutics. La funció residencial també és present a Portinatx. Els seus 531 habitants resideixen en edificis plurifamiliars de planta baixa i tres altures, o en edificis unifamiliars. No obstant això, no totes les persones que treballen a Portinatx hi resideixen; n’hi ha moltes que habiten de forma difosa pels voltants de la cala, en immobles unifamiliars tradicionals o de construcció recent. Les activitats primàries hi són presents amb la pesca, que destaca ateses les pesqueres existents a la zona i l’accessibilitat de l’espai. Les activitats secundàries estan presents amb tres empreses constructores, una de pintura i un llanterner. Quant a la funció comercial, Portinatx disposa d’una àmplia oferta, basada en tres supermercats, un mercat de venda ambulant que se celebra tots els diumenges de la temporada turística (l’Ajuntament ha dictaminat la prohibició de la venda ambulant fora d’aquest mercat), una ferreteria, una drogueria i perfumeria, una perruqueria, un punt de revelat de fotografia, cinc botigues de roba, una botiga de regals, una expenedoria de tabacs i una immobiliària. Quant als serveis sanitaris, hi ha un centre mèdic privat i una farmàcia. L’assistència primària de salut s’ha d’atendre a Sant Joan o a Sant Miquel. Els bancs i les caixes només hi són presents amb un caixer. Pel que fa a infraestructures i equipaments, a Portinatx hi ha 11 cabines, un locutori, contenidors de residus sòlids urbans, bancs, papereres, voreres pavimentades, enllumenat públic, quatre àrees públiques d’estacionament de vehicles, una àrea de jocs per a infants, una zona de passeig per a vianants entre les dues platges de s’Arenal i una zona de passeig des des Port fins que la carretera es troba amb el torrent, senyalització vertical, parades d’autobús, elements publicitaris (opis), servei de correus, els carrers estan retolats i els immobles numerats i una antena de telefonia. Quant a vies d’accés, Portinatx és el punt final de la carretera més llarga de l’illa d’Eivissa, la C-733, amb una totalitat de 27,5 km, que s’inicia a la ciutat d’Eivissa. La disposició territorial del nucli, estesa per gairebé tota la cala de Portinatx, fa que de la carretera principal parteixin un accés rodat a la torre i els establiments turístics al seu voltant i que hi hagi fins a tres accessos diferents per arribar al nucli, inclòs el final, que acaba as Port. Aquesta via és la que connecta el nucli amb la resta del municipi i de l’illa. A més, s’han de tenir en compte els camins asfaltats que van de Portinatx a Sant Joan i de Portinatx a la cala d’en Serra. Els transports hi són presents amb les línies d’autobús entre Portinatx i Eivissa i Portinatx i Santa Eulària des Riu, i amb una parada de taxis. Un servei públic existent és el Centre Social, centre d’orientació i informació juvenil. El servei religiós està cobert per la capella de la Mare de Déu del Carme, situada als baixos d’un immoble residencial, on s’oficien misses els dissabtes i que depèn de la parròquia de Sant Joan de Labritja. Respecte a l’ensenyament, l’alumnat de Portinatx està adscrit al CP Labritja (a Sant Joan), pel que fa a ensenyament infantil i primari, i a l’IES Balàfia (a Sant Llorenç) quant a ensenyament secundari. Respecte al patrimoni existent, destaca la torre de Portinatx, finalitzada el 1763, torre de defensa i vigilància costanera; la platja de s’arenal Petit compta amb una sèrie de varadors, així com la des Port, al mollet de cas Mallorquí. Quant a la qualificació urbanística dels terrenys que ocupa el nucli urbà i turístic de Portinatx, les Normes Subsidiàries de Sant Joan de Labritja (aprovades inicialment el març de 2006) hi preveuen un creixement residencial moderat i deu unitats d’actuació per ordenar el sòl vacant interior, per evitar que es densifiqui i per dotar-lo de zones verdes públiques. El sòl edificable previst ocupa 325.654 m2. La majoria dels terrenys són considerats àrees consolidades amb serveis. El creixement urbanístic està previst en solars que es troben en segona línia. El sostre de població previst és de 3.507 habitants. Així mateix, Portinatx es troba dins l’Àrea d’Especial Protecció des Amunts. El nucli compta amb l’Associació de Vesins de Portinatx, presidida, el 2006, per Antoni Ferrer Marí “Tanca”. La festa patronal del nucli és la Mare de Déu del Carme, commemorada el 16 de juliol amb una processó marítima. [MCL]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments