Porcs, illa i far des

Porcs, illa i far des TOPON Illa situada al nord de s’Espalmador , on es troba el far d’en Pou. Aquesta denominació, i la versió castellanitzada “Puercos”, apareix en documents cartogràfics des de final del s XVIII. Es coneix també com l’illa d’en Pou , denominació posterior a la construcció del far. [VFM] El nom d’illa d’en Pou és en record de l’enginyer que dirigí la seua construcció. Una vegada posat en servei el far de l’illa des Penjats l’experiència va demostrar que no era suficient per garantir la seguretat en el trànsit marítim pel Freu Gros. En conseqüència, la Comissió d’Enllumenat Marítim va recomanar la construcció d’un altre far a l’altre extrem del pas navegable. L’enginyer Emili Pou va redactar el projecte d’un far de quart ordre que fou aprovat el juliol de 1862. El far consistia en una construcció de planta quadrada del centre de la qual s’elevava la torre fins a 28,73 m sobre el nivell de la mar; a sobre, s’hi va instal·lar un aparell giratori accionat per un sistema de rellotgeria amb una llàntia que cremava oli d’oliva. Tot el conjunt proporcionava una llum fixa blanca amb llampades vermelles cada 3 minuts i un abast de 15 milles. Posteriorment es va canviar la llàntia per una altra que funcionava amb parafina i després amb petroli. A causa de la baixa altura de la construcció sobre el nivell de la mar, devers 3 m, l’edifici era exposat als freqüents temporals de llebeig i ponent, de manera que en alguna ocasió l’aigua va arribar a entrar per les finestres, així que el 1899 es va haver de redactar un altre projecte per construir els habitatges de les dues famílies que atenien el far en un indret més protegit de la mateixa illa, obres que varen ser acabades el 1902 i els anteriors s’enderrocaren, excepte la torre, a la qual es va donar forma redona (abans era de base quadrada), i es va construir un túnel que unia la base de la torre amb els nous habitatges. El 1935 se li canvià l’aparell lluminós per una instal·lació automàtica de gas acetilè i també l’aparença, que passà a ser de dues llampades blanques cada 20 segons amb un abast de 17 milles. Aquesta automatització va fer possible la supressió de la presència de personal fix al far i passà a tenir-ne cura el personal d’Eivissa, amb visites periòdiques. El 1974 s’hi instal·là un sistema d’ajut amb plaques fotovoltaiques amb un abast d’11 milles. Durant la seua història hi varen succeir multitud d’anècdotes; per citar-ne una, la de setembre de 1913 quan un temporal va arrencar les cobertes de l’edifici i l’oficina, esbucà alguns envans i només varen resistir les parets mestres, obligant les dues famílies de torrers a refugiar-se a l’illa de s’Espalmador. L’aparença l’any 2006 és d’un grup de dues llampades blanques cada 10 segons. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments